5 graus més que a Barcelona, ni un núvol, cel blau, sol, despeses pagades. Qui pot imaginar un París així? Una Lutècia primaveral i ensomniada.
A l'IRCAM ens va rebre en Nicolas, afable, una mica guenyo, em recordava vagament l'Òscar Vila. Ens mostra l'edifici, ens presenta gent, ens ensenya prototips de programaris per analitzar música i compondre'n. Estan treballant també en un programa per analitzar el gest dels músics i veure com afecta el resultat sonor...
Un dels matins lliures anem a Belleville, al Butte Chaumont, on uns xinesos fan tai-txí. Més tard a Montparnasse, i per cloure el triangle, a Montmartre, on entrem a missa i seguim els cants.
El meu acompanyant riu de mi: diu que m'agraden els turcs, perquè em va seduir visualment un noi de pell bruna i nas gros. Em costa tant que algú m'atregui només de vista que, quan passa, em trastoca i faig i dic bajanades una estona.
Jo ric del meu acompanyant perquè es mira les de trenta i jo li faig notar que entre les que s'apropen, com ell, a la seixantena, n'hi ha de molt bon veure.
Riem a Notre Dame, perquè el mossèn que confessa en una de les capelles laterals es diu "Père Poutot".
Constatem que tot i que el nivell de vida general és millor allà, les infraestructures són millors aquí.
Em faig un fart de dir que a Barcelona també parlem català. Explico que és una llengua que parlem o coneixem uns 7 milions de persones. Em miren amb uns ulls com unes taronges.
Em torno abella Maya a l'Ille de Saint Louis, entre flors.
El Lapin Agile sota control, Pardalet. 
Lu
divendres, d’abril 20, 2007
primavera a Lutècia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Lu,
si ara m'agrades, imaginat quan en tinguis seixanta...
Mai he entès perquè amb les de menys de trenta la vista se m'hi envà sola, sense voler, descontrolada. A partir de trenta ja hi he de posar una mica d'imaginació, apagar l'ull dret, però vaja, també està bé... i que em perdoni mossèn Poutot.
Per a mi, la bellesa femenina és una cosa visual i espiritual, cos i ànima, una bonica figuera i aquell savoir-faire que dóna l'edat. Apa, ara ja em pots ben atacar.
En guàrdia!
No, no, res d'atacar-te.
Com diria aquell: "És hu que n'hi ha".
La cosa és que tots plegats generem i mantenim un estat de coses que, al capdavall, ens perjudica: a les dones, per posar-nos constantment a la palestra de la nostra imatge física; als homes, de fer-vos esclaus de la vista i d'un cànon que tot sovint du a decepcions, desenganys, insatisfacció...
Jo, el que trobo sexis de debò són les ànimes. I n'hi ha ben poques que m'excitin! (la teva, de tant en tant, i si bufa el vent)
;-)
Lu,
estic tocat de l'ànima per tu, el teu cos només m’interessa en un 5% del seu volum, t’ho juro. La gana de selva exuberant del polo de maduixa l’haurà de distreure en vladimir al mar.
Bernat,
El 5% te'l pots permetre, ja saps, no incorre en cap pecat mortal.
Jo em permeto un 10% amb en Vla, quan li faig una visita i deixo caure els dits sobre el seu deltoides.
"gana de selva exuberant del polo de maduixa"... hauré d'anar a classes de repàs.
Trabucaire,
me tienes frita. Metete el polo de fresa por detrás, con el palo y tu rifle.
Ups carai amb la sor!
Lu estic amb tu, hi ha poques ànimes excitants... ;)
Petjada,
No estaria malament de parlar-ne, no trobes? Se'n parla tant, del cos serrà i tan poc de l'esperit de gla... Jo proposaria una D.O. per a les bones ànimes.
Perdona la meva ignorància però si em tradueixes D.o. molt millor :P
D.O. = Denominació d'origen
tonteries meves...
Perdona Lu. Quin lleig no contestar el bloc segons després d'estar penjat. L'ànima em vola sovint fins al racó de la foto i estic content que segueixi com el recordo. Comença a fer calor però no us perdonaré la xocolata de cap de les maneres. Encara que faci falta hi posem glaçons. Fins aviat
Vaja! M'has descobert: sóc la divina impacient... en canvi, tinc paciència per a les qüestions xocolateres. Ara, si la cosa es retarda, la culpa és d'en Vladimir.
Publica un comentari a l'entrada