dimarts, de gener 23, 2007

El batlle d'Iluro


De polítics –mediocres, francament dolents i carallots- se’n crien per tot arreu. El meu alcalde, però, és tot el contrari. Per això ha estat senzill convèncer la colla perquè me’l deixin tenir uns dies al blog. Ala! llepada i com un segell.

Si no el coneixeu, us en faig cinc cèntims i ja tinc post:

L’alcalde de Mataró és un tio robust, morenet, d’aire rústic i sa. Les seves espatlles són amples, desitjoses de carregar responsabilitats, i el seu somriure és dolç com les panses i garrapinyades que tan sovint passegen entre les seves dents .

L’alcalde és matiner de collons, encara el sol no ha tret el nas que ja floreix pel veïnat. “No deixeu per demà la feina que pugueu acabar avui”. “Treballant tot va sortint endavant”. Ni el butaner del segle passat movia tanta brega.

Sens dubte, va per feina, res de perdre el tems, pas lleuger, hip-hop-hip-hop i cop de destral a l’ós peresós. Vol activitat, energia, promptitud elèctrica; fins i tot en Bassas, quan el té a prop, sembla anar sobrebegut de cafès... Res a veure amb un servidor, que és l’art de perdre el temps.
Si som el que mengem, el meu alcalde és una barreja original. Cuina neta, més que no pas sofisticada, tradicional com l’espardenya. Caldo quan fa fred, dues tasses i l’olla; quan fa calor maduixes del Maresme i cireres d’Arenys, també força xíndria, que fa baixar. En moments de nostàlgia, les “migas” i “el arroz con leche” de la infantesa.

I ara, per damunt de tot, el senyor alcalde té una il·lusió: tornar a ser alcalde i tirar endavant les 50.000 coses que li trinen al magí. Jo sempre he estat partidari que les il·lusions fructifiquin, sobretot de la gent que em sembla honrada. Sort, Joan Antoni, si no fa sol et vindré a votar (i si en fa, potser també ;·)

Vladimir

10 comentaris:

Mery Cherry ha dit...

cop de destral a l'ós peresós!?!?! Això és molt lleig!

niuzhen ha dit...

Very good article,I prepared a very good gift for you, please visit my blog, The best browser fo you in History

siviky ha dit...

Oh... doncs ja t'ho pots ben creure si et dic que a Mararó sou adortunats!!

jujujuj petó! =)

vladimir ha dit...

mery,
és una metàfora, l'alcalde és biòleg i estima la natura. Per cert, a la ciutat tenim uns plàtans amb unes branques genials on dormir és una delícia;)

siviky,
tot s'acabarà, la dreta carrinclona va fent figa. Vius en una ciutat entranyable.
Fins aviat.

Anònim ha dit...

Els plàtans del meu tros de carrer van desaparèixer tots dins d'una maquina trinxa-ho-tot i van convertir-se en serradura de primera qualitat. :'(

Ara, els que queden són ben xulos. ;-) I desperten passions.

m.

Anònim ha dit...

Vlad,

T'hem deixat penjar el post perquè ens ho has explicat molt bé i perquè el blog és força teu, però sàpigues que estic preparant un post incendiari contra la falsa esquerra.

Visca l'extinguit esperit proletari, macerat en caldo d'outlet i pagaments aplaçats!

La Rosa Roja al Cor

Pardalet ha dit...

En Vladimir ensucrant. No m'ho puc creure. De totes maneres suscric les afirmacions. M'agrada tenir alcaldes que estan aprop del poble.

vladimir ha dit...

m.,
algun matí t'he descobert abraçada al plàtan més vell i esponerós del carrer.

Rosa Roja,
no només me l'has deixat penjar, sinó que m'has ajudat a redactar-lo. Quan t'he comentat que l'alcalde no és un pijet a qui tot han donat fet, sinó un xaval dels de baix que s'ho ha currat, ha estat bufar i fer ampolles.
T'ajudaré a rajar de la falsa esquerra, però ja saps que no sóc persona de grans ideologies, un servidor, la política de campanar: la de resoldre problemes concrets i petites passions.
Gràcies per creure'm i ajudar-me.

Pardalet,
a nivell local estem d'acord. Tenim una caqueta d'oposició que no se la mereix una ciutat com la nostra.

anna ha dit...

Cop de destral a l'ós peresos? però si sempre comentes que la peresa és l'humus de la cultura. Ai,ai,ai...

A mi també m'agrada en Baron.

vladimir ha dit...

Era una metàfora, però tens raó. On vaig escriure cop de destral, llegeix petons.