M’agradaria explicar-vos que he sortit de nou a ballar. M’agradaria explicar-vos-ho, i que fos veritat... que he tornat a claquejar dins els bassals de l’Astaire, trepitjat valsos de damunt els quadres del Berg, bellugat com el pardalet més amic Riera amunt camí d’un parc... Sí! m’agradaria explicar-vos que he parat sense por l’orella als sentiments, i que m’he atrevit a obeir-ne alguns al ritme de les pampallugues de les cuques de llum. Com m’agradaria explicar-vos-ho, com m’agradaria confessar-vos amb orgull que en el canvi de parella, la música d’un envelat d’estiu ha fet caure a les meves mans la noia de la bossa de flors, la de les pessigolles creatives i els pened(t)ons inesperats, la que bufa angelets i sap que m’agrada sense conèixer-la del tot (i qui coneix a qui, del tot?).
TANT DE BO pugui explicar-vos que he tornat a ballar, que m’han tornat a convèncer que l’amor pot ser com una pedra voladora que no cau mai, tant de bo! (tot i que sé massa bé que les coses importants s’han d’embolicar en el millor dels silencis, amb un llaç vermell, i no explicar-les gaire).
Aaah! senyoreta ESPERANÇA,
fa dies que la sento cantar sobre les onades més verdes, va i ve, va i ve, cada vegada amb més força. Si aquest agost veieu que neva a la meva platja, brindeu per mi.
Bones vacances!
divendres, d’agost 03, 2007
Dedicat
Vladimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Estic sense paraules. Serà que potser a vegades parlar no val la pena i el somriure de sorpresa que se m'ha quedat ho diu tot. Un petonàs al nas per a tu també.
Vladi, n'estic molt orgullosa, d'aquest any que fa que compartim bloc.
UN ANY JA FA
i no hem pensat a celebrar-ho, però ho farem, a la sorra de Iluro, al bosc de Can Déu... ho farem.
Bon estiu!
Vladimir,
pel meu trabuc que nevarà. Tota la colla ja carreguem les armes amb porexpan per fotre una salve en honor teu.
Quins gelos(dels bons ;),
una abraçada i fins després.
Deixa que el ritme t'embriagui i no tallis la nit per un cansanci vencible. Segueix els meus saltets i diverteix-te. La noia de la bossa estarà arrapada al teu coll sense que te n'adonis.
La imatge d'aquí és la Mare de Déu de Vladimir. L'he tret d'aquí
Gràcies Ramon,
aquesta icona l'he publicat en molts dels llibres de religió que he editat. Els autors sempre demanen la verge de Montserrat, i jo els hi foto la Marededéu de Vladimir, divina igual i més agraïda de reproduir.
Una web ben mística aquesta de l'ermita, bé, bé.
Sí vladimir, recordo que una vegada vas encarregar-me un dibuix de la Moreneta i me la vas fer pintar tres cops: que si negra, que si marroneta, que si blanc trencat (com les de la Pilarín).
:) rellegint... preciós!
Publica un comentari a l'entrada