dilluns, de gener 15, 2007

Més Memes


A la fi una estoneta per dedicar-me al meme de la Núria Aguilar. Quina vergonya… Explicar cinc coses meves i reals que no sàpiga gaire gent… mmmmm?

Com que la veritat es perd en explicacions prolongades, i a mi ja costa que em cregueu (potser és perquè no porto corbata), seré breu i donaré testimonis. També aprofitaré per enxufar-vos cinc sentències del meu psicòleg, en Sèneca, i del seu millor remei, les Lletres a Lucili.

1. Admiro al Joan Capri, al cel sigui. Una vegada, fa molts anys, va parlar amb mi. Desenvolupo el tema al blog de la Núria Aguilar. Potser, aquest cas l’he explicat a l’Ivan Pera, fill del Joan Pera (bon deixeble de Capri i, segons la meva mare, el millor fill pròdig dels Pastorets de Mataró).

Des de qualsevol racó un pot elevar-se al cel.

2. He collit móres amb en Jordi Pujol i la Marta Ferrusola, quin plaer, quin dolor. Tenia 12 anys i necessitava moltes móres per a fer confitura. El matrimoni Pujol feia una volteta per un caminoi del Montseny, a prop de Font-Martina, i es van dignar a ajudar-me. En Martí Boada ho pot certificar, amb ell he compartit melmelada de móres i vi de flama.

Quan una móra cau, les que queden no estan segures.

3. He jugat a cinc grans equips de futbol de la meva ciutat, quin honor: Mataró, Cerdanyola, Cirera, Verdiblanca i Rossita Moda (amb un grupet de pijos entranyables). En Pardalet ho pot certificar, tinc el plaer d’haver-lo ensenyat a tocar bé algunes pilotes.

La vida és com un equip de futbol: conviure i lluitar.

4. Un miler de Mossos d’esquadra han passat per les meves mans, quina risa. He estat 7 anys professor d’Història de Catalunya i Coneixement del Territori a l’Escola de Policia de Catalunya. En Ramon Bassas ho pot certificar, n’hem parlat alguna vegada.

Mentre ensenyem, aprenem.

5. He sopat amb la Madonna en una illa grega, als peus del mar i amb lluna plena. Fa un any, a Itaca, tot seguint la ruta d’Odiseu. Un amic, en Joan Baron, em va descobrir l’indret, la dama, i sobretot, sobretot, el plaer dels clàsics grecs.

Hem nascut per a millors coses que ser esclaus del cos.


VLADI

14 comentaris:

vladimir ha dit...

Força bé Salo, força bé, sense la palla també queda bé.

Gràcies.

Anònim ha dit...

Ja ho saps, cal saber triar la palla del gra.

Et deixo uns moments a la palestra i m'hi poso, jo també.

Matri, i tu.

Pardalet ha dit...

Certifico que en Vladimir era un autèntic mercenari. De totes maneres s'ha deixat de dir que també va jugar al Cardadeu, Premià de Dalt i Groc-i-negre entre altres. A m'hi un ocellet m'ha dit però que més lluita que tocar les pilotes.

anna ha dit...

Vladi,

dones masses pistes. Aviat et perderem.

Mery Cherry ha dit...

jo aquí n'hi veig sis, de confessions

vladimir ha dit...

Pardalet,
dijous vinc a sopar i en parlem.

Anna,
ho dius per les cames, oi?

Mery,
sabia que ho pillaries, n'estava segur.

Ramon B. ha dit...

El millor, les teves (suposo) sentències o refranys

siviky ha dit...

M'atreviria a dir que tens el millor psicòleg del món, o un dels millors! =)
Oh... quina vida tant intensa!!

petonet!

vladimir ha dit...

Ramon,
les sentències són d'en Sèneca passades pel meu sedàs. Un honor, ja ho saps.

Siviky,
gran psicòleg i grans lectures. Et recomano molt, molt, molt, les seves "Lletres a Lucili". Són la meva Bíblia. L'edició que en fa la Fundació Bernat Metge i la traducció del Dr. Carles Cardó és excel·lent. El preu, però, també és excel·lent: són les coses d'aquest nostre país de fireta.

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

Vladi, et recordo el primer dia de clase, dret damunt la tarima i parlant fràgil. El delegat et va conectar el micro i tu vas bramar "no m'heu de sentir, m'heu d'escoltar o dormir". Vam riure molt i ens vas encendre el cuquet, també vam plorar: set anys de l'assassinat del Gervilla.

^eMMa^ ha dit...

això si que són confessions i la resta tonteries!!!

Quina vida més mogudeta... mm ara ja sé que vull ser de gran! Vull ser un vladimir!!!

vladimir ha dit...

Trabucaire,
set anys ja, com passa el temps. T'asseguro que cada 20 de desembre recordo el que comentes. Tant de bo trobem el camí d'una pau justa; tant de bo tots els assassins algun dia descobreixin els petits plaers de la pau.

Emma boreal,
si fossis un vladimir mai m'hagués fixa't en tu, ara brilles. No canviïs, a cada olleta la seva tapadoreta.

Núria Aguilar ha dit...

Vladi, ets genial, i no sé qui ets, t'asseguro que em tens molt intrigada.

Anem a pams pq aquest meme té tela:
1. Es diu que el millor imitador d'en Capri és en Jordi Pujol, veig que els has tractat a tots dos, ja em diràs el què.
2. Jo també vaig treballar a l'Escola de Mossos d'Esquadra, fa molts, molts, anys.
3. Jo tenia un professor de Dret Cosntitucional que deia coses com aquestes que dius.
4. El primer dia que vaig entrar a la feina nova (fa pocs mesos) em van dir que m'assemblava a la Madonna, vaig flipar.
5. Els clàssics grecs són el meu punt dèbil.

Tela no?

vladimir ha dit...

Núria,

quina alegria, quantes coses, anem per parts:

1. Sí, Pujol és una mica Capri; el seu final, però, és més aviat Mary Santpere.
2. Sí, jo també fa una colla d'anys. Vaig col·laborar en el disseny del pla d'estudis amb els Rodés, Domingo, Rogent... Pomés. Encara ens coneixerem.
3.Ai, quines coses dic? L'únic professor de dret Constitucional que conec és l'admirat Francesc de Carreras (darrerament tan errat).
4.Qui devia flipar és el/la que et va tirar la floreta. Segur que ets més guapa.
5.Doncs un servidor a descobert el tresor d'Odisseu.

Ànims i sort a la feina, no deixis que els petits problemes es facin grans.