És perquè penso que la vida és massa curta?, o massa intensa?, o que ho vull fer tot i ara?, potser he adoptat literalment allò de "ja dormirem al cel"?
No sé, però tinc son. Fa temps que n'acumulo i em vaig adormint per les cantonades, com avui, que ni m'he esperat a les herbes de la sogra, i m'he entaforat a la butaca reclinable, tapadeta fins el nas amb una manta nova. Cinc minuts o deu, suficients per enamorar-me.
L'he vist ajagut panxa enlaire, en un mig perfil marmori, lliurat a l'hedonisme inconscient de la son.
Quina enveja. El seu abandonament tenia el punt just entre la insolència i l'espontaneïtat.
Gairebé he estat temptada de deixar els meus costums, de començar a fer sistemàticament migdiada. De ficar-me al llit tan bon punt toquin les onze. Permetre que la pila de llibres i d'articles es vinclin i comencin a desbordar-se fins omplir la saleta, trabant la porta, impedint-me el pas.
Però la lluita no és fàcil. Som esclaus del costum, de la nostra moral kantiana. I com a molt, segueixo llegint al tard, quan la nit fa olor d'almesc, desitjant-lo quasi amb dolor i resistint-m'hi, fins que el cos abaltit m'arrossega sota les mantes, quan el qui m'altera els sentits ja és més enllà del plaer.
Potser, subconscientment, espero que s'adormi per robar-li les línies i el clarobscur.
Lu
dimarts, d’octubre 23, 2007
Morfeu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
ai Lu, són les deu del matí i m'has fet agafar una nyonya...
Luuuuu,
la pau d’una migdiada de festa no té preu. I si tens la sort que et despertin amb una llepadeta allà on neixen les pessigolles: olé-olé, guau-guau.
Ostres, tant de bo, entre setmana, jo també tingués la capacitat
d'abandonar-me a la son d'aquesta manera, però em passa igual que tu:
esgarrapo hores i hores de son per dedicar-me a mil històries que em
vénen de gust i l'endemà em malaeixo amb totes les meves forces perquè
em llevo rebentada de son i penso que he de canviar, que ja n'hi ha prou
de voler apurar tant totes les hores del dia, que dormir és bo per al
cap i el cos... Això sí, el divendres al vespre, quan em fico al llit,
em lliuro totalment al país dels somnis i dormo fins que el llit se'm
treu del damunt.
Matrioshka
Res més bonic que el dolç remor de les mantes indicant la teva submersió. I tot i que a vegades ni me n'adono que succeeix, tan sols saber que en un moment o altre de la nit s'esdevindrà, em fa sentir tant afortunat que quan tanco els ulls tot sentint teclejar el portàtil o el passar les pàgines de l'últim assaig o en John Cleese bramant al Manuel en el tercer episodi de la nit,caic més enllà del plaer.
Jo!, nena, on estan aquests tios? Jo també m'aniria a dormir més d'hora!!
Estic a Nova York!!!!
;-p
Si un cos calent t'espera al llit, endinsar-se entre els llençols i buscar l'escalforeta, és quasi una obligació moral! ;) Me n'hi vaig de cap! Bona nit!
Són les 23:47. Estic resistint al desig. Amb dificultats... Ah! No puc! Defalleixo... zzzzz
Ostres .... doncs jo sòc d'aquells que si un dia dormen "massa" ( 8h o més ) està tot el dia de mala llet (6h són suficients i 7, un luxe).
I tot i que reconec que molts cops tinc son havent dinat, no puc caure en la migdiada, la falta de costum fa que em senti pitjor al despertar que quan no n'havia fet.
Elro,
He vist la llum: els temperaments serens com el teu en deuen tenir prou, amb poques hores. Els tsunamis i els volcans en necessitem unes miques més.
(entre tu i jo, vols dir que no faries un copet de cap, mentre la jefa no mira?)
Estàs resistint al desig?!?!??
Uf, quina voluntat! I quina mandra!
Ja el fa, ja. Tancat a la cagadora mitja hora.
Envejo a la Matri quan és capaç de dormir 10 hores el dissabte. Envejo a l'Elro quan amb 6 hores en té prou. Envejo a la Lu quan fa una migdiada... Sóc persona de son passatger i poc profund... però com diu la Petjada, sort en tinc d'un cos calent que m'avasteix d'escalforeta cada cop que m'endinso al millor invent de l'home: EL LLIT!
Lu: A vegades si que la faria, pero ja et dic, després em desperto pitjor del que estava abans d'adormir-me. Per tant, coca-cola i aguantar, que ja em desvetllo sol.
Deltaica: El cos calent, el millor invent de l'home, i el llit ... les tres coses juntes ... je je je ... vagin de gust!
Per com veig que està el personal, convocaria una "dormida col·lectiva" un dia d'aquests.
Qui posa el llit?
Vladi, aprepara't, que voy pallá!
Algú deia que dormir és perdre el temps. Jo amb llençols nets m'apunto a perdrel i sinó és sol millor
I amb segons qui, "hasta" amb llençols bruts!!
;-)
Publica un comentari a l'entrada