divendres, d’agost 03, 2007

Tarda d'agost a la biblioteca

I quina sorpresa, aquesta tarda-vespre!

Anava carregada amb deu o dotze llibres d'una temàtica que em valdria el descrèdit en l'àmbit de l'acadèmia, quan del darrere d'unes ulleres i del davant d'una llarga cua de cabell castany m'he creuat amb la mirada del passat.

Deu anys... Ens hem saludat amb efusió i jo no he sabut trobar-li cap signe d'envelliment. Més aviat al contrari: exhalava frescor. Me n'he alegrat, de veure'l bé; i ell se n'ha alegrat, de veure'm bé; i jo me n'he alegrat, que se n'alegrés.

Hem recordat els aspectes principals de la torre de vidre que va caure i esmicolar-se amb gran trencadissa i posterior silenci: l'atracció de l'abisme, el laberint inconscient, la manca d'autoestima camuflada per un excés d'entusiasme, la dispersió, certes caigudes amb cicatrius, conduccions temeràries (també metafòriques), rauxa i creació, impuls vital mal enfocat, rialles, coses...

Deu anys després veus el bosc cremat millor que abans de l'incendi. Respires aire net i sents el cant de l'aigua, brollant on abans era estantissa.

Quina alegria, quina trobada.
Això és bona sort.

Agraïments a les deïtats i estrelles corresponents.


Lu

8 comentaris:

vladimir ha dit...

Lu,
vigila amb les deïtats: massa sovint es juguen els nostres destins als daus.

Petjada ha dit...

Frescor, si es tracta del passat, acompanyada amb dòsis de serenor.

Pardalet ha dit...

Ep. Mirem cap al futur siusplau!!!

Lu ha dit...

Pardalet, on em trobo millor és en el present, què voleu que us digui.

Oooommmm...

Dra. Marols ha dit...

Senyor Vladimir,

no era el destí que s'ho jugava als daus? Els Déus més aviat tenien feina a barallar-se amb els seus familiars.

Dosis de serenor, benvolguda Petjada, són els ingredients més gustosos en tots els plats.

Pardalet, ja l'enyoràvem, a la consulta. Aviat un tête à tête, oi?

Mery Cherry ha dit...

deu anys! devieu ser unes criatures. Aquestes relacions sempre s'han de posar molt en entredit.

Lu ha dit...

Hola, Cherry, com prova l'estiu?
A finals de mes farem l'orxateta blocaire, eh!

Més de 10 anys. Sí, érem joves i eixalabrats, i potser per això fèiem coses que no s'obliden. O tu les has oblidades?... ho dubto...

Per cert, Pardalet, si ets per aquí, manifesta't. Et fas tant de pregar amb els posts... ens tens morts de desig!!

vladimir ha dit...

Lu,
jo la he oblidat. Em va fer triar entre ella i la pilota, i en aquella edat, va ser la pilota (i mira que m'agradava la tia, o això em sembla).