divendres, de gener 05, 2007

Somni d'hivern

Lonx a l’Equestre. Molts catalans d’origen que parlen en castellà perquè vesteix més, l’accent de la Júlia és enciser.

La Júlia somriu confiada, quasi atrevida; sempre m’ha agradat el seu somriure de dents blanques i llavis prims. Mira de cua d’ull els meus moviments, jugo a ser-hi i no ser-hi. El seu vestit rosa pàl•lid vola com fum de seda, el seu collaret d’estels brilla. Està més bufona que mai, és una tija de pèsol que no ha fet bullida.

-¡Que delicia verle de nuevo! em diu la Júlia. Ho diu a tothom? -¡Que delicia verle de nuevo!- Efusiva insincera.


Per moments imagino a les meves mans, sempre tan buides, la seva robeta interior ben brodada amb ocells del Paradís. Per les seves formes no en necessitaria, però en deu portar (“las pijas” són així)... Ai, no dubtaria a fer-me ric per a comprar-li cada dia uns sostenidors o unes bragues; l’amor és el món cap per avall, no és confitura, ni música de Bach.

Als brancals bromosos del jardí, un pardalet piula. Estranyament, entona com el gall que per Nadal vaig decapitar. El meu somni es fon com un coet, estel fugaç. Quina putada, just en el precís moment que començàvem a jugar amb la cirera.

Vladi.


ps. Júlia, potser algun dia passejarem embolicats en el mateix abric. Qui lo sa?

19 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

Quina bona manera de començar l'any, Vladi.

vladimir ha dit...

Bona manera, dius? Si el somni es fa realitat, sóc home mort... Ai, Núria! Per què és tan fàcil enamorar-se de la persona equivocada?

anna ha dit...

Només és un somni, vladi? oh...!

^eMMa^ ha dit...

Que no em dic júlia! Que em di emma!
jeje

molt bo el post

Pardalet ha dit...

Sento haver cantat com un gall jo que sempre he estat ocellet discret. Desfer els somnis hauria d'estar prohibit. De totes maneres jo sóc dels que tancant els ulls és capaç d'entrar en el somni d'altri... ja em veig amb els sostens a la mà i donant-li classes de català.

vladimir ha dit...

Anna,
només és un somni, però...

^emma^,
en els somnis els noms i les situacions es confonen. En essència la Júlia del meu somni ets..;)

Pardalet,
amb els sostens en el bec (que són d'aquests tan petits i cars). Pío, pío...

Mery Cherry ha dit...

vladi, t'agradarà saber que l'any passat vaig ser molt bona nena i que els Reis m'ha passat un dels Dostoievski que encara em falten per llegir: "Memòries del subsól"

vladimir ha dit...

mery,

"Memòries del subsól" és una de les moltes assignatures pendents. De Dostoievski només he mal llegit "Crim i Càstic" i l'"Idiota". És un autor que em fa patir molt, explica algunes coses de les persones, de nosaltres, que a vegades m'agradaria desconèixer.

I, sobretot, sobretot, no et cansis massa amb la lectura de Dosto., que després no escrius i et trobo a faltar.

Anònim ha dit...

Doncs jo vaig somniar abans d'ahir que m'enrotllava amb l'Angel Acebes. Immediatament vaig trucar al psicoanalista. No em va voler donar hora! ;-)

Del Dosto només he llegit Noches blancas i El diari de Raskolnikov. (Sé que aquest tipus de frases queden esnob).

Per acabar, dissabte 13 l'il·lustrador se'n va a veure Els pastorets amb la seva parella lingüística: una xilena 4 anys més jove que jo -però més baixeta. La meva sogra està molt preocupada, no tant pel que diran, sinó perquè jo m'ho prenc d'allò més bé.

I demà... cap a Hispalis!!!!

Petons, Vladimir, malgrat no ser la Julia.

loulou

vladimir ha dit...

Smuagh, smuagh, smuagh...

qualsevol dia al teu il·lustrador li pintaran una puça al nas.

Si vas a Híspalis recorda: sopar al Rinconcillo i borratxets per Santa Cruz... i porta'm un regal, ni que sigui una banderola de la Maestranza.

Loulou, mira el blog de la Núria, m'acaba d'alegrar la tarda.

Olé.

Mery Cherry ha dit...

el llegir fa perdre l'escriure i, en el meu cas, si és Dosto, ja estem del tot arreglats, és la meva gran debilitat. A mi també em fa patir, però m'agrada mirar-me en el seu mirall i veure que hi ha algú capaç de fer-nos entendre que també som mostres.

vladimir ha dit...

Exactament, mery, és exactament això que em comentes.

Escrius mostres (entenc monstres). Les persones no som monstres mai, tampoc àngels. Chejov, gran amic de Dosto, ho explica bé; Gogol també. Chejov no jutge mai els seus personatges, els descriu, els escolta i els entén, és un bon metge (Dosto, sempre critica aquest aspecte de les obres de Chejov, fins i tot el considera immoral). Bé, no m'"enrotllo" més, que no són ni les 9 i encara pensaràs que sóc el monstre de la vagància.

Bona debilitat Dosto;)

Mery Cherry ha dit...

gràcies Vladi, amb aquests temes ja saps que sóc tot orelles!
(algun dia ja em parlaràs de Tostoi i em recomanaràs algun llibre, que només el conec d'anomenada!)

Anònim ha dit...

Ei, Vladi, m'ha encantat el teu post! Aquesta manera tan teva de barrejar la delicadesa amb la grolleria és total. Crec que a moltes dones ens encantaria tenir una parella que sovint ens regalés roba interior ben bonica. Així doncs, t'aconsello que et facis ric ben aviat per poder-ne regalar a les dones que t'agradin. T'aviso que et sortiran moltes pretendentes.

Salut!

Matrioixka

vladimir ha dit...

Ai matri!
en la vida real sóc massa tímid, ja ho saps; en els somnis no (sobretot si he begut cafè i somio de pressa).

En la vida real no sóc capaç ni d'anar a comprar uns calçotets per tu, ai, per a mi;)

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

vladi, molt Dosto, molt Chejov i molta mandanga, però no heu vist el món per un forat.
Has llegit mai les arrugues dels mugrons d'una dama? Lectura recomanada, ja t'imagino amb la linterna i la teva mirada àvida i tendra, carregada de desig...

vladimir ha dit...

Trempat Bernat,

un amic japonès diu que a la punta del mugró d'una senyora un bon amant sempre hi descobreix un haikú.

No sé, un servidor en aquests "assuntus" és una mica prosaic. Ara bé, portaré una lupeta a la butxaca per si l’ocasió es presenta.

Sàpigues també, que m 'acaba de venir a veure una candidata a llegir-te els pits... Però no et conec i no sé com fer-vos coincidir. Bet.

siviky ha dit...

Oh... no havia entrat mai al teu blog i m'ha encantat!!!! =) escrius molt bé, no, molt no, moltíssim!! de debó...l'he disfrutat.

kisset

vladimir ha dit...

Hola siviky,

moooltes gràcies i benvinguda.