tag:blogger.com,1999:blog-312925922024-03-08T03:24:05.503+00:00Vladimir al marVladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.comBlogger213125tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-20963460823355686872009-01-10T21:53:00.004+00:002009-01-10T22:14:12.676+00:00Amistat home-dona<div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289789101747391458" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh32jqUsO1e0XKji2L8AAgZ2JE_TPkHe3tn9PknzOIAzoSQdQghkdaxmebWcBUbi4wZytkgOwfZEynYILkvNgBFd8-n7tg7Wc1gSxS9HpX3FIRqW_ic5Z-DEH3X4xdCrWnuorE/s320/iconosweb2dxh5.jpg" border="0" /><span style="color:#003333;"><span style="font-family:times new roman;">La meva opinió és que la relació d'amistad entre un home i una dona és sempre complicada. La cosa és més fàcil en els casos següents: </span></span><br /></div><br /><div align="justify"><span style="color:#003333;"><span style="font-family:times new roman;">Que tant l'home com la dona sexualment no s'atreguin gens ni mica.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"></span> </div><div align="justify"><span style="color:#003333;"><span style="font-family:times new roman;">Que tant l'home com la dona s'atreguin mútuament. En aquests casos, si les condicions són favorables poden acabar convertint-se en parella, i si les condicions no ho són tant, en amants. </span></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#003333;"><span style="font-family:times new roman;">Quan la relació d'atracció entre un home i una dona és desigual, ja us dic jo que malo per l'amistad. En el fons sempre hi haurà aquella pulsió bàsica de l'un respecte de l'altre, aquella mena de mar de fons que te per objectiu la satisfacció eròtica. I per molt que es vulgui disimular aquesta tensió, per molt que la vulguem ignorar, a la llarga petarà en els típics problemes d'inferioritat i manca d'estiman de la part més vulnerable, la part incapaç d'atreure l'altre.</span></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#003333;"><span style="font-family:times new roman;">Ei! hi ha excepcions, gràcies a Déu. Les persones que de tant madures han sabut domesticar el cuquet (i en el pitjor dels casos, matat de gana).</span></span></div><br /><span style="font-family:Times New Roman;"><strong>vladimir</strong></span><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-24721330932332789812009-01-04T22:36:00.003+00:002009-01-04T22:44:01.216+00:00Bons Reis<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTE7-t_y0buWgMW0BEbMvJc-gk9mIRdVX0yLvTuWCpw_wOju0gMMHSNMrAd2_M8KwsFNncp4ubfXlIuInbYOMvIW2fnZH7zCJDKP6PFj3mKM2oDRWosKkNcc2gyf0znb5rE_DB/s1600-h/reis.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287572035938904034" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 310px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTE7-t_y0buWgMW0BEbMvJc-gk9mIRdVX0yLvTuWCpw_wOju0gMMHSNMrAd2_M8KwsFNncp4ubfXlIuInbYOMvIW2fnZH7zCJDKP6PFj3mKM2oDRWosKkNcc2gyf0znb5rE_DB/s320/reis.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;"><span style="color:#ff0000;"><strong>“</strong>Qui t'ho impedeix? Ven la casa, els teus són lluny i ja no t'hi queda res aquí. Fes-ho, has de volar i marxar d'aquest niu de records. Vola! deixa el passat enrera, vine amb mi, per casa aquesta nit passaran uns Reis nous per a tu. </span></span><br /></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;"><span style="color:#ff0000;">Somrius perquè tinc raó, ja no ets un nen i saps que els Reis no passaran. Aquesta nit aquells Reis no passaran per més cartes que hagis escrit.” </span></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;"><span style="color:#ff0000;">El deixo sol al seu sillon llegint <em>Babette</em>, diu que li encanta i m'agraeix que li hagi regalat. Em comenta que anirà a dormir d'hora, l'endemà cal estar ben despert per desenbolicar tots els somnis d'un Reis que mai li han fallat, molt especials.</span></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-59484000022750438872008-12-30T23:36:00.005+00:002008-12-31T00:04:14.199+00:002009<div align="justify"><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-size:130%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5285734832388436146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tutfkRL5N4qYA_hVKsGBx_0JBYXV-BOQMyndGmJETyJl1ljybEH-2M0-jzR9UtZG9u4RwsWCQKzsgiHRtHwVtVddW76T31cE5Y0XKA30_QJsp9Q9mICUZFPFUXcSiKKCYN9E/s320/untitled.bmp" border="0" /><span style="color:#330033;"><strong>I</strong> a les dotze, com cada any, com qualsevol mussol, desitjaré i desitjaré. I tot i no creure ni en fades ni follets, demanaré amb tota la il·lusió del món les més grans bestieeeeeeeeeses. I després, quan l'any ja haurà començat, miraré de trobar explicacions a totes aquestes coses tan estranyes, i entre copa i copa, potser fins i tot, uns llavis prims i vermells vindran a ajudar-me a no trobar cap resposta.</span><br /></div></span></span><p align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#330033;">Bon any nou, amics! </span><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#330033;">m'agradaria que algun dels molts somnis que teniu, si no tots, se us fessin realitat.</span></p><p align="justify"><br /><span style="color:#330033;">********* SORT************</span><br /><br /><span style="font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span> </p><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-48697275490900635642008-12-24T11:16:00.002+00:002008-12-24T11:19:16.976+00:00Bon Nadal!<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5VM0LcRc88irOAo9EXy-Cmq7bGfEXu8pYCtt7DAkIVDnJCXxZFQeujFS80RUyRGDC4nW7t2hY_GwL_0jc9LwGL64UU6xneBnL-EWR1ZtiBhdbMaA1TLmYgldb3QCVNa8YKgsK/s1600-h/A3P8B9.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283314357205769442" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 220px; CURSOR: hand; HEIGHT: 173px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5VM0LcRc88irOAo9EXy-Cmq7bGfEXu8pYCtt7DAkIVDnJCXxZFQeujFS80RUyRGDC4nW7t2hY_GwL_0jc9LwGL64UU6xneBnL-EWR1ZtiBhdbMaA1TLmYgldb3QCVNa8YKgsK/s320/A3P8B9.jpeg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;color:#cc0000;">Per alguns, el miracle va ser veure un home barbut caminant damunt l’aigua salada.<br />Per d’altres, el miracle és seguir admirant-nos de la dolçor del primer plor.<br /><br /><strong>Bon Nadal!</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-44188848151293736052008-12-17T14:28:00.010+00:002008-12-17T15:02:04.449+00:00Gent<span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#339999;"><strong>P</strong>erquè a l’àvia li agradava molt i l’havíem llegit moltes vegades a prop de la finestra. D’Evgeni Evtushenko, <strong>GENT</strong><br /></span></span><br /><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">No existeixen homes poc interessants.</span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Els seus destins són com històries de planetes.</span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Cada un és únic, sol, ell sol, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">no hi ha cap altre que s’hi assembli. </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;"></span> </div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">I si algú ha viscut en silenci, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">feliç en el seu racó, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">la seva mateixa insignificança </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">l’ha fet interessant.</span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;"></span> </div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Cadascú te un món secret, ben seu, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">on s’amaga el millor instant, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">on s’amaga l’hora més terrible. </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Però nosaltres no en sabem res. </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;"></span> </div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">I si un home mor, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">mor també la seva primera nevada, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">i el primer petó, i el primer combat… </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Tot s’ho emporta. </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;"></span> </div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">Sí, queden llibres i ponts, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">màquines i teles de pintors, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">sí, moltes coses ha de restar, </span></div><div align="left"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;color:#cc0000;">però alguna cosa fuig!...</span></div><span style="font-family:times new roman;"><div align="left"><br /><span style="font-size:85%;color:#cc0000;">Se’n va la gent, no la podem retornar. </span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;color:#cc0000;">No podem fer renàixer els seus móns secrets.</span><br /></span><br /><span style="font-family:times new roman;color:#339999;">I així ha de ser, i així és, i tota la impotència davant la mort ha de ser dolça.</span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-88568715323364322302008-12-10T13:53:00.002+00:002008-12-10T13:58:38.738+00:00No ens deixarem mai<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR8MJ1ov8wOJwIbpyOvJlOHxANxWmkAwYKyrjxpgwsWmHomHRq-sxYOUpd4qaoEVYuzMNjSV4T5V0XIEeC-SOrpy5s_a255-dwBs_FQCGP9NdW-cmVG1lHjv-Jyj6_BuUN48Et/s1600-h/AHT3KX.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278159996813863938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 161px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR8MJ1ov8wOJwIbpyOvJlOHxANxWmkAwYKyrjxpgwsWmHomHRq-sxYOUpd4qaoEVYuzMNjSV4T5V0XIEeC-SOrpy5s_a255-dwBs_FQCGP9NdW-cmVG1lHjv-Jyj6_BuUN48Et/s320/AHT3KX.jpeg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;color:#336666;"><strong>P</strong>erdona, pensava que ploraves...<br />La pluja no és salada, no ploris més, ja no cal...<br />M’agraden els teus llavis mullats, tenen gust de mar. No em cansaria de llepar-te’ls.<br />Prova d’empassar-te el plor i somriu, una mica...<br />Guaita quina ganyota @¿@ ...<br /><br />Tranquil·la, ara estem junts i no ens deixarem mai...<br />No ens deixarem...<br />No...<br />Mai.</span><br /><div><span style="font-family:times new roman;"></span></div><br /><div><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-26962795957928675482008-11-27T15:19:00.002+00:002008-11-27T15:23:28.793+00:00Madama Butterfly respon<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJrcckKxWsvmtTzi_1W2dQPkCYpdICuFhCOrFkFW0Yd6bg1fbp7ACWX8IfFWoMVqQ7h5QhOiv4gTvrX5HLZD-4RqeiKDnGe5g85OhQeOyfGu75g4hy_3yyy610why3Tt7yHqdz/s1600-h/AGYKE9.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5273358014998318402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 263px; CURSOR: hand; HEIGHT: 233px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJrcckKxWsvmtTzi_1W2dQPkCYpdICuFhCOrFkFW0Yd6bg1fbp7ACWX8IfFWoMVqQ7h5QhOiv4gTvrX5HLZD-4RqeiKDnGe5g85OhQeOyfGu75g4hy_3yyy610why3Tt7yHqdz/s320/AGYKE9.jpeg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;color:#006600;"><strong>B</strong>envolguda Marols,<br />entenc que s’esveri davant del pistil vistós, ostensible i exuberant d’aquesta flor. S’esvera perquè en les profunditats de les seves reflexions difícilment hi tenen cabuda les coses purament lúdiques com un penis. I perdoni la cruesa de la meva llengua, però per a mi, un bon pollot només és un company de joc, només això, res més, una joguina que ha de ser gran quan necessito volar de pressa, què vol que li digui, de francesa només en tinc el nom.<br /><br />Benvolguda Marols,<br />gratant, gratant, podria arribar a confessar-li que de vegades reconec en una titola ben enlairada el complement idoni del meu propi òrgan petit i amagat. Sóc massa senzilla, potser sí, massa superficial, també, però li ben asseguro que pixar-se de riure de la mida i la poca metxa d’un sant baró és un arma carregada de futur.<br /><br />Benvolguda Marols,<br />gràcies al complex de la mida l’home s’ha d’esmerçar. Posar-hi la llengua i la imaginació, la por a no poder fer volar una senzilla papallona com jo els aterra, no li càpiga cap dubte. Ji, ji, ji... homes.</span></div><span style="font-family:Times New Roman;color:#000000;"></span><br /><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;"><strong>Madama Butterfly</strong></span><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-51429695313722696682008-11-24T15:16:00.003+00:002008-11-24T15:22:41.305+00:00Madama Butterfly<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcERQ8yxeuehFuT-44WPk4vvGWxmiMWTRoxhjQ4_3Ub8CfKqJ1RHQ2zbK187dHIYN8MktjGDqO0US9k23lXGHWG2YxWYuWhE7-fgRV7ikhI6jSYFUS5t5aV7owyNLcAdPBTrZ0/s1600-h/AGYKE9.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5272243869486937394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 246px; CURSOR: hand; HEIGHT: 185px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcERQ8yxeuehFuT-44WPk4vvGWxmiMWTRoxhjQ4_3Ub8CfKqJ1RHQ2zbK187dHIYN8MktjGDqO0US9k23lXGHWG2YxWYuWhE7-fgRV7ikhI6jSYFUS5t5aV7owyNLcAdPBTrZ0/s320/AGYKE9.jpeg" border="0" /></a><span style="color:#006600;"><span style="font-family:times new roman;"><strong>A</strong>mic vladi,<br />gronxa'm la flor. El que les altres troben massa salvatge o gran, a mi em sembla perfecte. Allò que espanta les ànimes dèbils i covards que tant t’agraden, a mi m’atrau màgicament.<br /><br />Amic vladi,<br />gronxa'm la flor.</span></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-48207636212135511422008-11-17T16:35:00.004+00:002008-11-17T16:46:38.127+00:00"putu" gos<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGm3zHLU4pmJ9zZpO-cwRBU4jFv-7WNuD8j9fVl-t-stBgqbJU6tA5Nwx-njRF_6e7EntdnzqFfbrQXqW4OA7zzMcKdhiDDRX06ZUg5aBo7d69I3nB6rSLTgeWy8_Tf6iISs8/s1600-h/dog-umbrella-leash-1.jpg.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269666464341259586" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGm3zHLU4pmJ9zZpO-cwRBU4jFv-7WNuD8j9fVl-t-stBgqbJU6tA5Nwx-njRF_6e7EntdnzqFfbrQXqW4OA7zzMcKdhiDDRX06ZUg5aBo7d69I3nB6rSLTgeWy8_Tf6iISs8/s320/dog-umbrella-leash-1.jpg.jpeg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#663366;"><strong>N</strong>o m’agraden els animals domèstics, s’han de cuidar. Però plovia i em mirava d'aquella manera... m’hi vaig identificar i vaig sortir a salvar-lo.<br /><br />Ara ja som dos,<br />jo i el “putu” gos.<br /><br />Sort que a l’entresol hi ha una velleta que s'ha quedat vídua fa poc. Sembla bona dona i se me’l quedarà, ja trigo a fer-li un llacet a la cua.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;">"putu" gos! que no em tornis a mirar.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"><strong>vladimir</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-18248570078241977282008-11-12T14:21:00.003+00:002008-11-12T14:26:42.618+00:00Miriam Makeba<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3sYytAQI35YjD5f4uejwtLN0_QmTeZgaG5Pvlw0XXrvfWni0KPj9WMHPmoB4nYCablIwwKFfDksZl0taw-L5PGNcBaJsbauASTvQ_9xcsWQt-sD1HJd5yTxk1wNBtaJEQcYAL/s1600-h/350px-Miriam_Makeba.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267776685861823490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 230px; CURSOR: hand; HEIGHT: 209px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3sYytAQI35YjD5f4uejwtLN0_QmTeZgaG5Pvlw0XXrvfWni0KPj9WMHPmoB4nYCablIwwKFfDksZl0taw-L5PGNcBaJsbauASTvQ_9xcsWQt-sD1HJd5yTxk1wNBtaJEQcYAL/s320/350px-Miriam_Makeba.jpeg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;color:#663333;"><strong>T</strong>orna a ploure. Menjo raïm tot escoltant el soroll de la pluja. El carrer és buit i el mar molt gris (el cel també és gris). En B. Un company de despatx que encara no em coneix em mira de reüll, tant me fa. Hi ha moments que em sento com si fos la única persona que hi hagués al món, per sort no duren gaire.<br /><br />La Miriam se n’ha anat, m’agradava la Miriam. Aquesta nit ha estat fosca com la seva pell, com el brandi que he estrenat per mirar de passar-la. L’alcohol, en dosis moderades és un amic que mai falla. A poc a poc la son a tornat i el so del <em>Pata Pata</em>, des de qui sap on, m’ha acabat embolcallant suaument.<br /><br />Per sempre, Miriam.</span><br /></div><br /><span style="font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-47036530201305575012008-11-07T09:18:00.006+00:002008-11-07T12:13:57.138+00:00No donis el cor<div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265843615817339666" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 291px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikOK_9d5EIezMrOQxVyF8KJiCirLdCet5LE1etSBSj2Mw6f-M_-tJ2bk90l4-2NWMvG9uxwvp10zTxSXJe7b-znnyXQodXYaZM0SQO3vhL7BT3Wge5YgZFbZLvdDJ3F37vE1Mj/s320/B00GN3.jpeg" border="0" /><span style="color:#333399;"><span style="font-family:times new roman;"><strong>N</strong>o m’agrada l’expressió «donar el cor». Dona’m la mà, el braç i l’abraçada, paraules... i si cal, el cul. Però no em donis mai el cor.<br /><br /><span style="color:#339999;">Tic-tac, tic-tac, feia el petit rellotge mal greixat quan </span></span></span><span style="font-family:times new roman;color:#339999;">passava</span> <span style="color:#339999;"><span style="font-family:times new roman;">el meu braç per la teva esquena, recolzava el </span><span style="font-family:times new roman;">cap a la teva </span></span><span style="font-family:times new roman;color:#333399;"><span style="color:#339999;">espatlla i posava la cara a tocar del teu coll.<br /></span><br />No, no vull el cor. Aquest múscul miserable perd valor quan s’entrega. El cor és sagrat només quan té un sol propietari, quan és únic i sap acollir l’amic obrint-se de bat a bat com un paraigua contra la pluja (i tancar-se també, per gaudir del sol quan la tempesta ha passat).<br /><br />No donis el cor a ningú, cap mà com la teva sabrà cuidar-lo com cal. La vida s’ha de viure com un solo de violí sense flauta. En mans estranyes, el cor tard o d’hora s’asseca, ja ho saps, i no serveix ni per llançar-lo al llac i veure com salta.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#333399;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;">Per a la meva amiga Cherry, amb afecte.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-25590064989578332722008-11-03T14:22:00.013+00:002008-11-04T17:34:30.119+00:00El meu amic, el cavaller castanya<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwe0-V36tphJTI1-ihX3CLg7t1vhoXShWS3LB3Um-HRsLa_j7Ok1rgf5C8vFN65pJLd2mHAU5MmHftk0kcnYBjQNt1jKjmm0LXbePWNL-75ecqTb_By2KZLjlHIZ0BNPTs2Iw/s1600-h/AXHNNW.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264856442361006450" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 203px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwe0-V36tphJTI1-ihX3CLg7t1vhoXShWS3LB3Um-HRsLa_j7Ok1rgf5C8vFN65pJLd2mHAU5MmHftk0kcnYBjQNt1jKjmm0LXbePWNL-75ecqTb_By2KZLjlHIZ0BNPTs2Iw/s320/AXHNNW.jpeg" border="0" /></a><em><span style="color:#ff0000;"><span style="font-family:times new roman;"><strong>N</strong>o hi ha res més pesat<br />que un amic enamorat.</span></span></em><br /><div><div><br /><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#ff0000;">Però que no sap que sóc un cínic? Però que no sap que me’n fotaré? Ho he escrit mil vegades: l’amor és una pedra lligada al coll que ens enfonsa i ens mata. Però per què? Per què em desperta a punta de sol amb aquell cony d’SMS?<br /></span><br /></span><span style="font-family:times new roman;"><em><span style="color:#3333ff;">“amic necessito dir-t’ho,<br />he tingut un somni bonic: li he fet un petó (i no era guarru). Feia temps que no somiava... La pluja m’estova”<br /></span></em><br /><span style="color:#ff0000;">I mira que li vaig dir: Quedat a casa Ra, que no t’agraden les castanyes. Queda’t a casa, que això de fer de comte a la recerca de princesa no et va. Queda’t a casa, que la única cosa que trobaràs és un bon constipat.</span></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span></div></div></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-73890598857976788172008-10-31T16:57:00.004+00:002008-11-28T17:18:18.112+00:00Riquesa-Pobresa<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgm_ylO-y9W5x-1E-xdvPAVkvT2RuI9IGLNL4QNA6Es6CbIw66_SV40Ckz2ZQs4PEw9EcQrYoNBo-48csWn-WZ00GIkZ8WwSb10qK0I1g9iHfPsUPXY6Vn4UOdkti1TI3XCPUm/s1600-h/ACTHA1.jpeg"></a><span style="font-family:times new roman;color:#333399;"><strong>A</strong>migues i amics,</span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;color:#333399;">enhorabona perquè penso que la majoria esteu inclosos al club del 5% de les persones més riques del món. Jo, tot i els problemes que sovint comentem també hi pertanyo. Sí, sí, ja sé que em direu que fixar-se en el 95% de la humanitat que està més malament que nosaltres és fer demagògia, però ser d’esquerres ja deu ser una mica això. </span><span style="font-family:times new roman;color:#333399;">Res, que per molts anys i perdoneu la impertinència. </span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;color:#333399;">Us adjunto un senzill sistema de càlcul que us dirà quin lloc ocupeu en el ranking riquesa/pobresa mundial. Poseu un matalàs al darrera no fos cas que caiguéssiu d'esquena i us tranquéssiu el clatell (això seria fatal per superar la “crisi” i celebrar la castanyada).<br /><br /></span><a href="http://www.globalrichlist.com/"><span style="font-family:times new roman;">http://www.globalrichlist.com/</span></a><br /><span style="font-family:times new roman;"><br /><strong><span style="font-size:85%;">vladimir</span></strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-36190059817703555472008-10-27T15:05:00.003+00:002008-10-27T15:12:14.882+00:00La perla i l'onada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh58WrMQLtyRuSh-zWdYC28z3GLW9XENXAaSEJML2A-6iOt_r_U1uLJ4Eo017wPQYwiQK4kGCy1gu-Pprd_BqnMV4A8OjP5ZtLt0p7KFYNyvoprsF7kCnI_r9eRlBiU0658K0vi/s1600-h/Baudry_desnudo.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261851366152640338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 379px; CURSOR: hand; HEIGHT: 174px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh58WrMQLtyRuSh-zWdYC28z3GLW9XENXAaSEJML2A-6iOt_r_U1uLJ4Eo017wPQYwiQK4kGCy1gu-Pprd_BqnMV4A8OjP5ZtLt0p7KFYNyvoprsF7kCnI_r9eRlBiU0658K0vi/s320/Baudry_desnudo.jpeg" border="0" /></a><br /><div align="justify"><span style="color:#000099;"><strong>U</strong>na imatge temptadora. L’Elisabet ajaguda a la platja, entre la sorra i les roques, mirant-me seductorament per damunt de l’espatlla. No és una postura còmoda, però no li importa. La sirena entremaliada sap del valor d’un pit bonic, difícil resistir-se a la perla grossa i dolça d’aquell cim.<br /><br />La meva llengua és aigua, una gran onada atreta pel cigró més dur.<br /><br />PD. <em>La perla i l’onada</em> de Paul Braudy</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-77287696282617829482008-10-23T16:08:00.003+00:002008-10-23T16:12:00.748+00:00Llegir<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilnQPqR_AcQaOhkKtCuvDAZFybMadyfY8NnJ89fxs4y9t03aNi-7SVdc1Ms83h_GeNuJ-G68hoIeINMQvtPuY4VqnK5KSbXzSyrIzOOQSaAO-LlT1AbeUKA7TlMLc8R9XQl4P8/s1600-h/estand+FRK+08+025.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260382402586681266" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 218px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilnQPqR_AcQaOhkKtCuvDAZFybMadyfY8NnJ89fxs4y9t03aNi-7SVdc1Ms83h_GeNuJ-G68hoIeINMQvtPuY4VqnK5KSbXzSyrIzOOQSaAO-LlT1AbeUKA7TlMLc8R9XQl4P8/s320/estand+FRK+08+025.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#336666;"><strong>L</strong>legir per conèixer mons imaginaris (Mai mai més, el País de les Meravelles...)<br />Llegir per trobar amistats fantàstiques (el Dr Pereira, oh! Campaneta, Dràaacula...)<br />Llegir per distreure’s (que bé em llisca la mà benvolgut marquès de Sade, l’Sport...)<br />Llegir per aprendre (divertim-nos amb la papiroflèxia, manual de les bones maneres...)<br />Llegir per alimentar el cervell de paraules, signes, idees... per a no tenir el cap esbarriat i els pensaments confosos.<br />Llegir per...<br /><br />I sí, es pot viure sense haver llegit res de res. I ser molt feliç: el meu cavall no ha llegit mai i el veiéssiu com salta quan li porto la pastanaga; o el gat Sifa, veiéssiu com s’eixoriveix només de sentir que li graten el ventre (quina enveja)... Sí, sí, es pot ser feliç sense haver llegit mai. Per tant, tots els meus respectes per tots els homes anomenats cavall o les dones pantera.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#336666;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#000000;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-76821288265505776182008-10-20T16:13:00.002+00:002008-10-20T16:16:29.338+00:00Cap (o caps?)<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVIoymsmoPWHHhwcFrLbi4zWTAWkz5edzqbIrtH3DmgN0lQ3e9IxuJnUv1t1tLHWeOOs8Ah9LbMB2XLFgQdeG1aWWWUn-m6YZmy_bUGsLYP7tp9mi4XbxeVnVvRbQ8yL3RQa78/s1600-h/AEN233.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259270240101972482" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 189px; CURSOR: hand; HEIGHT: 164px" height="291" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVIoymsmoPWHHhwcFrLbi4zWTAWkz5edzqbIrtH3DmgN0lQ3e9IxuJnUv1t1tLHWeOOs8Ah9LbMB2XLFgQdeG1aWWWUn-m6YZmy_bUGsLYP7tp9mi4XbxeVnVvRbQ8yL3RQa78/s320/AEN233.jpeg" width="238" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;color:#990000;"><strong>D</strong>os ulls, dos braços i dues mans, dos cames i dos peus, dos orelles i un nas amb dos forats, dos pits i mugrons, dos collons de rovell, dos ulls (blau mar), dos galtes a la cara i dos galtes al cul... i només un cap entre molts cacauets, el de la polla d’on ha sortit aquest post <strong>.I.</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#990000;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-52654770659593183002008-10-14T13:55:00.004+00:002008-10-14T14:01:32.370+00:00Me l'han pelat<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw3JUDBz_6gj4QTk7T8gZC9DiSa73cdNM4-iwkjHUC5JiQ-LaW951rTy2q0hRu9VYaWJDixxsPJhd6yPzMvkCvHbdZwdso_mt4y0HLKq4Y_sy_ip7_au0w2jIS8ha7-LboWOFf/s1600-h/AE38M9.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5257008307395979346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 194px; CURSOR: hand; HEIGHT: 211px" height="218" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw3JUDBz_6gj4QTk7T8gZC9DiSa73cdNM4-iwkjHUC5JiQ-LaW951rTy2q0hRu9VYaWJDixxsPJhd6yPzMvkCvHbdZwdso_mt4y0HLKq4Y_sy_ip7_au0w2jIS8ha7-LboWOFf/s320/AE38M9.jpeg" width="175" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#660000;"><strong>A</strong> veure, ja sé que es du la cabellera, que una tofa potent és marca de bon mascle, i que la mata de pèl és sinònim d’alegria i festa. Però que hi farem, me la va pelar. I per més que digueu trobo que ho va fer amb traça.<br /><br />Ara, pelat com un cargol, no he de perdre el temps amb pintes i potingues... Ara, ja no m’he de preocupar de pentinar-me. Ara, quan em rento tot s’eixuga de seguida i a la piscina puc nedar sense gorreta. I el més important de tot, quan amb el palpís dels vostres dits noto que em fregueu la closca el meu plaer es dispara com la més viva de les molles.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#660000;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#000000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-82519284870169303672008-10-10T14:11:00.004+00:002008-11-28T17:17:29.222+00:00L'autora ou ferrat<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgURxdSD_ECoF2y5SeXoVdlYTEtBqiUt-l_JLwtaKIdBZUMJTeMdlort6t-M_9knOGLkfrtfwpsf1lvFAG0yLWfrMWTupoNS1GlTA5cmxx7bILwrdltyIPl4yYuIM9O2w6h9jQC/s1600-h/AP6100.jpeg"></a><span style="font-family:times new roman;color:#993399;"><strong>N</strong>’estic fins els… és bufada i espessa com un ou ferrat. La tia escriu bé, però tampoc és el trampolí de la humanitat.<br /></span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;color:#993399;">Ras i clar, avui, definitivament, he acabat la paciència: <strong>“Mira, et sóc franc, que ningú t’entengui no és sinònim de gran artista, ni de bona poetessa.”</strong></span></div><strong><span style="font-family:Times New Roman;color:#993399;"></span></strong><br /><strong><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;">vladimir</span></strong><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-24724711826615089022008-10-07T13:45:00.008+00:002008-10-07T16:09:18.659+00:00La noia de la fàbrica<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr6ehyd9uj5vsPITfM2uMGKsQyElggq4jWdJXs87pXSHziiCgUxOuTdEERW3T7ssW_CkO4oZmu5SDm4IMZGEXv4TIUpCXdvjyVYMEnseygczYqGN67KDKBTV1YgSB9ufN_u1Jq/s1600-h/AKM77E.jpeg"><strong><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254408123742702098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px" height="237" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr6ehyd9uj5vsPITfM2uMGKsQyElggq4jWdJXs87pXSHziiCgUxOuTdEERW3T7ssW_CkO4oZmu5SDm4IMZGEXv4TIUpCXdvjyVYMEnseygczYqGN67KDKBTV1YgSB9ufN_u1Jq/s320/AKM77E.jpeg" width="230" border="0" /></strong></a><span style="font-family:times new roman;color:#cc0000;"><strong>A</strong> la noia de la fàbrica l’amor li fa mal. No va aprofitar el temps d’escola, aviat es va tancar a treballar, necessitats de la família. A la noia, ara, l’amor li fa mal. Espera trucada d’ell. Per què no ve, ell? Fa tant de mal esperar. Fa mal perquè la noia es deleix per ell. La noia diu que per ella aquell noi és el món sencer. El món de la noia és petit. Sense ell, la vida li sembla mancada de sentit, amb ell, la vida tampoc li sembla gaire plena de sentit, només sembla més plena de sentit, en tot cas més plena de sentit que no pas treballar a la fàbrica.<br /><br />Et necessito, diu la noia de la fàbrica. Ell no havia de tornar. La fulla d’afaitar llisca suau pel seu braç tendre. Un tall net, un so imperceptible, un fil vermell no triga a tenyir el lavabo massa blanc, polit.<br /><br />Versió del capítol «Què és això que brilla tant?» ELS AMANTS, Elfriede Jelinek</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#cc0000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#cc0000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-37476668844356110912008-10-03T16:03:00.005+00:002008-11-28T17:17:14.237+00:00Mn. Joan Carrera<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxpHRKC0Bq1BNmHZ7DrIlU6gCxH6bnOmt1-cM85X2T1iabQbGVx5C_RpDe6xj_mURG8AXHIouC6_QINgRJz01OhpD6ZG_zaAKWWS5Vvwg_XbK4bCBXcNCTS-rxeKdcoxql9UWU/s1600-h/joancarrera1_JR03100815.jpeg"></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#663366;"><span style="color:#993399;"><strong>R</strong>ecordo bé el dia que me’l van presentar i les seves paraules: «Bé jove, molt de gust. Però a més de parlar que fa de bo» Em va deixar clavat, evidentment era un noi ple d’intencions i iniciatives però que no havia fet res de res, ni de bo ni de dolent.<br /><br />En un altre moment de la meva vida, recordo que no va trigar a citar-me al seu despatx: “Noi, el felicito, certament te bon gust i molta sort. No li puc dir que està bé anar a viure amb una noia sense casar-se com Déu mana, ja, ja, ja... però ja se sap, les coses a vegades també van com Déu vol. Deixi’s estar dels comentaris de quatre rates de sagristia, la gent quan s’avorreix parla.”<br /><br />Darrerament parlàvem sovint. Em demanava l’opinió de certes coses, i tot i discrepar molt sempre solíem trobar punts d’acord que ens enriquien: “Noi, no perdi el temps amb pilotes i aduladors. Valori els enemics intel·ligents, són pocs i el faran avançar.”<br /><br />Al seu Cel sigui, bisbe Carrera. Gràcies</span>.</span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#663366;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#663366;"><strong></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#663366;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-38669067448514870212008-09-30T16:24:00.005+00:002008-09-30T16:33:53.518+00:00Vergonya<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdcTCMhyphenhyphenE2QqNMpbn1hS1Z_5NShcYOF0SeDszYfTW95d068DV7HuSBTtuYSVvWiDcNPegO_xcOnd-EfurvMv57xzDBNAPMFZnZ1p83JSwiOtyDrS7s21KTRHx1J3r1BWV6PkOR/s1600-h/f096mh01.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251851692544029122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 190px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px" height="193" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdcTCMhyphenhyphenE2QqNMpbn1hS1Z_5NShcYOF0SeDszYfTW95d068DV7HuSBTtuYSVvWiDcNPegO_xcOnd-EfurvMv57xzDBNAPMFZnZ1p83JSwiOtyDrS7s21KTRHx1J3r1BWV6PkOR/s200/f096mh01.jpeg" width="190" border="0" /></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#990000;"><strong>VERGONYA</strong>, i no pas perquè uns tarats llancin quatre bengales enceses al damunt d’una pobre gent. Què es pot esperar d’un tarat?<br /><br /><strong>VERGONYA</strong> d’una policia pròpia, comandada per un incompetent Joan Saura “àlies capità enciam”. Em nego a acceptar que aquell centenar d’agents que vigilaven la colleta de fills de papà que llançaven les bengales deixessin d’actuar per iniciativa pròpia. Suposo que hi havia instruccions des de dalt, com així ha de ser, prohibint l’actuació per alguna collonada que fa de mal explicar. Saura! Menys càmeres als quarters, menys verdura i més eficàcia, cony!<br /><br /><strong>VERGONYA</strong>, i no tant perquè quatre analfabets que juguen a futbol identifiquin l’afició del Barça amb el grapat de cabrons que els aplaudien. I si entre aquella massa tancada a la gossera hi havia bona gent, que no ho dubto, que posin denúncies a qui calgui, perquè és inadmissible que pagant una entrada i comportant-se correctament rebin un tracte de delinqüents.<br /><br />Per Déu!, que també sóc d’això que abans en dèiem “més que un club” i que actualment és una gran merda. Davant de fets tan denigrants, propis de feixistes de la pitjor mena, el resultat és el que menys m’importa. Molt bé, Puyal!, per la teva independència denunciant els fets dels bàrbars i l’actitud de gran part dels jugadors. Molt bé, Puyol!, per estar a l’alçada d’un capità admirat. Molt bé, Pep! (i mira que t’he criticat per llepa).<br /><br /><strong>VERGONYA</strong>, i ara ja me’ls ha acabat senyor Laporta. <strong>VERGONYA</strong> d’un president xulo, prepotent, fastigós... ninot antinuñista de quatre mediocres burgesets (els de la calça i la corbata de llacet)... Ecs! <strong>VERGONYA</strong> d’un esclau de Cruyff que no té el senderi de demanar als jugadors, quan sortien del camp, una actitud adequada a la situació tan vergonyant per la que havíem passat molts barcelonistes de cor (però a què va al vestidor després dels partits el nostre JAN? A xuclar-li la polla al negre?... no ho entenc).<br /><br /><strong>MOLTA VERGONYA</strong> pel fet que el president del Barça no condemni taxativament els aplaudiments de molts dels nostres jugadors el dia següent a TV3, això és el que tocava i no pas la verborrea xusquera que li va endossar al llepa d’en Xavier Torres. <strong>VERGONYA ABSOLUTA</strong>... i pensar que aquest modèlic personatge ara fa uns quants anys era el convidat en la inauguració de la Universitat Catalana d’Estiu... Quin ridícul, quina pena.</span></span><br /></div><br /><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-35069241629279549432008-09-26T16:14:00.007+00:002008-11-28T17:16:50.897+00:00Vi<div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAEIvV-gdIpIxjlSFcvU57hOj7yApETgIL5HMVVcVHKSso5bzkjW6YkUxKF-A4pqTg2pPXsCCp6tfPmozz60SbRIIkVyoCSVc49IaADYNlbHkQICGwmL9lx2jHkATlwT_HC4H4/s1600-h/2889297.jpg"></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#cc0000;"><strong>P</strong>er celebrar l’amistat.<br />Per calmar la set del moment. I la futura.<br />Per fer més confortable la solitud, la foscor, la nit.<br />Pel seu bon gust. I la bellesa dels colors.<br />Per l’aroma i el cos.<br /><br />I sí! pels nassets vermells que tant m’agraden... i tot allò que no he sabut dir.<br /><br /><strong>Xin!</strong></span></span></div><div align="left"><strong><span style="font-family:Times New Roman;color:#cc0000;"></span></strong></div><div align="left"></div><div align="justify"><strong><span style="font-family:Times New Roman;color:#cc0000;"></span></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;color:#cc0000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;color:#000000;"><strong>vladimir</strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-74712494834528333582008-09-23T17:07:00.004+00:002008-11-28T17:16:38.273+00:00Per sempre duri<div align="justify"><span style="font-family:times new roman;color:#336666;"><strong>N</strong>o creguis que no us envejo una mica, els enamorats teniu sort; sou feliços, esteu junts, us feu petons...<br /><br />«Tonto, vell, trist» tens raó. No em facis cas, un cuquet m’ha rosegat el cor quan us he vist passejar sota la pluja embolicats dins el mateix abric, riallers, tendres, cap al tard.</span><br /></div><span style="font-family:times new roman;"></span><br /><br /><br /><strong><span style="font-family:times new roman;">vladimir</span></strong><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-81740458267023902032008-09-19T13:39:00.005+00:002008-11-28T17:16:20.504+00:00Hores per "avorrir-se"<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoFB2gNWyABhue50yKH8tP25lWkQz9Djr51XztKcDKi0HTzYxtDo0tSoWoVsYDTrUsS7qTjQ3cRvlu53l09fN08TlV1SQ_HJQA_qKImJ6_snkqZJfd-v0_gxdjFa6l9PyfLMlG/s1600-h/ANAWP4.jpeg"></a><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:#666666;">Una carta d’un professor de Sant Pol de Mar, en Lluís Civit, que ahir vaig trobar per casa i em ve molt de gust editar al blog:<br /></span><br /><span style="color:#006600;"><span style="color:#339999;">Mira, nuestros hijos no necesitan más horas de escuela. Al contrario. Mejor sería recuperar una vida familiar que se les niega, disponer de espacio privado (¿cómo van a leer si no les damos las condiciones?) y tiempo libre para desarrollarse, para dirigir su propia vida, incluso para aburrirse (sin aburrimiento no surge la creatividad). Cuando llegan al instituto no saben organizarse el tiempo de estudio porque todas las horas de su vida las hemos ocupado con jornadas que empiezan en el servei d’acollida de las ocho y terminan después de la última extraescolar, a punto ya para meterlos en la cama. No. La calidad en la educación no está en la extensión del horario lectivo.<br /><br />Los niños de los países que sacan mejores resultados en el estudio Pisa no tienen tantas horas de escuela. Muchos van a comer a casa y ya no vuelven, pero en el hogar se les apoya y se les exige. Me gustaría que mis hijas fueran a la escuela sólo por la mañana. Así tendrían las tardes para desarrollar sus inquietudes personales, y tiempo para disfrutar de la vida familiar, eso que parece en vías de extinción.</span><br /></span><br /><span style="color:#666666;">Sense cap mena de dubte, aquest professor posa el dit a la llaga. Jo també crec que d’entre els molts motius del “fracàs” en l’educació, el més important de tots és la mala qualitat educativa que els “papas” donen als seus fills.</span></span><br /></div><br /><strong><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;">vladimir</span></strong><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-21158885143427275842008-09-17T14:07:00.004+00:002008-11-28T17:16:05.302+00:00Llibres de text<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGj_G3-kq44Uc6tpW7J8BiXx3BJFc-5ke8aoH87e1rb4Ls2OxYkcfeGM9VGpTF42Yy-qJoL3uYSBzeaDLAzdYLRenPRqRaF-1oDvoV2FVU6CCwsqOvjHhhtOQ4F-0l2Fc2f2K/s1600-h/B162N8.jpeg"></a><span style="color:#3333ff;"><span style="font-family:times new roman;"><strong>C</strong>ada setembre, coincidint amb la tornada a l’escola, em ve a la memòria quan era nen, anys on la il·lusió d’estrenar llibres per al nou curs escolar era una de les poques coses extraordinàries de les que gaudia. Recordo perfectament com els folrava amb els pares perquè no es fessin malbé, recordo com els fullejava i em neguitejava només de pensar en les noves coses que hauria d’aprendre.</span></span></div><span style="color:#3333ff;"><span style="font-family:times new roman;"><div align="justify"><br />A casa érem molts germans, i tot i no haver passat mai gana, els pares no anaven sobrats. Eren anys difícils, finals dels 70, i els nens de famílies de classe mitjana no teníem gaire més regals que els que ens portaven els Reis i, potser, els de l’aniversari o el sant. I amb tot, mai vaig sentir els pares queixar-se del cost d’aquells llibres que recomanava el mestre o la senyoreta.</span><br /></div></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:times new roman;color:#3333ff;">Ara, en un temps on els nens viuen en la superabundància, se m’inflamen els collons cada vegada que sento els papes i les mames queixar-se com lloques del cost dels llibres. Llibres de text que seran els únics llibres que tindran en propietat molts d’aquests vailets. I se m’inflamen els collons perquè el perfil d’aquests pares sempre sol ser el mateix, papes i mames hipotecats per un 4 x 4 de luxe, vacances a les Bananes o vés a saber quin estrany amant. Nous rics amb un sentit molt particular del ridícul, pels quals 150 o 200 euros en llibres de text no es poden pagar.</span></div><br /><span style="font-family:Times New Roman;font-size:85%;"><strong>vladimir</strong></span><div class="blogger-post-footer">Aquest blog va néixer l'estiu de 2006 de l'amistat i les ganes de transgredir i trascendir de dos companys d'editorial.</div>Vladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.com14