divendres, d’abril 06, 2007

Balena I

Dia gris, plovisqueja.
Em ve de gust parlar d’unes balenes errants que diviso enllà de l’horitzó.
Una balena mare i la seva cria, un petit balenó que porta ben aferrat a la part baixa del ventre. Diria, pels seus moviments tràgics, que van a la deriva. La balena mare deu haver quedat despenjada de la bandada, qui sap si, malalta, escura els darrers instants de vida. La menuda, desconeixedora del perill, deu mamar tranquil·la. Llet saborosa, una mica ensucrada, dolça i tèbia. La mola de greix que la protegeix mai no ha estat tan càlida. La mare, exhausta, lliura la darrera lluita contra el mar, amb el mar, ben aliena a la meva mirada embadalida. Lluita instintiva, resignada, autèntica, ancestral, per a ella tan inútil i per a mi bonica. M’emociona.

Gran bellesa la d’una mare imponent tallant damunt les aigües camins de vida pel seu petit, fins al final. Trencant onades en les darreres hores de felicitat compartida. Aliment i refugi.

Sento una mena de lligam primigeni amb aquesta raça de mamífers que tenen la sang vermella i calenta com la flama del vi. Avui, Dijous Sant.

Vladimir

11 comentaris:

Anònim ha dit...

No tinc paraules Vladi. No puc ni piular. Ja em veia desendreçant la zoodiac de les golfes per sortir a la desesperada intentant canviar el curs de la vida. Ah, aquesta tarda he recuperat una cinta de video de fa més de 10 anys. Que prim i ràpid que eres pujant per la banda dreta del camp del Termens!

Anònim ha dit...

Molt evocador, Vladir... el teu escrit i aquesta aferrissada protecció materna m'ha fet recordar l'aferrissada protecció paterna de "La vida és bella"... Em reconforta saber-me filla encara.

Anònim ha dit...

espero que t'hagis quedat massa hores mirant la tele i no pas que es tracti d'una metàfora

Anònim ha dit...

Realitat, ficció, somni, projecció?

En Vladimir navega sempre en les seves evocacions.

I ens fa navegar; ja voldria jo una novel·la seva!! I mira que em faig pesada...

Fem una recollida de signatures?

Lu

Alls cuits mai couen ha dit...

Maravellós vladimir. Les balenes són percioses. La meva mare sempre ha estat una bona balena (en el bon sentit).

Salut!

Anònim ha dit...

Ejem,

Pardalet,
avui fa 20 anys que vaig debutar al Mataró. Quina nostàlgia, ni ... he disfrutat tant.

Petita anònima,
m'emocionen les causes nobles. Estimar sense condicions, sense penyores, sense teatre... fins al final.

mery,
aquest post va sorgir d'una matinal de "saetas" i el Davallament d'Erill. Un intent de metàfora que va sortir com un ciri trencat.

Lu,
però si volia escriure sobre la Mare de Déu de l'empenta i m'ha sortit la història d'una balena saltant. Una novel·la? No serveixo, no tinc gran cosa a dir, em fa mandra i la fama no "em llama".

^emma^,
les balenes són precioses, meravelloses. Ningú em vol creure, però de sota el far que tu ja saps n'he vist saltar.

Anònim ha dit...

dissabte em vaig empassar quatre hores de processó. Com és que no hi vaig caure!?!?!

Anònim ha dit...

Mery,
potser perquè estaves concentrada en el ciri pasqual?

Anònim ha dit...

Vladi,
els llibres de text que fas també són tan metafòrics?

Que Déu ens agafi confessats.

Vladimir ha dit...

No.
Justament perquè els llibres que fa són tan poc metafòrics és que en Vladi se'ns torna surrealista al bloc.

També pot ser perquè esmorza pa amb nocilla i Dom Perignon.

Lu

Anònim ha dit...

Anna,
text d'un dels llibres per a primària del que estic més orgullós, a veure que et sembla:

T'has fixat mai que les persones tenim molt poc pèl? Sí, és clar, tenim els cabells del cap i una mena de borrissol més o menys espès a la resta del cos... Però no tenim ni el pelatge dels óssos ni les plomes dels ocells. No tenim ni tan sols una closca, com les tortugues o els cargols, per amagar-nos quan plou. Per això ens vestim i vivim en cases, per no mullar-nos ni passar fred...

Smuagh! que bé que ens ho vam passar, com vam patir.