dilluns, de juny 25, 2007

Al·lucinació del solstici


I la retroba ballant sobre la sorra de la platja, tan gitana com sempre, tan bruixa. La lluna i el sol juguen com ximplets a tocar del foc del carrer Sant Joan. Estels de mil colors centellegen, coca de colors, cava amb bombolles (també de colors).

Viva, lleugera i subtil, es mou graciosa dins el seu vestidet de fil blanc. A voltes tímida a voltes descarada, mira i no mira, l’excita i el calma. I llavors, en aquell instant sublim on tot és possible, tanca els ulls i la fantasia l’atrapa com un cavall alat disposat a estavellar-lo amb el seu galop (per darrera i amb la mà dreta li agafa el pit bo –i amb l’esquerra per baix juga a cremar-se amb la foguera més màgica... després abraçades, unió, ventura, felicitat completa... I per fi, el món enfonsant-se als seus peus entre pluja de pessigolles).

Quan amb dits rosats l’aurora desperta les petites bestioles, sobre la línia de l’horitzó els deus s’allunyen en barca. Tots dos es miren, no es reconeixen, però s’agraeixen el somni.
...................
Vladimir

8 comentaris:

petita anònima ha dit...

Quants instants preciosos tenen cabuda en un somni! I com ens són de necessaris!
Per això em quedo amb el somni i no amb l'al.lucinació; imagina que es compleix, Vladi...

Petjada ha dit...

Un bon Sant Joan no? ;)

vladimir ha dit...

anònima,
com diu el Richard Gere a Pretty Woman: els somnis són somnis, i això no és Hollywod.

petjada,
Què insinues amb la picada d'ullet? No series pas tu la del vestit de fil blanc?

lu ha dit...

La meva mare sempre deia que si per Sant Joan miraves en un cove ple d'aigua, podies veure la cara del teu estimat...

Pardalet ha dit...

Em sembla tot molt maco però suposo que no vas ser un dels que va deixar regals laticifers a la sorra. I no em diguis que millor a pèl que això s'ho llegeix molta gent i convé educar sanitàriament.

Petjada ha dit...

Vestit blanc de fil en tinc un, però em temo que no estava massa per romansos aquest Sant Joan... la picada d'ullet devia ser alguna cosa que se'm va posar a l'ull en el moment oportú!

Mery Cherry ha dit...

els somnis, somnis són, i no cal esperar el proper sant joan per tornar-lo a somniar

vladimir ha dit...

Lu,
que ja ho saps, que quan s’està enamorat fins a la tassa del vàter es pot veure l’estimat.

Pardalet,
els laticífers a la sorra MAI. A les escombraries o a la caixa dels records (si guarden restes d’orgasmes lluminosos). I sí, a pèl va més bé, com l’australopitecus del trabuc.

Ai Petjada,
no em parlis dels teus ulls, ni del vestit blanc, que encara em posaré les vàmbes per venir corrents a fer-te un petó ;-)

Sí, Cherry,
però prop de la foguera certs somnis flueixen més bé.