Hi ha dies com avui que l’agafaria de la mà i me l’enduria bosc endins. Buscaríem el millor dels roures i treparíem tronc amunt fins a la branca on dorm el mussol banyut. Ens acomodaríem damunt la vànova de l’ocellot i ens extasiaríem davant un panorama del bosc incomparable. I jo li bufaria el borrissol de la nuca i li parlaria de la brisa; li lleparia l’orella i li excitaria formigueigs a la panxa. I fins i tot, fins i tot, si la positura m’ho permetés, li estiraria un pèl negre per dessota la faldilla.
Vladimir
dimarts, d’octubre 30, 2007
Clatellot
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Però queeee cabrooon!
la tens en pompa i me li arrenques un pèl, però queeee cabrooon... Ara, a mi no me la fots, una rosseta així negres segur que no els hi té (tot i que a certes parts de tant en tant hi ha sorpresa).
caram vladi, sí que estàs inspirat! qui és l'afortunada (o no)?
el bernat "lo trabucaire" m'acaba de pendre el comentari :-(
ajajjaja
m'encanta la foto
i ves, dalt d'un roure ho trobo una mica perillos..
Sóc més de plataners. Ja saps un és de ciutat. Pel que fa al tema pels veig que no estàs a la moda. La teva amiga segur que va ben depiladeta. Pero si estires dels darreres ja callo es veu que costa més de rasurar.
Pardalet, et picaré el culet... m'has deixat en evidència en l'altre post... mira que dir que sóc de Sabadell... si sóc de Terrassa!; mira que dir que sóc la que tapa la farola... si sóc la del darrere...
indiscret... doncs jo també diré que sota les plomes no dus res.
;-)
Ei canalla,
us trobo una mica esverats.
Bernat i pardalet,
cert, no sóc expert en pelambreres, gràcies per les vostres sàvies reflexions. Ara bé, tingueu present que davant certs "pantomaquets" un servidor queda com ofuscat. En tal estat de ceguesa fins el pèl més pintat és carbonet.
Petjada,
les afortunades (o no) sou totes en diferent mesura, en el terrat d’un poca solta passen coses una mica rares. Ara bé, una vegada sí vaig atrevir-me a fer una cosa semblant a la que narro. Era jove i havia llegit en un manual que per fer vibrar una dona calia posar-hi originalitat i imprevisió (certament, no naixem ensenyats). El castanyot que vaig tastar tenia el gust de les hòsties més bones; però cada vegada que coincideixo amb l’afortunada (o no) i parlem de la peripècia ens tronxem de riure.
Cherry,
i tu no saps el que pagaria per un JAJAJAJA dels teus? m’agrada tant quan rius amb la A. M'esmerçaré en el treball de camp, miraré de no confondre més el color, però no em faci’s cara enfadada :-)
Marina,
no he explicat que sota el roure que “la” vaig portar hi havia disposat tot de coixins de coto fluix. Guapíssima ;)
Lu,
vigila. Sota les plomes del meu pardalet s'hi amaga un gran ocell.
Bona castanyada, no us punxeu!
Ei vladimir:
ahir vaig sopar un parell d'ous ferrats en honor teu.
Vlademir: ojo con meter mano al cactus barbudo que embellece el claustro. Josú, pero que aficiones más extrañas te han entrado.
si en aquesta nit de bruixes sentiu un ¡¡¡JAJAJJA!!! que us fa tremolar les dents, no us espanteu, sóc jo que us desitja bona castanyada!
Publica un comentari a l'entrada