dissabte, de maig 19, 2007

Ocellets al mar

Abans d'ahir, gràcies a en Vladimir, vaig baixar a Mataró a participar en unes jornades de blocs, i a prendre notes per a la tesina. Em va ser molt útil donat que parlaven els propis blocaires, gent com vosaltres, com el Vladi, com jo. El fenomen creix i cada cop hi ha més gent interessada a examinar-lo de prop. Cap a on ens duran els blocs? Serà una febrada que acabarà absorbida pel propi sistema o bé el transformarà?

Després, en Vladi, convertit en una gavina, em va dur al mar, on pertany, i jo me l'estimo per això. Em va convidar a peixet i vi blanc, mentre el blau de fons es destenyia en la nostra conversa lleugera, però no banal. Em va dir que estava guapa i que jo ja ho sabia (sempre va bé un recordatori). L'escoltava -em relaxa- i quan jo volia parlar, m'havia de fer lloc: Vladi, no m'escoltes!... Em va fer riure amb la seva obstinació:

--Dic als meus amics que m'aneu al darrere.
--Però Vladi!!...
--Bé m'he de fer una fama, jo!

Després se'ns va afegir un pardalet, ran de mar i amb llum d'espelma. La nit tenia la temperatura ideal, igual que la conversa. Vam fer present la Mery Cherry. Ens vam ensenyar ferides de guerra i vam riure escoltant el Vladi en una de les seves terribles visites a Madrid, al cau de l'OD, on fa temps que el temps es va deturar.

Jo, la cigonya, els vaig fer apropar a mi, sota les meves ales llargues, i els vaig llegir un conte perquè anessin a dormir sense por de l'ogre ni la bruixa ni del llop.

Érem tres ocellets protegits per les onades negres.

Lu

10 comentaris:

Anònim ha dit...

No he caigut en dir-t'ho, però de tant en tant es realitzen trobades de "beers & blogs" per tot espanya. Si vols t'aviso.

A més ... un dia hauriem de parlar al que es cou a la blocosfera.

Anònim ha dit...

gràcies. Jo també vaig intentar fer-vos presents al magatzem, però no us vaig veure el pèl.

Vladimir ha dit...

Elrohir, sí, digues-me què es cou a la blocosfera, la part que jo no conec.

Cherry, un magatzem de què...

I els meus ocellets, que piularan? o estan perduts en la selva urbana de fils de coure i asfalt calent?

Lu

Anònim ha dit...

Lu,lu: trobo que sempre que escrius tot acaba sent exagerat, exageradament bonic, però exagerat. Ens ho vam passar bé, oi tant, la nit càlida i la mar negra ho posaven fàcil. I després el pardalet, amb la seva conversa meitat del sol, meitat de la lluna, la peça definitiva per un bon trio.

Anònim ha dit...

Sí, trio en Sol Major.

Em dius que exagero i ni tan sols he explicat el banyet nocturn, com ens van dur al món... ;-)

Anònim ha dit...

exageradament bonic? potser, però tu saps l'enveja que fa? ;)

Anònim ha dit...

Es va fer curt. He intentat memoritzar el conte per explicar-lo al meu niu, però no és el mateix. Falta la teva veu apassionada i expresiva. Del bany només dir que encara tinc el plomatge humit.

Anònim ha dit...

Ai, amic ocell, la brevetat marca la nostra existència!

No pateixis ni un segon. Tindràs el primer exemplar imprès i signat. I si et portes bé, fins i tot un original de l'il·lustrador per a l'aniversari de la teva pardaleta.

(Portar-se bé = escriure més posts i més endavant, muntar la xocolatada al Viadé, convencent el Vladi.)

Vladimir ha dit...

Núria!! No marxis!
On podem trobar-te?

Anònim ha dit...

Ben aviat a l'Ajuntament de Mataró. N'estic segur.

Que tinguem sort.