Com cada any, avui tornaré a llegir-li uns poemes. L’avi m’ho va demanar “deixa’t de flors i porta’m paraules”. Plogui o nevi, al cementiri de Vilassar de Dalt, assegut sota un xiprer semblarà que resi:
Tristes banderes
del crepuscle! Contra elles
sóc porpra viva.
Seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l’albada.
Carles Riba
Vladimir
dimecres, d’octubre 31, 2007
avi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Vladi meu, la teva sensibilitat inesgotable, la teva passió continguda i desfermada en salts de gran agilitat, els passejos per Iluro... avui seria teva.
Lu,
collons. Que encara estic liat penjant el post i no em deixes concentrar. L'he clavat i desclavat com cinquanta vegades, i no hi ha manera que el Carles Riba quedi al costat de l'heura. Em posaria a plorar, però encara vindria a consolar-me la que punxa. Dimiteixo.
Fantàstic, sempre fas igual: quan em poso dolça, m'engaltes el trabuc pel... així t'endolcirà ta tia!
videta, videta,
perdona'm que em tornaré a posar a plorar. Avui semblo una mallerenga.
I gràcies per situar-me al Riba al costat de l'heura.
Ens ha quedat bonic, eh?
Si, ha quedat maquíssim.
vladi,
m'agrada molt la interpretació que fas d'aquest petit text que obre les Elegies.
Bona castanyada, cuida't.
Millor les paraules que un ram que s'acaba podrint, gran savi el teu avi!
Ahir vaig anar al cementiri de Vilassar de Dalt, el nostre cementiri. Vaig buscar-te i no et vaig trobar, sota quin xiprer estaves?
Sí Maria,
per ser el meu primer post, em sento prou satisfet.
Anna,
la mort com exili, com un exili no definitiu. smuagh!
Petjada,
no sé, no sé, a mi també m’agraden les flors. I ara et bufaria unes bruixetes de dent de lleó (en silenci, és clar).
Ecrem,
hi vaig anar dimecres a quarts de sis, era l’única ànima que movia. Sàpigues que també vaig fer el xafarder i vaig buscar casa teva, casa meva a la secció del fons, entrant a mà esquerra, al costat del notari Gimeno :)
Si sabes pilaur com tu escrius segur que seria tancat en algún circ.
petons
Publica un comentari a l'entrada