...tantes coses i sense preferència. Ho concreto en un espai de temps, ahir a la nit, i en un territori, el Vallès i el Bages.
Fer
...un tallat a la Granja del Mercat Central, gairebé sol amb una cambrera que ignora que darrera la tristesa s’hi amaga a vegades la millor de les esperances.
...una encaixada de mans nova, una abraçada de pes (mosca?), uns petons desitjats.
...un tomb per la nit fresca en companyia entranyable; unes tapes ben prosaiques amanides de conversa.
...una volteta en cotxe camí de casa seva, un entelar i desentelar de vidres, i una parada
romàntica a tocar d’un riu que diria d’aigua cristal·lina... buscar arguments per retardar l’adéu.
...cara de mussol per afaitar i amagar el secret sota l’ala (que no penso explicar ni que m’arrenquin les celles).
Que em facin
...beuratges per ressuscitar, companyia més enllà del lucre i les ganes.
...sentir escoltat, sentir interessant, sentir viu... sentir.
...una trucada per desitjar-me bona nit, algú que hi és sempre tot i no poder ser-hi sempre.
...parar el cotxe en un revolt perillós, amb motiu d’una excusa subtil per allargar el que m’agrada que s’allargui... buscar arguments per retardar l’adéu.
...preguntes indiscretes per no respondre (certes coses no s’han d’explicar, diuen que el primer secret compartit mai s’oblida).
...una encaixada de mans nova, una abraçada de pes (mosca?), uns petons desitjats.
...un tomb per la nit fresca en companyia entranyable; unes tapes ben prosaiques amanides de conversa.
...una volteta en cotxe camí de casa seva, un entelar i desentelar de vidres, i una parada
romàntica a tocar d’un riu que diria d’aigua cristal·lina... buscar arguments per retardar l’adéu.
...cara de mussol per afaitar i amagar el secret sota l’ala (que no penso explicar ni que m’arrenquin les celles).
Que em facin
...beuratges per ressuscitar, companyia més enllà del lucre i les ganes.
...sentir escoltat, sentir interessant, sentir viu... sentir.
...una trucada per desitjar-me bona nit, algú que hi és sempre tot i no poder ser-hi sempre.
...parar el cotxe en un revolt perillós, amb motiu d’una excusa subtil per allargar el que m’agrada que s’allargui... buscar arguments per retardar l’adéu.
...preguntes indiscretes per no respondre (certes coses no s’han d’explicar, diuen que el primer secret compartit mai s’oblida).
Vladimir
22 comentaris:
Vladimir,
tot plegat sembla escrit per mi. És com s'hi ho hagués somniat.
Va tiu, explica el secret que t'en morts de les ganes;)
tens bons reflexes, Vladimir!
(ho sento, avui m'agafa per riure'm molt de mi, i també una mica de tu, no et pensis...)(ho saps que quasi estàvem sota zero? qui ho hagués dit, oi?)
Ra,
mai, ni als més íntims.
mery,
sota zero només hi ha coses negatives. La ciència enganya, era nit de primavera, sense lluna i fresca com una espurna de boira;)
Estic tocant el violí.
Vladi, veo que me has dejado por otra. ;-)
Cherry, és molt lleig això d'usar la teva joventut per pispar-me els admiradors. :-p
Apa, segueixo tocant el violí (en concret, el Caprici núm. 24 de Paganini)
ui, nono, el cor d'en Vladimir és molt gran. Jo crec que hi cabem més d'una i més de dues. I tan felices!
EL COR GRAN? Aquella cosa que batega i que cada bategada no té cap altra ambició que la següent? La miserable maquineta que a vegades s'encalla i hem d'embranzir amb una mica d'oli? Allò que es pot perdre, trencar, traïr, deixar penjat com una americana o estripar-se (també com una americana)? La caixeta que pot portar algú dins (i aquest algú no cal ni que ho sàpiga)?... bé, bé, Lu i Cherry, vosaltres que me l'heu vist sabreu.
No acabo d'entendre res però m'ho esteu fent passar pipa, molt bé per tots.
El cor gran? i a ningú interessa la grandària d'un bon trabuc que fereix però no mata.
bernat "lo trabucaire", confesso que aquesta vegada estava esperant impacient que em prengués les paraules de la boca!
A mi em sembla que aquell pernil i aquell vi de Gandesa us van ben pujar al cap.
No faré cap més pregunta, su señoría.
bernat trabucaire:
Et ben asseguro que la grandària d'un bon trabuc si que importa, i si alguna t'ha dit que no l'importava, et deia mentides.
Doncs haureu de prendre més pernil i vi de Gandesa que se us posa molt bé als dos. Vladi i Mery endavant!
Petjada, que jo també hi era!, fent d'espelma... I un altre senyor blocaire, amb qui intentàvem no sucumbir al mareig de l'alcohol, jo sense gaire èxit.
no et queixis Lu, que m'hi jugo un pèsol que tu li has tret el secret
anna,
a vegades les coses que no s'acaben d'entendre són les que fan més gràcia.
bernat,
a mi. Si em cal una salva, compto amb tu.
Carambes maria, el teu comentari m'ha deixat glaçat.
petjada,
sàpigues que d'alguna manera també hi vas ser (què li deu haver passat a la petjada? Com deu ser?... i tafaneries varies, però sanes). Se't troba a faltar.
"No m'agrada que em fagin el llit".
Juan Reposo Espumilla, director general de Pikolín.
Ja,ja,ja... Blai, se't saluda. A veure quin dia anem a fer unes copes i parlem de bogeries vàries.
Prescindible, segur...
Ànima Alada,
després de disset comentaris, es fa difícil saber que és prescindible, segur.
Ens ho aclareixes, porfi?
ànima,
et deixò un comentari al teu post, espero que t'arribi: les ales d'Icar ens expliquen que a l'esser humà no li està permès volar segur.
Benvingut.
Perdó lu, era per l'ultim comentari abans del blai del vladi.
Estimat vladimir, no m'ha arribat el comentari, encantada si el tornes a posar. Qui ha dit que viure sigui volar segur? És un risc diari on cal buscar el punt mig, ni apropar-nos massa al déu Heli, ni volar arran d'aigua. Tot i així, potser l'interessant sigui fer cabrioles d'una banda a l'altra. Millor, bentornada ;)
Animaalada
Ensumo... ensumo... ensumo gelosia, Lu? La joventut no ho és tot saps?
Fes bondat! Que el vi de la Terra Alta és una mica caparrut...
Publica un comentari a l'entrada