Fa calor, l’aire condicionat s’ha espatllat i hem d’obrir la finestra; un ventijol ens posa els pèls de rata. Un ginecòleg que ens està fent un llibre de sexologia ens explica que a les monges, per respecte a la seva virtut, no se les examina com les altres dones sinó que se’ls fa una exploració anal, és a dir, via forat del cul. Ens sorprèn l’explicació, però sí, sí, sembla ser que a traves del tacte rectal pot obtenir-se igualment la informació de l’estat de la cova. Evidentment que tots plegats ens podríem morir sense saber com s’eixarranca una monja al ginecòleg, però que voleu que us digui, el saber no ocupa lloc.
Un tema porta a un altre, i un cop el metge i tota la seva ciència és fora de la sala de reunions, comencem a especular sobre les circumstàncies que poden comportar la ruptura de l’himen femení. La penca d’un mascle, el més habitual, un dit, una llengua experta, el cap d’una gallina... Em sorprèn la sinceritat de la M. “a mi se’m va trencar fent l’espagat”, i de la Gi. “a mi saltant un poltre”...
Parlar per parlar, com si no tinguéssim feina, i amb el més calent a l’aigüera les companyes em fan enrojolar.
Vladimir
divendres, de juny 29, 2007
Conversa de mitja tarda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
En vam parlar, et vaig donar la meva opinió, no n'has fet cas. Poca censura a cal Vladimir, com podeu veure.
Ja preguntaré a conegudes monges i si cal, et faré rectificar o et donaré la raó.
Ara que, feia segles que ja no sentia parlar de l'himen. Crec que aviat deixarà d'existir, com no existeix un nom per al trosset de nas que hi ha entre nariu i nariu i com, uns 30 anys enrere, no "existia" la cel·lulitis, o almenys, un mot per a designar-la.
Ens inventem els noms per crear els problemes, no creus?
no vull ni saber com se't pot trencar amb "el cap d'una gallina"!!!!
Marols,
és caspòs, xavacà, fàcil... tens tota la raó; però quants divendres a la tarda hem plorat de riure amb converses d'aquesta categoria (fem un post amb cançons entranyables, va: solamente una vez... en la vida...)
Marina,
d'una gallina congelada, suposo;)
Vladi,
a mi m'ha fet gràcia, però m'agradaria saber si també l'has redactat en un tovalló com el somni de sant Joan (magnífica revetlla, però ningú entèn com t'ho fas per estar parlant d'una cosa i anar escrivint d'una altre).
si, si.... això de l'espadat segur que és el que li van explicar a la seva mare ;-)
Osti Vladimir. Un post sense una referència literària ja em fa angúnia. Ho has fet perquè en privat t'he acusat de cultureta?
Ah, només una curiositat. Es truen l'hàbit o el ginecòlec fa excursions amb lot sota les faldilles?
Anna,
gràcies per convidar-me. Trobo que la revetlla del carrer Sant Joan hauria de ser patrimoni cultural de la nostra ciutat.
Maria,
doncs jo m'ho vaig creure. M'ho va explicar una de les editores més sèries i recatades. Certament em falten coneixements del tema.
Pardalet,
certament em toca els collons que em tractin de culturetes, la propera vegada que ens trobem parlarem de la Punxetes, o d'altres...
Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Até mais.
Vladimir,
aquest cul no és de monja. D'acord, prou blanc, però no de monja.
Nos hemos reído Vladimir, però ese ginecólogo os ha tomado el pelo.
Por cierto, de donde saca el "trabucarie" que los culos de las monjas deban ser blancos? El mío es negro y con unos granos rojos como el infierno; y a mucha honra.
Publica un comentari a l'entrada