dijous, de gener 25, 2007

Les nenes no mengen

Arriba un moment en que una se’n cansa, de tanta mala folla.
Perquè, digueu-me, no és mala folla la campanya ideològica que, contra les dones, practica la publicitat, anunci rere anunci?

Feu-me el favor, avui, havent sopat, poseu la tele, mireu els anuncis amb atenció: cremes contra les arrugues, tints de cabells, aprimamenta, cirurgia estètica... no deixen en pau el nostre cos ni un sol segon.

Aquest seguit d’imatges i missatges continus ens vol convèncer que el nostre cos, com diria la Kruger, és un camp de batalla, i que val menys que el dels homes. No ens deixen de petja, tinguem l'edat que tinguem. Ens preparen per al nostre rol, segons ells: alegrar la vista i tenir cura... dels homes.

Em vull centrar en un aspecte: la representació de gènere en els anuncis d’alimentació destinats a la infància.

Què hi veiem? Doncs que només mengen els nens. Amb comptades excepcions, tots els anuncis on es parla de “créixer”, “pujar sa i fort”, van acompanyats d’imatges masculines (i de mares, quasi mai de pares, com si a ells no els agradés nodrir els seus!).


Són els nens, no les nenes, qui han de créixer forts, segons els anunciants i publicistes. Les nenes, en tenen prou amb una minsa dieta d’enciam, ja que després, si passen de la talla 28, hauran d’anar a la Corporació aquella, o usar l'aparell aquell que anuncien incessantment a RAC1, per eliminar “les greixines”.

Com sempre sortirà alguna veu retrògrada, pro-sistema, dient que els barons representen la totalitat, el famós “genèric” masculí. Doncs jo no hi estic d’acord. Així que apago la tele o canvio de canal per no sentir-me malament pensant que la petita Laura no té tant dret a menjar i créixer sana i forta com el petit Gabriel.


No se'ns representa menjant. I si mai es fa, constateu-ho, sempre es tracta de productes magres que, més que fer-te créixer, et fan ensopir.

Podríem fer una llista d'anuncis i una plantilla de queixa per enviar-la a les adreces d'empresaris i publicistes idiotes. Posar un gra de sorra per acabar amb un sistema de discriminació tan ranci com persistent.

Vull dir prou, abans que la història em jutgi per no haver fet res. Vull formar part de les dones amb empenta i dels homes generosos que han fet possibles canvis necessaris.

Vull un món menys sexista per a la Laura, el Gabriel, l'Arnau, l'Ànnia, la Maria, el Tomàs... I tinc la obligació de fer-hi alguna cosa, per petita que sigui. Qualsevol gest, creieu-me, és significatiu i important.

Salo



21 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

Tens tota la raó, ho has explicat molt bé.
Hem de dir prou!

Anònim ha dit...

A mi el que m'agrada molt és el típic reportatge de revista 'de dones' que diu 't'has de sentir bé amb tu mateixa', 'que no t'importi el pes que tinguis', i un llarg etcètera. Te'l llegeixes i veus que l'article, tot i ser digne de la 'Súper Pop', no fa més que denunciar que hi ha discriminació contra qui s'aparta dels cànons de bellesa que ens volen endossar. I penses: 'És veritat, no hi ha dret'.

Ara, la part bona ve quan passes la pàgina, i indignada per la injustícia mundial contra les dones amb formes, veus l'anunci d'anticel·lulític (amb una paia que s'apreta la cuixa llisa i retocada amb Photoshop) o de pastilles per rebaixar panxa (amb una dona-post-de-planxar).

I el més trist, és que, des de la bici estàtica del gimnàs, la majoria de dones que llegeixen la revista recorda la marca de la crema (i s'apunten mentalment: 'l'he de comprar') i no pas els consells d'autoestima que escriuen uns pseudopsicòlegs que segur que són becaris.

m.

Anònim ha dit...

I què voleu que us digui, si més no que teniu raó. Ara, aneu amb compte. Us explicaré una història:

"Un bon dia un usuari de teléfon que mai trucava el primer minut sencer, va demanar que se li apliqués la tarificació per segons. Després de molt discutir i de recollir moltes signatures, va aconseguir que se li facturés per segons. Per contra, l'empresa telefónica va aconseguir apujar els preus prou com per que el que abans costava 1 minut, a partir de març costi 40 segons."

En fi, si feu això, mireu que sigui per abolir aquesta publicitat, i no per a fer-hi caure també el gènere masculí ... "Crees que está quedando alucinada con tu belleza? No! Está riendose de tu mala cara" .. resava (més o menys) un anunci d'una crema facial per homes no fa massa ...

Però ... en fi, en què es basa en el capitalisme en que vivim si no en fer-te sentir infeliç, trist i desgraciat per, comprant coses, fer-te creure que ho seras més?

"El nuevo pollisil alivia los picores en la zona íntima, con lo que ya no tendrás que rascarte los huevos en público". Uix! Que s'aboleixi aquest tipus de publicitat!

umdc

^eMMa^ ha dit...

la meva pregunta és, realment s'hi pot fer alguna cosa? o es que ja em agafat una dinàmica que no podem tirar enrere...

Anònim ha dit...

Tan sols el fet de no comprar els productes dels anunciants ja és un acte de rebel·lió
També podem escriure via mail (ara mateix jo m'hi poso) a les marques per fer-los sentir la nostra veu.
Caure en l'escepticisme seria el pitjor.
No hi ha cap dret que no s'hagi aconseguit sense cap lluita, cap.
Riuem-nos ara de les sufragistes, riem-nos ara de la senyora negra que va negar-se a deixar el seu seient de l'autobús a un blanc qualsevol, riem-nos ara, de tantes conquestes.
Amb la Salomónica acostumem a fer el paral·lelisme de les dones i els catalans: Quan et sents d'una minoria agredida, no ens hauria de costar entendre les altres, encara que no siguin del propi gènere, encara que no es tractin drets polítics, encara que no es tractin drets econòmics.


martinòlic

vladimir ha dit...

Salo,

un servidor mira poc la tele i no està gaire atent a la publicitat. Trobo, però, que el que comentes no s'acaba d'ajustar a la realitat. Coses:
-La única ideologia dels publicistes i empresaris és reproduir els cànons de la massa. Aquests cànons s'estableixen a través de mecanismes molt complexos on tenen responsabilitat homes i dones. Fixa't que en societat clarament patriarcals, masclistes, els canons de bellesa femenina eren justament els de la dona refeta (sense anar més lluny, recordes la cançoneta: la Ramona pechugona... Ramona te quiero)
-Si no t'agrada el que veus, trobo que fas molt bé d'apagar la televisió. Aquesta és la solució més eficaç.
-El problema dels canons de bellesa també afecta els homes. No serà que hi ha un desig d'imposar models de cossos impossibles per tal de generar negoci a gran escala: gimnàs, productes contra la vellesa, cirugia "estètica", allargadors de cigales...
-No m'agrada l'expressió dones amb empenta i homes generosos. Lluitar contra la injustícia no té a veure amb la generositat, té a veure amb la dignitat.
-No m'agrada anar contra la llibertat. Els publicistes que facin el que els sembli (dins els límits que marca la Llei que tots ens hem donat) i tu ànim amb la queixa (espero que mobilitzis molta gent, jo ja te la signo).

Salo, de cor, la solució passa per la cultura (la dels nens i nenes sobretot). La cultura ens fa lliures, més bons, tu ho saps bé.

Pardalet ha dit...

No vull fer seguidisme d'en Vladi però em sembla com si ho hagués escrit jo mateix.
Ah, i per cert vosaltres que sou gent culta. Existeix el femení de misogen? A mi només em surt feminista. Suposo que no deu ser aquest el sentit, no?

deltaica ha dit...

Justament, ara estic estudiant algunes coses sobre la publicitat. Els publicistes saben molt bé el que es fan. L’objectiu de la publicitat no és altre que persuadir als consumidors. Per a assolir això es fixa bé amb les variables que influeixen en la conducta humana davant de la publicitat, actua sobre elles: la percepció, l’aprenentatge, la motivació, les actituds i la personalitat. Amb això no els vull justificar, només vull dir que tot i que certs anuncis poden provocar reaccions de rebuig per part d’alguns possibles consumidors del producte, els publicistes saben que, al mateix temps, poden provocar reaccions positives (i potser són la majoria), perquè saben com es comporta l’esser humà. Estic d’acord que tracten de menjar-nos el «coco» per que comprem el seu producte, però és la seva feina. Som nosaltres els que hem de ser intel•ligents per seleccionar allò que volem consumir i allò que no. I som nosaltres els que hem de ser forts davant de certes pressions per part dels anuncis i de la societat. No crec que queixant-nos aconseguim res, mentre les lleis siguin les que són, però si això ens ha de fer sentir millors: endavant!

El Talp ha dit...

Comensaré dient que el tema es seriós, per tant Salo, jo també m'apunto a bombardejar de mails, les empreses, pero sisplau, no signis com a ejercit del fenix, que encara recollirem pstilles de sabo.
Per cert Vladi,pel que fa referencia a l'allargador de cigales, no ho tinc clar, vols dir que els canons de bellesa estipulen una llargada determinada?

Anònim ha dit...

Pardalet,

Que jo sàpiga (i això tampoc és garantia de res) no hi ha cap terme per a aquest concepte al diccionari, però, vaja, una possibilitat vindria a ser 'misàndric'... o fins i tot 'androfòbic'! Uix.

m.

vladimir ha dit...

Deltaica,
interessant el que comentes. Només un matís: les lleis no són immutables, són les que la societat es dóna. Crec que és important, la lluita per un món més just passa per la reforma i actualització de les lleis.

Talp,
fent l'experimentació que proposava la Saló vaig topar amb un anunci d'allargadors de cigales. Suposos que els cànons de bellesa en aquest sentit no són una apologia del cacauet... però no sóc entès en la matèria.

Salo ha dit...

Diria que no existeix el femení de misogin perquè no es dóna en la societat com a fenomen: no hi ha un odi als barons ni un rebuig dels valors masculins.

Bé, comença a haver-hi una reacció contra certs valors masculins: els de l'exaltació de la testosterona, la insensibilitat i la prepotència, però encara no estan generalitzats.

Feminisme no significa "anti-homes" sinó "anti-masclisme", no és una acció contra alguna cosa, sinó una reacció contra una acció discriminatòria.

Salo ha dit...

Vladi,

és veritat que existeix el tòpic de la supercigala, però em sembla que només és un tòpic, igual que el de les supermamelles. Només funciona dins del llenguatge de grup:

--Ostres, quines tetes!
--Ostres, quina polla!

Però en el fons tothom busca una cosa més normal per tenir a casa, o no?

;-)

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

Salo,

per tenir a casa sí, com més petita fa de més ben portar. Però quan vaig a casa d'altres sempre me l'han demanat unflada i ben gran.

I et recolzo 100 x 100 en les teves queixes. Jo vaig contra la moda: m'agrada tot gros, sa i ben natural (i no gaire net, per cert, que tinc comprobat que perd gust).

Anònim ha dit...

"i no gaire net..."

ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha!!!

i això ho ha dit míster proper.

loulou

deltaica ha dit...

Vladi,
No dic pas que les lleis siguin immutables. Jo també penso que hem de lluitar per un món més just i per canviar les lleis que creiem que no són justes, per això mateix enlloc de queixar-nos als publicistes potser és un problema de lleis. Ells ho fan perquè està permès.
D'altra banda, si no ho tinc entès malament, crec que es posaran d'acord per establir unes talles de roba que s’adeqüin a la realitat, això demostra que hi ha un interès per fer les lleis més justes...

Anònim ha dit...

Bé, m'agradarà veure això de les talles, si el que acaben fent no és "inflant-les" per tal que la 36 esdevingui la 38, en comptes de suprimir la 36 de les passarel·les...

O sia, xates, que les que fem la 38 passarem a fer la 40, les de la 40 la 42, etc.

I no haurem guanyat res, perquè els estàndards continuaran essent el filferro i la secallona.

loulou

umdc ha dit...

Bé, un parell de comentaris ... ( o més )

Primer punt: Jo pensava que "feminisme" era "pro-dona", i no "anti-elquesigui". És molt diferent encarar una cosa "a favor de" alguna causa a encarar "en contra de" una altra.

Segon punt: Estrictament parlant, el femení de misogin, seria "misògina" .. una dona que odia a les dones en general. I d'aquest sí que se n'ha donat algun cas. La misoginia aplicada al gènere masculí seria "androginia".

Tercer punt: Tot i que els publicistes saben aprofitar el que la societat "és", el que fan és "exagerar" aquest fet pels seus fins. El que, a la vegada, exagera aquest caràcter a la societat. Per què el regal estrella al regne Unit a les nenes de 16 anys és una operació d'augment de pit? Potser per a anuncis com el de ... bé "mira que cuertpo ... que senos ...".

Quart punt: Un home s'ha dedicat a voltar pel món per fer un estudi "pseudocientífic" en el que assegura que el consumisme NO fa feliç. El consumisme desmesurat al que arriba la nostre societat mescla els conceptes de "VOLER" i "NECESSITAR". La felicitat consisteix en gran mesura a tenir totes les necessitats cobertes, tot i que sempre volem molt més ... molts cops (la majoria) no ho necessitem.

Cinquè Punt: La publicitat CREA necessitats. No nomès es basa en el que la societat "viu", si no que moltes vegades ha de crear la necessitat d'un producte o servei. Qui "necessita" que a la nevera del súper hi hagi 28 tipus de iogurt diferents? Qui "necessita" que al cotxe hi tinguis reproductor de DVD? Qui "necessita" un crèdit de 6.000 € a un interés del 25% concedit en 5'?

Cal tenir un cos d'unes determinades mides? No podem acceptar que hi poden haver molts gustos diferents? :O Cal que la teva bossa tingui marcades les lletres YSL per a que siguis feliç?

Últim punt: Les talles. Jeje. Als Estats Units hi ha talles per tot. De fet, reduïnt talles a principis de l'any passat una marca de roba va treure la talla "0". A finals d'any passat, ja hi havia talles negatives.

I tu quina talla fas servir de pantalons? Jo una -2!!!

Anònim ha dit...

ups! un androgin no és pas això... :-) a grans trets podríem dir que és semblant a un hermafrodita.

Anònim ha dit...

Correcte, androgin no significa "odi als homes", això és misantropia.

O sia:

misogínia (odi a les dones)
misantropia (odi als homes)

Qui diu odi diu mania, rebuig, desvalorització, menysteniment, ridiculització...

Si un home s'apunta a fer patchwork a un grup de dones, és benvingut i animat.

Si una dona s'apunta a jugar a fúrbol en un grup d'homes... què passarà?

Ens ho dius, Vladi?

Anònim ha dit...

Un misantrop no odia específicament els homes; odia les dones, els homes i tot allò que sembli humà! :-)