divendres, de novembre 30, 2007

Si'ra, la dona sense falta


He vist com aixecava el cap i es quedava com aturada mirant un núvol passar. Els seus ulls foscos s'han desfet en una mena de líquid brillant i una barca de tristesa els ha travessat. El rastre de la tristesa ha durat una estona i s'ha dissolt, s'ha evaporat com el rastre del cigne quan deixa el llac. Cap llàgrima ha lliscat galta avall.

Ara, resignada i segura, torna a baixar la mirada i segueix corregint la maleïda galerada. Tot i la gràcia que li fan certes errades ha de ser inflexible, el text ha de quedar perfecte, impecable, ni una coma curta de cama ni un punt estràbic. El cel dels correctors és sec i pur com una hòstia de paper. L’editor rus que la vol perdre ho té fotut, ella arribarà a la glòria sense cap falta... Brossa l’espera amb el cacauet a la mà i un ou ferrat incorregible.

vladimir

18 comentaris:

ramon ha dit...

Si al cel ens hi espera un ou ferrat, tant de bo em mori amb una patata ben fregida a la mà.

cristina ha dit...

Vladi, un acompanyament musical per aquesta mirada trista, el piano melangiós de l'Eric Satie i la seva Gymnopédie.

Bé, ja callo i em poso a corregir les quatre pàgines que em falten...

MaRiNa ha dit...

sort q sóc de ciencies!
a mi al cel no m'hi espera un ou ferrat! sino una calculadora gegant!

menxu ha dit...

Doncs jo vui reencarnar-me en un ou ferrat. Estaré per sucar-hi pa ;P

vladimir ha dit...

ramon,
una patata primerenca, d'aquelles dels temps dels avis.

cristina,
quan trobo alguna petita errada en un llibre m'entendreix, me'l fa humà, que vols que et digui, és un defecte. M'agraden les coses que no són ni perfectes ni desastrosses.

No callis i vine més sovint.

marina,
jo també sóc de ciències i mira on he anat a parar. No crec que les ciències tinguin només a veure amb calculadores... Com deia Heisenberg en la seva mecànica quàntica, tot és indeterminat, incert.

menxu,
ara que ja et conec ho puc dir: no et cal reencarnar-te. La propera vegada portaré trossos de pa a les butxaques;)

anna ha dit...

Ai, vladi!
a estones tan sensible, a estones tan poca solta. Vigila que no et perdin a tu;)

Lu ha dit...

Vladimir: A estones tan sensible, a estones tan poca solta.

(segons el DIEC)

vladimir ha dit...

anna i lu,
no ho faig expressament. Suposo, com diu un amic, que és una certa por a la nata. M'esmerçaré a millorar.

Lu ha dit...

La nata és vida, Vladi!

pardalet ha dit...

I sobretot acompanyada amb xocolata

vladimir ha dit...

Sí, sí,
i damunt la punta d'un melindro.

Bona nit.

Lu ha dit...

¡Ese es mi chico!

ÀnimaAlada ha dit...

mmm la nata... amb melindro, xocolata o maduixes, però escolta, això no anava de comes ben fetes i de punts rodonets?

vladimir ha dit...

ànima,
aquest era l'objectiu, t'ho juro. Però som una colla d'immadurs i els temes se'ns escapen de les mans. Vaja, que el post només és l'excusa per mantenir el contacte i poder dir quatre animalades de nata, xocolata i maduixa (tant de bo siguis una ànima de paladar fi per entendra'm ;)

Elrohir ha dit...

Jo considero que hi ha una frase que s'us pot aplicar, i que no és meva. "Estan bojos aquests romans" ( Obelix dixit ).

S'us envà ... especialment a tu vladi.

La pròxima vegada et duré un croissant de xocolata, a veure si et calma aquesta ànsia de dolç!!

Lu ha dit...

Elrohir, bravo!

Sí que és veritat que no hi toquem del tot, sí...

Però entén que no és qüestió de romans, sinó de suïssos.

;-p

Lu ha dit...

Per cert, Elro, darrerament el teu bloc no em deixa fer comentaris.

Elrohir ha dit...

Ostres ... estic espés, m'ha costat una estona entendre per qué és qüestió de suïssos ... jo pensant ... i què han fet ells ... pobres?

En fi, deixem de rememorar Astèrix a Helvetia ..

Proba ara els comentaris. He deshabilitat el filtre antispam ( i amb això no pretenc dir que els teus comentaris siguin Spam ... els de'n Vladi si ;) )