Abans d'ahir, gràcies a en Vladimir, vaig baixar a Mataró a participar en unes jornades de blocs, i a prendre notes per a la tesina. Em va ser molt útil donat que parlaven els propis blocaires, gent com vosaltres, com el Vladi, com jo. El fenomen creix i cada cop hi ha més gent interessada a examinar-lo de prop. Cap a on ens duran els blocs? Serà una febrada que acabarà absorbida pel propi sistema o bé el transformarà?
Després, en Vladi, convertit en una gavina, em va dur al mar, on pertany, i jo me l'estimo per això. Em va convidar a peixet i vi blanc, mentre el blau de fons es destenyia en la nostra conversa lleugera, però no banal. Em va dir que estava guapa i que jo ja ho sabia (sempre va bé un recordatori). L'escoltava -em relaxa- i quan jo volia parlar, m'havia de fer lloc: Vladi, no m'escoltes!... Em va fer riure amb la seva obstinació:
--Dic als meus amics que m'aneu al darrere.
--Dic als meus amics que m'aneu al darrere.
--Però Vladi!!...
--Bé m'he de fer una fama, jo!
Després se'ns va afegir un pardalet, ran de mar i amb llum d'espelma. La nit tenia la temperatura ideal, igual que la conversa. Vam fer present la Mery Cherry. Ens vam ensenyar ferides de guerra i vam riure escoltant el Vladi en una de les seves terribles visites a Madrid, al cau de l'OD, on fa temps que el temps es va deturar.
Jo, la cigonya, els vaig fer apropar a mi, sota les meves ales llargues, i els vaig llegir un conte perquè anessin a dormir sense por de l'ogre ni la bruixa ni del llop.
Érem tres ocellets protegits per les onades negres.
Lu
Jo, la cigonya, els vaig fer apropar a mi, sota les meves ales llargues, i els vaig llegir un conte perquè anessin a dormir sense por de l'ogre ni la bruixa ni del llop.
Érem tres ocellets protegits per les onades negres.
Lu
10 comentaris:
No he caigut en dir-t'ho, però de tant en tant es realitzen trobades de "beers & blogs" per tot espanya. Si vols t'aviso.
A més ... un dia hauriem de parlar al que es cou a la blocosfera.
gràcies. Jo també vaig intentar fer-vos presents al magatzem, però no us vaig veure el pèl.
Elrohir, sí, digues-me què es cou a la blocosfera, la part que jo no conec.
Cherry, un magatzem de què...
I els meus ocellets, que piularan? o estan perduts en la selva urbana de fils de coure i asfalt calent?
Lu
Lu,lu: trobo que sempre que escrius tot acaba sent exagerat, exageradament bonic, però exagerat. Ens ho vam passar bé, oi tant, la nit càlida i la mar negra ho posaven fàcil. I després el pardalet, amb la seva conversa meitat del sol, meitat de la lluna, la peça definitiva per un bon trio.
Sí, trio en Sol Major.
Em dius que exagero i ni tan sols he explicat el banyet nocturn, com ens van dur al món... ;-)
exageradament bonic? potser, però tu saps l'enveja que fa? ;)
Es va fer curt. He intentat memoritzar el conte per explicar-lo al meu niu, però no és el mateix. Falta la teva veu apassionada i expresiva. Del bany només dir que encara tinc el plomatge humit.
Ai, amic ocell, la brevetat marca la nostra existència!
No pateixis ni un segon. Tindràs el primer exemplar imprès i signat. I si et portes bé, fins i tot un original de l'il·lustrador per a l'aniversari de la teva pardaleta.
(Portar-se bé = escriure més posts i més endavant, muntar la xocolatada al Viadé, convencent el Vladi.)
Núria!! No marxis!
On podem trobar-te?
Ben aviat a l'Ajuntament de Mataró. N'estic segur.
Que tinguem sort.
Publica un comentari a l'entrada