Fa calor, l’aire condicionat s’ha espatllat i hem d’obrir la finestra; un ventijol ens posa els pèls de rata. Un ginecòleg que ens està fent un llibre de sexologia ens explica que a les monges, per respecte a la seva virtut, no se les examina com les altres dones sinó que se’ls fa una exploració anal, és a dir, via forat del cul. Ens sorprèn l’explicació, però sí, sí, sembla ser que a traves del tacte rectal pot obtenir-se igualment la informació de l’estat de la cova. Evidentment que tots plegats ens podríem morir sense saber com s’eixarranca una monja al ginecòleg, però que voleu que us digui, el saber no ocupa lloc.
Un tema porta a un altre, i un cop el metge i tota la seva ciència és fora de la sala de reunions, comencem a especular sobre les circumstàncies que poden comportar la ruptura de l’himen femení. La penca d’un mascle, el més habitual, un dit, una llengua experta, el cap d’una gallina... Em sorprèn la sinceritat de la M. “a mi se’m va trencar fent l’espagat”, i de la Gi. “a mi saltant un poltre”...
Parlar per parlar, com si no tinguéssim feina, i amb el més calent a l’aigüera les companyes em fan enrojolar.
Vladimir
divendres, de juny 29, 2007
Conversa de mitja tarda
dilluns, de juny 25, 2007
Al·lucinació del solstici
Viva, lleugera i subtil, es mou graciosa dins el seu vestidet de fil blanc. A voltes tímida a voltes descarada, mira i no mira, l’excita i el calma. I llavors, en aquell instant sublim on tot és possible, tanca els ulls i la fantasia l’atrapa com un cavall alat disposat a estavellar-lo amb el seu galop (per darrera i amb la mà dreta li agafa el pit bo –i amb l’esquerra per baix juga a cremar-se amb la foguera més màgica... després abraçades, unió, ventura, felicitat completa... I per fi, el món enfonsant-se als seus peus entre pluja de pessigolles).
Quan amb dits rosats l’aurora desperta les petites bestioles, sobre la línia de l’horitzó els deus s’allunyen en barca. Tots dos es miren, no es reconeixen, però s’agraeixen el somni.
dimecres, de juny 20, 2007
Immersió
dimarts, de juny 12, 2007
A la foguera
No és ben bé això de llençar-los a les flames. Com la Mery Cherry, jo també he abandonat:
- Ulisses, de Joyce .........i crec que els que l'han llegit només han fet això: llegir-lo. Quan s'omplen la boca dient que l'han entès, no me'ls crec. I si diuen que els ha agradat, intento que no passin a formar part del meu cercle íntim d'amistats: són perillosos!
- El hòbbit, de Tolkien
- Atentado, d'Amélie Nothomb
- L'evangeli segons Jesucrist, d'en Saramago
- La repetició, de Kierkegaard........vaig repetir moltes vegades les tres primeres pàgines.
- El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald
- Cien años de soledad, del Márquez
- A room with a view, d'E. M. Forster
- El lotus blau, d'Hergé (15 vegades, mínim)
- La pau perpètua, de Kant
- El petit príncep, de Saint-Exupéry (més de 5 vegades)
Lu
dilluns, de juny 11, 2007
El mascle maternal
dijous, de juny 07, 2007
Fan per un dia
Jo sempre arribo tard a les novetats tecnològiques, però quan m'hi poso, és per tremolar.
Ara li ha tocat al Youtube.
Fins ara, ho veia com el regne del freak. Però, ho admeto, els vídeos de l'Aznar i la campanya del vi i les posteriors paròdies m'han obsedit. Després vaig descobrir els meus cantants francesos d'adolescència, i ara m'ha donat per mirar entrevistes al Christian Bale, que és molt guapo (quins pòmuls!) i bon actor.
Vegeu-lo a El maquinista. Thriller psicològic on el nano va perdre uns quants quilos i va quedar en l'espinada i poc més. El vaig descobrir a American Psycho i em va enamorar malgrat la destral. A Batman, on em va dur arrossegada el meu cor de paper, estava un punt passat de múscul (a mi m'agraden menys hipertrofiats), però guapo com un tren.
No l'he vist fent de mag, no em cridava la cosa.
En fi, fa calor, el dia s'allarga, hi ha temps per tot, fins i tot per a això.(sospir)
You Know
dimarts, de juny 05, 2007
Conte curt
Surto a passejar per l’escullera i els núvols em porten el record d’un petit conte del meu país. És la història d’un cotxer rus que perd el seu fill petit. Li agradaria confiar la seva desgràcia als passatgers mentre els porta en el seu carruatge, però cap d’ells està disposat a prestar-li atenció (el troben pesat, no estan per romanços). Empès per la soledat, no li queda més remei que desfogar-se amb el seu cavall. “Així és, cavallet meu… el petit kuzmá ja no és amb nosaltres… Ens ha deixat… Es va morir de sobte, així com així…” La ciutat esta coberta de neu i fang, és una nit freda, a la cotxera l’aire és gelat; la gent entra i surt, té pressa, es mou indiferent als detalls, cadascú capficat en el seu problema. En un racó, el noble cavall llença l’alè a les mans del seu amo, menja civada, escolta atentament. El cotxer li explica tot.
Vides minúscules, històries discretes, solituds sense lliçó de conducta. A vegades, parlant amb el mar, em sorprenc quan una llàgrima llisca per la galta i no sento res d’especial.
*Post sobre un conte d’Anton Chejov, no en recordo el títol.