dijous, d’agost 30, 2007

Despullant-los

Tot i que la Mery Cherry no l'ha fet córrer, noto com si aquest meme fos per a mi i en Vladimir. I de pas alleugerim les sessions amb la doctora, que sempre vénen bé, però que fan pensar massa i, això, certes persones ho troben de mal gust.



Som-hi, doncs, vuit coses que no sabeu sobre algú. Miro de ser menys egocèntrica del que em demana el cos i no seran específicament sobre mi.


Desvetllaré secrets de quatre persones:

  1. En el moment àlgid d'una cita, sempre intenta fer alguna cosa que l'esguerri. Crec que és per por a que tot sigui "massa macu" i quedar tocat, després.

  2. Va estar dels 12 als 16 al seminari. Sap cantar gregorià millor que un àngel. És ateu per gràcia de Déu.

  3. Quan tenia 11 anys, un que li treia un pam d'alt i d'ample li va trencar la cara, i encara li cou.

  4. Té els rínxols i la regatera més sexis de la capital.

  5. Un dia va saltar sobre la meva taula. Vaig entendre que me les havia amb un ésser extraordinari i perillós en les distàncies curtes.

  6. Cuina molt malament, però sempre té suc fresc per oferir-te.

  7. Si depengués d'ell, l'espècie evolucionaria molt ràpid. És l'autosuperació feta carn.

  8. És possible que no hagi dit una paraulota en la seva vida. Al seu costat, fins i tot jo no en dic.


Lu

dissabte, d’agost 25, 2007

¡No cambies nunca!

És la típica frase que es diu quan tens catorze anys i t'acomiades a la festa de fi de curs, amb els sentits afluixats pel primer cubata.

També se sol dir a programes com Gran Hermano, OT i similars, quan a algú el foten fora. "No canviïs", amb l’afegitó que jo li suposo: "perquè gràcies a ser com ets, te’n vas al carrer i jo encara tinc possibilitats".

Aquesta expressió parmenidiana de la immobilitat (el que és, és, i punt) té dues lectures: se suposa que quan la dius a una persona propera, li estàs manifestant que t'agrada o et cau bé, però compte, té un perill implícit: animar el personal a creure que a la vida no cal canviar, que canviar és de bledes, que ja s'està prou bé com s'està o, encara pitjor: que un és com és i que això és una realitat estàtica, pot tenir greus conseqüències. Bàsicament, perquè la vida és mudança.

També existeix la creença que com més gran et fas, més costa canviar. No hi estic d'acord. Justament perquè fem anys ens movem i passen coses, que conscientment o inconscientment provoquem, atraiem o allunyem de nosaltres. Tot flueix -i aquí jo m’alineo amb Heràclit (el senyor de la foto), com el meu bon amic i director de tesina, J. Campàs:

El que no flueix, s'estanca, i el que s'estanca, ras i curt, es podreix.

Un altre bon amic, en canvi, es mostra parmenidià: jo sóc així, que m’acceptin com sóc, ja trobaré algú que "encaixi amb la meva forma de ser", a la meva edat un ja està fet, no crec en les teràpies... en resum, que ell no manifesta la més mínima intenció de qüestionar-se, de fer cap esforç per adaptar-se -que s'adaptin els altres, ve a dir, i sinó ja em quedaré sol... El joc d'encaixos és per a mi una mala metàfora de les relacions humanes: les peces dels trencaclosques són massa rígides per a ser comparades amb la nostra personalitat. Prefereixo la imatge més plàstica de l'aigua, que és una substància concreta, definida, però que canvia de forma i color segons el lloc on passa o és continguda.

Per tant, la persona que s'aferra al no-canvi no és un riu, el mar, una font, ni tan sols un got d'aigua on els altres poden xipollejar o treure's la set, sinó un bassal que, amb el temps, fàcilment arribarà a ser estantís i on ningú voldrà banyar-se o bé on quedarà atrapat per les algues i el sorral espès.

La principal crítica a les grans religions actuals és justament aquesta: la seva incapacitat de canvi i d'adaptació, la rigidesa de la seva estructura (el jonc, diuen, es vincla i per això costa de trencar). Si la immobilitat és per interès, costum, ignorància o bé per por, francament, jo no ho sé escatir.

Que canviar costa? És possible. Que has de superar la força centrípeta de la inèrcia? També. Que hi has d'esmerçar energia i que ens en queda poca després de gastar-la en el manteniment de la rutina? Sí. Els que en saben diuen que t'has de marcar objectius propers la realització dels quals sigui satisfactòria, per començar. Si reeixes en les primeres passes, ja ho tens tot guanyat.

Perquè m'agrades et dic: canvia, canvia sempre.



Dra. Marols


divendres, d’agost 17, 2007

Deures Maria

Vladi,
la
Maria ens ha posat deures.

Un bloc en català
Deixeu-me ser endogàmica: el d'en Vladi, quan escriu ell.

Un bloc en un altre idioma
El de la
Marisa Soleto, treballant per millorar les condicions de la meitat de la humanitat.

Un post d’especial interès
"Jaleando la masculinidad",
d'Ángeles Álvarez. Em quedo, sobretot, amb la frase: quienes no superan los ritos iniciáticos se convierten en marginados

Un web
Jo tampoc sé viure sense els dibus del Salo, però li seré infidel amb El poder de la palabra. Pots escoltar un munt de bona música, llegir fragments d'una pila de gent, mirar quadres... (hi falten, però, moltes dones, l'eterna cançó...).


Una eina d'internet

També és un bloc, però és que va molt bé tenir a mà un bon geek!

Un Video/ un Audio
Tot i que ja fa temps que he deixat de ser-ne fanàtica i anar als concerts, i donat que no us puc aconseguir el Nocturn opus 9 tocat pel mateix compositor, us deixo amb l'altre exnovio místic de la meva adolescència (està desactivat l'embed, cal clicar primer per anar al utub). Bonanit d'estiu.

http://www.youtube.com/watch?v=euFmx_wtsoo


Lu

divendres, d’agost 10, 2007

Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Dies de treball envoltats de l'alè aromàtic de la farigola, la sajolida, el fang de la pluja, el pa cuit amb llenya...


L'estiu es va desgranant amb una mica de frescor i moltes idees literàries.


Lu

divendres, d’agost 03, 2007

Tarda d'agost a la biblioteca

I quina sorpresa, aquesta tarda-vespre!

Anava carregada amb deu o dotze llibres d'una temàtica que em valdria el descrèdit en l'àmbit de l'acadèmia, quan del darrere d'unes ulleres i del davant d'una llarga cua de cabell castany m'he creuat amb la mirada del passat.

Deu anys... Ens hem saludat amb efusió i jo no he sabut trobar-li cap signe d'envelliment. Més aviat al contrari: exhalava frescor. Me n'he alegrat, de veure'l bé; i ell se n'ha alegrat, de veure'm bé; i jo me n'he alegrat, que se n'alegrés.

Hem recordat els aspectes principals de la torre de vidre que va caure i esmicolar-se amb gran trencadissa i posterior silenci: l'atracció de l'abisme, el laberint inconscient, la manca d'autoestima camuflada per un excés d'entusiasme, la dispersió, certes caigudes amb cicatrius, conduccions temeràries (també metafòriques), rauxa i creació, impuls vital mal enfocat, rialles, coses...

Deu anys després veus el bosc cremat millor que abans de l'incendi. Respires aire net i sents el cant de l'aigua, brollant on abans era estantissa.

Quina alegria, quina trobada.
Això és bona sort.

Agraïments a les deïtats i estrelles corresponents.


Lu

Dedicat

M’agradaria explicar-vos que he sortit de nou a ballar. M’agradaria explicar-vos-ho, i que fos veritat... que he tornat a claquejar dins els bassals de l’Astaire, trepitjat valsos de damunt els quadres del Berg, bellugat com el pardalet més amic Riera amunt camí d’un parc... Sí! m’agradaria explicar-vos que he parat sense por l’orella als sentiments, i que m’he atrevit a obeir-ne alguns al ritme de les pampallugues de les cuques de llum. Com m’agradaria explicar-vos-ho, com m’agradaria confessar-vos amb orgull que en el canvi de parella, la música d’un envelat d’estiu ha fet caure a les meves mans la noia de la bossa de flors, la de les pessigolles creatives i els pened(t)ons inesperats, la que bufa angelets i sap que m’agrada sense conèixer-la del tot (i qui coneix a qui, del tot?).

TANT DE BO pugui explicar-vos que he tornat a ballar, que m’han tornat a convèncer que l’amor pot ser com una pedra voladora que no cau mai, tant de bo! (tot i que sé massa bé que les coses importants s’han d’embolicar en el millor dels silencis, amb un llaç vermell, i no explicar-les gaire).

Aaah! senyoreta ESPERANÇA,
fa dies que la sento cantar sobre les onades més verdes, va i ve, va i ve, cada vegada amb més força. Si aquest agost veieu que neva a la meva platja, brindeu per mi.

Bones vacances!


Vladimir