dimarts, de juny 12, 2007

A la foguera

No és ben bé això de llençar-los a les flames. Com la Mery Cherry, jo també he abandonat:

  • Ulisses, de Joyce .........i crec que els que l'han llegit només han fet això: llegir-lo. Quan s'omplen la boca dient que l'han entès, no me'ls crec. I si diuen que els ha agradat, intento que no passin a formar part del meu cercle íntim d'amistats: són perillosos!
  • El hòbbit, de Tolkien
  • Atentado, d'Amélie Nothomb
  • L'evangeli segons Jesucrist, d'en Saramago
  • La repetició, de Kierkegaard........vaig repetir moltes vegades les tres primeres pàgines.
I he rellegit:

  • El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald
  • Cien años de soledad, del Márquez
  • A room with a view, d'E. M. Forster
  • El lotus blau, d'Hergé (15 vegades, mínim)
  • La pau perpètua, de Kant
  • El petit príncep, de Saint-Exupéry (més de 5 vegades)


Lu

11 comentaris:

Elrohir ha dit...

:P Si és un meme ... jo he abandonat llegir Dune en versió original, l'home dels gats, i està a quarts l'última legión, però que no vull abandonar.

Diria que no m'he rellegit cap llibre. Els recordo i m'aburreixen :P

Guinha ha dit...

Tu abandonant un llibre???!!! Mai ho hauria dit.Eres la crack de la classe. Així que t'has desmelenat?

Genets de la Poca Elipsi ha dit...

Elrohir, Dune... Un profe d'informàtica del cole Serra, on jo feia classes de Música a l'ESO, me la va passar sense que jo l'hi demanés. Em perseguia per la sala de profes i jo me n'amagava, algunes alumnes ho van notar i m'ajudaven a defugir-lo...

És un llibre que sí que cremaria, per conjurar els records :-)

vladimir ha dit...

Lu,
sóc fan de l'Ulisses de Joyce, ho sento. No l'entenc gaire, però en l'espessor fa companyia. Trobo que no entendre un llibre (o parts d'un llibre) no és argument per a fotre'l a la foguera.

En Saramago em carrega, i mira que li he donat oportunitats al "tiu" (només li salvo "Todos los nombres"). A la bala.

En les relectures coincidim. Tot i que Márquez sempre m'ha semblat excessiu i el "Lotus blau" una postura un xic incòmoda.

Lu ha dit...

Guinha, us tenia enganyats a tots. Com deia la Montserrat Barri, profa de català,
--Fins ara has viscut de renda, i la renda s'acaba.

Em va clavar un cate en un examen d'història de la llengua i em va fer anar a juny.

És a dir, vaig passar de crack a catacrack.

Marols ha dit...

Vladimir, entenc que simpatitzis amb l'Ulisses. De fet, ets l'Ulisses del Maresme.

Si el Lotus Blau no t'escau, què em recomanes per aquesta nit?

deltaica ha dit...

Hola de nou... feia temps que no us visitava, genets de la Poca Elipsi. Justament avui li deia a en Vladi, un llibre que tinc pendent de rellegir: La trilogia de Nova York, de Paul Auster: em va deixar tan de pedra que encara ara li estic donant voltes.
El de Márquez em va superar i el vaig haver de deixar a la meitat...
I el Joyce està en llista d'espera.

Mery Cherry ha dit...

vaig temptejant altres llibres de Joyce abans d'atrevir-me amb l'Obra amb majúscules.

El Hòbbit m'encanta, però de Tolkien no hi ha res com les cartes del pare Noel.

La Nothomb t'agrada fins que un bon dia et deixa d'agradar.

Saramago... Todos los nombres? Uf, Vladimir, m'estimo més veure com creix l'herba...

Ah! I també rellegeixo sovint els llibres de l'Exupéry

Pardalet ha dit...

La història de St. Michele i l'aneguet lleig.

Lu ha dit...

Deltaica, veus? a l'Auster el tinc "vetat" perquè pateixo la síndrome quan una cosa es posa de moda, automàticament la descarto. Per ca meva en corre un, però no tinc temptacions...

M.Cherry, llegeix les Memòries de la Rosa, de la dona de l'Exupéry.

Pardalet, se't cansen els dits? I si ens acabes d'aclarir la cosa amb els teus llibres: a la foguera o rellegits?

vladimir ha dit...

Deltaica,
l'Auster se'm fa pesat, però l'acabo aguantant. Com et vaig comentar: El palau de la lluna.

Bé Cherry,
magnífics els contes o "l'artista adolescent" de Joyce; però si no l'has assaborit, comença llegint i rellegint l'Odissea (la traducció del Carles Riba és divina, el millor del millor escrit en català; segons un amic que sent en grec, superior a l'original; a més, fa estiu).

Exupéry, també. Però al tanto amb Ciutadella, sublim si s'està disposat a travessar amb un bon camell el desert de l'avorriment.

Pardalet,
l'aneguet lleig és un conte exel·lent. L'edició de la versió íntegra que ha fet Cómbel és francament bona (eh, Deltaica?)