divendres, de novembre 16, 2007

Mestre Llovet


Els que em coneixeu en cos i ànima sabeu de la meva admiració per un professor i crític literari batejat com a Jordi Llovet. Els que només em coneixeu en ànima o, en ànima i certes parts del cos, avui és bon moment per compartir aquesta petita confidència mal dissimulada. En Llovet escriu una columna cada dijous al suplement cultural del diari El País (Quadern), l’escriu de fa anys i panys sota la capçalera Els vostres clàssics, títol ampul·lós que amaga petites filigranes de cultura, divulgació, sentit de l’humor i canya (de cervesa, probablement).

Potser un dels temes redundants en aquest bloc poca solta sigui la dicotomia Masculí / Femení i el DESIG com a gran argument de compenetració o disputa. En aquests sentit, un fragment de l’article que el Llovet va publicar ahir i que m’ha fet treure la sabata i picar sobre la barra del bar on cada divendres faig el cafè i l’ou dur matutins. Diu el mestre:

La frontera entre allò masculí i allò femení és enormement làbil; és tan atzarosa la manera com els homes acaben desitjant els homes o les dones, i les dones el mateix, que no es pot dir de cap manera que el desig –aquell que belluga Amor amb l’arc i la sageta- es trobi prefixat per la condició sexual amb què els homes o les dones hem vingut en aquest món. El desig és poderosíssim i es troba situat en un espai eteri en què acaben fonent-se les determinacions que imposa la societat, el costum, la realitat i fins i tot la fantasmagoria.

Amén!

Vladimir

12 comentaris:

Anònim ha dit...

A vegades el llegeixo, ta bé. Un ou, dius? i de bon matí? Quin mareig.

MaRiNa ha dit...

"el cafè i l'ou dur matutins"

:O

un ou dur????

(dos paraules q només acompanyaven el missatge principal han centrat tota la meva atenció)

Anònim ha dit...

si això s'ha atrevit a escriure-ho un home sense posar-se vermell, jo em trec les dues, de sabates, per picar sobre la barra del bar!

Anònim ha dit...

ramon,
un bon ou aixeca l'ànim. Pelat a la russa, és clar.

marina,
si un ou centra la teva atenció, vol dir que estem en crisi? Disfruta molt guapíssima.

mery,
ja te les pots treure, les sabates. O millor no, m'agradaria tant veure brillar la Ginger Cherry damunt la barra del Sical.

Bona nit! ra, marxem?

Anònim ha dit...

Millor pica a la barra amb la sabata que amb l'ou.

Anònim ha dit...

Millor pica a la barra amb la sabata que amb l'ou.

Anònim ha dit...

Jo estic, com la Cherry, per treure'm les sabates, les mitges i fer com la Isadora Duncan.

Però no tant pel Llovet, que també, sinó per tu, Vladi, per haver fet teva aquesta testificació.

Et mossego l'ou... dur,
eh, vull dir...

Anònim ha dit...

Vladi quan pugis passa pel http://jordicat.bloc.cat i deixa algún dels teus detalls.

Anònim ha dit...

pardalel,
captat. Els teus ous, són els meus ous (sempre entre cotons).

Lu,
tu saps de la meva sensibilitat vers la cosa sexual. Sempre he defensat que la pessigolla entre un home i una dona, un home i un home, una dona i una dona... pot ser absolutament meravellosa, divertida i lúdica -a condició que s'aconsegueixi entre les persones correctes (cosa gens fàcil, si més no per mi).

Roland,
busco la mantega i em poso la barretina.

Anònim ha dit...

Vladimir, gràcies pel teu comentari, també a la Lu. Sempre sou llegits i admiro el vostre estil, en Roland fa molt que ho sap.
Respecte al mestre Llovet, el llegiré. I encara diuen que el desig és tot bioquímica!!!

Anònim ha dit...

Jordi! Per fi algú ho diu!!

La bioquímica és obvi que hi és, però no com a causa, sinó com a conseqüència del desig.

Petonets

Anònim ha dit...

Jordi,
als teus peus (tot i que m'agradaria més, a les teves mans).