Sembla que hi hagi una passa.
Darrerament, entre els blocaires, la cosa d'anar a París s'ha convertit en un sine qua non, o més aviat en una mena de grip.
Avui a les cinc agafaré l'Air France amb un altre professor d'Art, i hi farem cap.
No tinc pànic als avions, però quan comencen a rodar per la pista, apreto els punys fins que s'han tornat a posar horitzontals en el no-res. Quan davallem, em contrec fins que noto la roda del davant al terre.
El plan és fer una visita a l'IRCAM, al davant de la meva plaça Stravinski, i compartir amb els col·legues recercaires la cosa de la cibercultura.
El plan B és visitar barris que defugen les rutes habituals (Belleville, el Faubourg Saint-Martin...) i desgastar sabates. Intentaré fer un tomb pel Jardin des Plantes, on transcorre l'acció d'un dels meus còmics infantils preferits.
Porteu-vos bé, mentretant.
Lu
4 comentaris:
Lu,
porta'm un paquet de cafè que em revifi que em trobo pansit com... Del cafè de Flore, si pot ser (ho sento, sóc un clàssic). Vigila amb l'artista que t'acompanya, sembla bon home però amb una coqueta com tu, mai se sap... je,je,je...
París la nuite...
que vagi molt bé!! Naltros vam hospedar-nos a Belleville i era un barri ben encantador.
Ah! la Lu,
ja t'imagino giravoltant dalt del noble cim de la Tuorre Eiffeld.
I jo a Solsona pelant-me la clementina (mandarina).
Disfruteu. Quan tornis explicam com està el LApin Agile i si segueix vigilant les vinyes.
Bon viatge
Publica un comentari a l'entrada