divendres, d’abril 20, 2007

primavera a Lutècia

5 graus més que a Barcelona, ni un núvol, cel blau, sol, despeses pagades. Qui pot imaginar un París així? Una Lutècia primaveral i ensomniada.

A l'IRCAM ens va rebre en Nicolas, afable, una mica guenyo, em recordava vagament l'Òscar Vila. Ens mostra l'edifici, ens presenta gent, ens ensenya prototips de programaris per analitzar música i compondre'n. Estan treballant també en un programa per analitzar el gest dels músics i veure com afecta el resultat sonor...

Un dels matins lliures anem a Belleville, al Butte Chaumont, on uns xinesos fan tai-txí. Més tard a Montparnasse, i per cloure el triangle, a Montmartre, on entrem a missa i seguim els cants.

El meu acompanyant riu de mi: diu que m'agraden els turcs, perquè em va seduir visualment un noi de pell bruna i nas gros. Em costa tant que algú m'atregui només de vista que, quan passa, em trastoca i faig i dic bajanades una estona.

Jo ric del meu acompanyant perquè es mira les de trenta i jo li faig notar que entre les que s'apropen, com ell, a la seixantena, n'hi ha de molt bon veure.

Riem a Notre Dame, perquè el mossèn que confessa en una de les capelles laterals es diu "Père Poutot".


Constatem que tot i que el nivell de vida general és millor allà, les infraestructures són millors aquí.

Em faig un fart de dir que a Barcelona també parlem català. Explico que és una llengua que parlem o coneixem uns 7 milions de persones. Em miren amb uns ulls com unes taronges.


Em torno abella Maya a l'Ille de Saint Louis, entre flors.
El Lapin Agile sota control, Pardalet.



Lu





11 comentaris:

vladimir ha dit...

Lu,
si ara m'agrades, imaginat quan en tinguis seixanta...

Mai he entès perquè amb les de menys de trenta la vista se m'hi envà sola, sense voler, descontrolada. A partir de trenta ja hi he de posar una mica d'imaginació, apagar l'ull dret, però vaja, també està bé... i que em perdoni mossèn Poutot.

Per a mi, la bellesa femenina és una cosa visual i espiritual, cos i ànima, una bonica figuera i aquell savoir-faire que dóna l'edat. Apa, ara ja em pots ben atacar.

En guàrdia!

Lu ha dit...

No, no, res d'atacar-te.
Com diria aquell: "És hu que n'hi ha".

La cosa és que tots plegats generem i mantenim un estat de coses que, al capdavall, ens perjudica: a les dones, per posar-nos constantment a la palestra de la nostra imatge física; als homes, de fer-vos esclaus de la vista i d'un cànon que tot sovint du a decepcions, desenganys, insatisfacció...

Jo, el que trobo sexis de debò són les ànimes. I n'hi ha ben poques que m'excitin! (la teva, de tant en tant, i si bufa el vent)

;-)

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

Lu,

estic tocat de l'ànima per tu, el teu cos només m’interessa en un 5% del seu volum, t’ho juro. La gana de selva exuberant del polo de maduixa l’haurà de distreure en vladimir al mar.

Anònim ha dit...

Bernat,
El 5% te'l pots permetre, ja saps, no incorre en cap pecat mortal.

Jo em permeto un 10% amb en Vla, quan li faig una visita i deixo caure els dits sobre el seu deltoides.

"gana de selva exuberant del polo de maduixa"... hauré d'anar a classes de repàs.

Sor Ginesa ha dit...

Trabucaire,
me tienes frita. Metete el polo de fresa por detrás, con el palo y tu rifle.

Petjada ha dit...

Ups carai amb la sor!
Lu estic amb tu, hi ha poques ànimes excitants... ;)

Genets de la Poca Elipsi ha dit...

Petjada,

No estaria malament de parlar-ne, no trobes? Se'n parla tant, del cos serrà i tan poc de l'esperit de gla... Jo proposaria una D.O. per a les bones ànimes.

Anònim ha dit...

Perdona la meva ignorància però si em tradueixes D.o. molt millor :P

Lu ha dit...

D.O. = Denominació d'origen

tonteries meves...

Pardalet ha dit...

Perdona Lu. Quin lleig no contestar el bloc segons després d'estar penjat. L'ànima em vola sovint fins al racó de la foto i estic content que segueixi com el recordo. Comença a fer calor però no us perdonaré la xocolata de cap de les maneres. Encara que faci falta hi posem glaçons. Fins aviat

Lu ha dit...

Vaja! M'has descobert: sóc la divina impacient... en canvi, tinc paciència per a les qüestions xocolateres. Ara, si la cosa es retarda, la culpa és d'en Vladimir.