dilluns, de gener 22, 2007

Breu i afilat





Videta,

quan he vist la fotografia
he recordat aquelles
mossegadetes
a mitja tarda.


Vladi.


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Si arribo a saber que el blog aniria de mascles depredadors, abans organitzo una fira!

(He, he, expliquem els assalts per damunt les taules?)


loulou

Anònim ha dit...

Loulou,

no vas pas bé. El cocodril és la meva Salo quan es transforma. Un servidor, la tendra cabreta saltirona.

Alls cuits mai couen ha dit...

no penso tenir cabrits amb tu... ja pots mossegar ja..

Anònim ha dit...

emma,

però si jo sóc la tendra cabreta saltirona. La de les mossegadetes és la salo quan em buscava les pessigolles.

Anònim ha dit...

I jo que pensava que aquesta salo era una mosqueta morta. Vladi, amb dones així, condons de ferro.

Anònim ha dit...

Escolta, Bernat,

Pots deixar de secundar les fantasies obsesses d'en Vladi? No veus que ens esforcem per fer-lo passar a l'altra banda del costat fosc?

No el temptis constantment, faune!!

Loulou

Anònim ha dit...

Ei, que jo bordo, però no mossego!

Bé, de vegades és al contrari: mossego sense avisar :-)


Salo

Anònim ha dit...

Per menjar els melindros et treus la dentadura? Es que si em de fer la xocolata potser me l'hauré de prendre dalt de la branca.

Anònim ha dit...

Ja veig, pardalet, que t'estàs pervertint a marxes forçades. És des del sopar amb en Vladi?

M'encanta el joc del llenguatge. I si era inconscient, millor ;-p

Ara que, al pas que aneu, el cacau haurà pujat una burrada!

loulou