Boniques, guapos,
El gener s'acaba, i al vallès hi ha una fermosa posta de sol.
Com que no goso fer el meme de la narració eròtica amb blocaires (crec que em desmarxaria i m'acabarien donant el premi Vall d'Albaida), us en proposo un altre de menys compromès:
Escriu 3 coses que t'agradaria fer i no goses.
(podeu afegir-hi per què no ho feu)
Les meves:
1. M'agradaria deixar-ho tot i anar-me'n a estudiar a la Berklee College, fer contactes al món del cinema i treballar en la composició de bandes sonores.
No ho faig perquè ja no tinc edat per passar per tot el procés, he triat una altra via com a trampolí de la rauxa creativa i perquè el món de la música és més autista que el de les lletres.
2. M'agradaria estudiar medicina, especialitat psiquiatria, i posar una consulta. Més endavant, tindria el meu programa de ràdio: el divà de la Marols.
No ho faig perquè ja m'he desgastat prou estudiant. I perquè hi hauria gent que, com el Vladi, em dirien: "però perquè hi dóna tantes voltes; tot és molt més simple"... Ha!!
3. M'agradaria ser una persona superficial i frívola, i anar a fer surf a Santa Mònica, i no pensar gens en els desequilibris de la humanitat.
No ho faig perquè hi dec tenir alguna cosa, a l'ADN, que m'ho impedeix...
Siguiente.
Salo
6 comentaris:
Convocar un congrés mundial sobre les religions i demanar que els creients expliquin als no creients per què una mateixa persona no sol ser de diverses religions alhora, atès que tots els déus són esperits purs, perfectes i omnipotents.
Escriure el quart volum del Capital (el de Marx en té tres) amb un ampli capítol sobre el paper de les dones en l’acumulació de capital i els orígens i mecanismes d’explotació, física i simbòlica, del patriarcat.
Encapçalar una gran manifestació amb el lema (similar a l’”homo viator” de ressonàncies medievals) de: “Si la terra és una, ningú pot ser emigrant; només migra el software”.
Per què no goso? Aquesta és la quarta cosa que m’agradaria saber respondre
Un servidor ja ha acceptat el repte eròtic, vaig lent a crear el post perquè em fa falta un model real per a descriure. Algú (ejem, alguna) em vol ajuda?
També accepto el repte de la Salo, però necessito temps, ja saps que els calendaris d'edició m'estan ofegant (puto Sant Jordi, puta LOE)
Darrera de les sigles nao sampac intueixo un catedràtic juganer. Ben vingut, no et tallis, quin honor. I per cert, darrera totes les grans cultures sempre s'hi han mogut Déu o Déus (si fa o no fa és la mateixa cosa, substància).
Nao Sampac, siguis benvingut al nostre bloc.
Ens honora la teva presència i tan de bo deixis caure de tant en tant unes gotes del teu infinit saber.
Gràcies.
Salo
La última em sembla que ens faria gràcia a tots en algunes ocasions...
No fas el relat eròtic, quina desilusió...
Coses que m'agradaria fer
1.- Estudiar escenografia i direcció teatral.
No ho faig perquè l'institut del teatre fa una mica de ràbia i, ara per ara, estic prou content amb la meva feina.
2.- Anar a una empresa de publicitat on vaig estar-hi treballant durant un mes fins que em vaig auto-despedir i escriure, al damunt del seu rètol, amb un espray permeable 100% : "Aquesta gent són uns mamons, no tenen ni idea d'imatge corporativa ni de màrketing, ptractiquen l'assetjament moral als seus treballadors i sofreixen de paranoia aguda"
No ho faig perquè, seria tal l'impacte de la pintada, que encara actuaria en contra de la meva voluntat i seria el millor reclam publicitari per a l'agència.
3.- Viure a Nova York una temporada amb la Meritxell i,tot passejant i xerrant,trepitjar les fulles seques de Central
Park durant la tardor.
No ho faig/fem perquè al nostre gosset, el Panda, li agafaria un infart de l'atac d'alegria de poder capbussar-se entre tantes fulles groguestarongesimarrons. I ens l'estimem massa com per córrer el risc.
anònim,
morir d'alegria deu ser com tenir un orgasme. La vàlua de la vida no s'hauria de mesurar per la seva llargària. Ens veiem dissabte a Nova York ;)
Publica un comentari a l'entrada