divendres, de juliol 27, 2007

Santes

Vespre d’estiu, l’àvia ens cita a berenar al jardí. Fa unes setmanes que li van diagnosticar un càncer a l’estomac, una mala cosa que li ha xuclat totes les forces de manera fulminant. Amb fermesa, sempre ha estat una dona “d’armes tomar”, decideix que no vol confiar a la medicina la recerca d’un miracle contra les lleis de la natura. Ara toca morir, i, després de molts anys, ens retrobem al seu voltant. No falla ningú, és un moment especial. Tothom posa de la seva part per complir amb la darrera voluntat d’una senyora de noranta-dos anys.

-S’ha acabat... Estic cansada... No tinc força i no vull viure sense força. Us estimo i em sento mol estimada. Ara ha de ser el que Déu vol... No ploreu, abans o després, tots ens hem de morir, és natural. Us agrairé un parenostre, això sí, i tant me fa que no creieu... Sóc feliç, i em sento orgullosa de vosaltres... la meva família.

La felicitat de la seva mirada ens arriba al cor.

Lenta, insegura, però amb gran dignitat, se’n va a descansar. Els seus peus llisquen amb dificultat per la gespa que tantes vegades ha segat. Es recolza al braç d’una de les filles, amb prou feines els nervis i muscles l’obeeixen. Tots li fem un petó de bona nit, un centenar de petons de comiat. Passa per darrera vegada per davant de la capelleta de les seves santes, la Juliana i la Semproniana, i la mica de llum que encara brilla als seus ulls s’apaga.

Vladimir

8 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Em sembla molt maco, poder arribar a aquesta edat dignament, i ser capaç d'acomiadar-te dignament dels teus.
Malgrat ser trist, té un punt de serenor, de saber fer bé les coses. Una bona mort és un premi que Deu concedeix als que han tingut una bona vida.
Una abraçada

roland ha dit...

Un piu, piu molt sincer, sense dobles sentits.

anna ha dit...

La dignitat, que important.

Una abraçada.

Lu ha dit...

Sí, Anna, la dignitat és tan important com la vida, i això també ho va dir un bisbe, també.

Felicitats, Vladi, per participar d'aquest procés de vida i de mort.

Un petonet volcànic

Petjada ha dit...

Dolç i trist a la vegada, però què important és descansar quan cal, i que el teu entorn ho respecti, no? un petó!

vladimir ha dit...

Gràcies a totes i al pardal roland.

Elisabet ha dit...

Trist i entranyable a la vegada, m'ha agradat molt.

vladimir ha dit...

Ooooh! Gran sorpresa! I jo que pensava que corries per Portugal;)