divendres, d’agost 10, 2007

Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Dies de treball envoltats de l'alè aromàtic de la farigola, la sajolida, el fang de la pluja, el pa cuit amb llenya...


L'estiu es va desgranant amb una mica de frescor i moltes idees literàries.


Lu

8 comentaris:

Petjada ha dit...

Aprofitant l'estiu, així m'agrada!

Anònim ha dit...

Lu,
la setmana vinent vindré a fer un tomb pel Vallès. Poca estona, però la suficient per a saludar-vos.

Me'n torno a la piscina, que s'ha aixecat vent i volaran la tovallola i els papers.

Anònim ha dit...

Aquí t'esperarem, Vladi, si ets capaç de sortir de la piscina.

Petjada, la combinació natura-literatura és inigualable.

Anònim ha dit...

aii, aquest estiu tardorenc em té enamorada, amb o sense idees literàries!

Anònim ha dit...

La màquina de tren, potser? Des del coll del Boix? Més o menys, la zona és aquella, no? Torrota de l'Obac?

La banda occidental del parc, igual de maca però mil cops més tranquila, i pati de casa del Caracremada, un dels últims a caure.

Oh, el parc...

Anònim ha dit...

Perdedor!

Cuenta, cuenta... la banda occidental del parc... vull detalls...

La foto és el turó de l'Espluga (Serra de l'Obac). La millor vista, la millor sensació, tarda-vespre, després d'escalar, corrents fins a l'extrem!

Anònim ha dit...

He vist que era l'Espluga després, quan he clicat la foto. De fet, tampoc està gaire lluny del coll del Boix. Entre la Pola i el Boix, diria.

La carretera "parteix" el Parc, de sud a nord. La banda oriental, la que pateix el nostre assalt (el vallesà) és magnífica, està clar, però sotmesa a una pressió massa brutal (diuen que la Mola té 150.000 visites l'any!!!). La part occidental és molt més verge, en part perquè al Bages no se'l senten gaire seu, el Parc.

La foto és preciosa, amb Montserrat fent de punt i principi de tot. L'Espluga és a la zona del camí ral. Oh, callo, callo, que m'envalo massa.

Perdó per la plasta, és que el tema em pot...

Anònim ha dit...

Sí, sí, molt a prop de la font de la Pola. És un dels camins que he dut a fer a pràcticament totes les meves amistats, d'aquí i d'enllà.

Fins i tot hi vam celebrar un aniversari amb joc de pistes! Tinc la foto d'una sabata foradada de la noia que... no anava preparada per una gimcana tal!