“Qui no treballa no menja Vladi, et guanyaràs el pa amb la suor del front vlad cabró, qui de jove no treballa de vell es fot una palla Vladimiiiiiiir raca-raca”...”que t’ho dic begut però sobri, no es pot viure sense treballar, JAJAJAJAJAJA!!” schup (escopinada al vent)...
“Totes aquestes putes frases són caca d’anís Vladi, es pot viure de moltes maneres”...“els contenidors estan plens de llagosta, de glamour... només cal saber on anar a buscar, com els gats Vladimir meu-meu”...
“Amb el treball t’obliguen a ser esclau Vlad, per quatre fastigoses perres serieu capaços de llepar-li al Dumbo”...“el treball és detestable, un càstig que cal evitar com sigui. No hi ha res més humiliant que treballar deu hores al dia en alguna cosa que no suportes per sobreviure, Vladimir!”...“que treballem perquè els nostres primers pares es van cruspir una figa grossa com un meló, collons rodoons”...“que Déu pare i mare no suporta la llibertat dels seus fills, que pateix massa per ells”...“per Nostre Senyor que el van clavar en un tronc, per l’Esperit Sant que vola i no es cansa, pel vi que cura si no és agre, sigues lúcid”... “que això del treball és un invent per a tenir esclaus, perquè sense esclaus el poder no té poder, hòstia”...
“A cagar, Vladi, vés a cagar al mar i delectat amb la merda que sura”... “ets un putu teòric d’universitat cara, dels pitxors”... “putu rus aburgesat, sí, sí, la Revolució no es va fer, la vida segueix i cal adaptar-se... sí, sí, sí, putu discurs socialdemòcrata”... “PERÒ AIXÒ NO HA DE CONVERTIR-NOS EN TARATS MENTALS!”...“l’explotació de l’home per l’home”, et sona això Vladimir, doncs el món segueix igual camarada, i et trencaré aquesta ampolla pel cap si em contradius”. Amén.
Míting del Sebi, dissabte al vespre al Molly Malone. En Sebi no té preu, em sembla brillant com les estrelles d’un cop de puny. Un bon amic.
Vladimir
“Totes aquestes putes frases són caca d’anís Vladi, es pot viure de moltes maneres”...“els contenidors estan plens de llagosta, de glamour... només cal saber on anar a buscar, com els gats Vladimir meu-meu”...
“Amb el treball t’obliguen a ser esclau Vlad, per quatre fastigoses perres serieu capaços de llepar-li al Dumbo”...“el treball és detestable, un càstig que cal evitar com sigui. No hi ha res més humiliant que treballar deu hores al dia en alguna cosa que no suportes per sobreviure, Vladimir!”...“que treballem perquè els nostres primers pares es van cruspir una figa grossa com un meló, collons rodoons”...“que Déu pare i mare no suporta la llibertat dels seus fills, que pateix massa per ells”...“per Nostre Senyor que el van clavar en un tronc, per l’Esperit Sant que vola i no es cansa, pel vi que cura si no és agre, sigues lúcid”... “que això del treball és un invent per a tenir esclaus, perquè sense esclaus el poder no té poder, hòstia”...
“A cagar, Vladi, vés a cagar al mar i delectat amb la merda que sura”... “ets un putu teòric d’universitat cara, dels pitxors”... “putu rus aburgesat, sí, sí, la Revolució no es va fer, la vida segueix i cal adaptar-se... sí, sí, sí, putu discurs socialdemòcrata”... “PERÒ AIXÒ NO HA DE CONVERTIR-NOS EN TARATS MENTALS!”...“l’explotació de l’home per l’home”, et sona això Vladimir, doncs el món segueix igual camarada, i et trencaré aquesta ampolla pel cap si em contradius”. Amén.
Míting del Sebi, dissabte al vespre al Molly Malone. En Sebi no té preu, em sembla brillant com les estrelles d’un cop de puny. Un bon amic.
Vladimir
8 comentaris:
Doncs al país de Molly Malone el tema laboral pinta molt diferent, aquí treballes tranquil.lament i a sobre et paguen un sou escandalós.
Pel que he anat veient en els meus viatges, com a Catalunya no es treballa enlloc.
No és un tòpic.
Aquí penquem com a bèsties, paguem com a bèsties i callem i acceptem com a llimacs.
Ànimes doblegades per la història.
Vladi,
ets un teòric. Et passes el dia treballant i no hi ha qui et tregui del niu. Et volia trencar una ampolla pel cap? Quina por! Et fas amb una gent més rara.
Recordam que no acudeixi mai a un meeting del Sebi, i menys si escup al vent i jo estic al seu costat, no fos cas que m'anés a parar a mi. I per la resta, potser raó no li falta, però... cerveses n'hi sobren! ;)
Que escupi al vent tants cops com vulgui, sempre que el vent li vingui de cara.
Pel que he viatjat també puc dir que estic d'acord amb la Sra Noesjust. Però com sempre, ara que venen eleccions, hi haurà gent que tornarà a votar als mateixos que ho toleren.
En fi, aquí s'aplica al peu de la lletra, aquella dita castellana que diu "perro ladrador ...". Protestem molt ( o no ).
Collons!!!
El Molly Malone, això sembla una cerveseria de Munich.
Tot y que pel que llegeixo, només m'imagino un grapat d'homes suats,borratxos i porcs.
Ni rastre de musclos i cloïsses, pobre Molly quina deshonra.
Elrohir,
Doncs no ho entenc!
Ens han ensenyat a ser una mica massoques i li hem agafat el gust...
A Múrcia, les meves cosines viuen a torres com Falcon Crest treballant un 30% menys!!
Sé a qui no votaré a les municipals.
Sra. Noesjust
sir william,
un dia hem de cantar plegats la cançó de la Molly a la teva barra.
sra. noesjust,
quina història?
anna,
tots som raros, i que per molts anys Nostre Senyor ens conservi la raresa.
petjada,
precisament escup al vent per a no tocar-te a tu. La cervesa va corre, no et falta raó.
elrohir,
de paraula protestem molt i fem malbé l'aire.
Talp,
de tant en tant l'esperit del vi és necessari. Déu ens ho va mostrar en un sopar inoblidable.
Publica un comentari a l'entrada