divendres, de febrer 02, 2007

Home-làmpara

M’arriben uns mails demanant-me que apagui durant cinc minuts les llums de casa per la Terra. Aprofito la penombra i la minsa claror d’una candela per explicar un conte al meu estimat web-master: www.totcontes.com.

Fa molts i molts anys, en una caseta perduda al costat d’un rierol, hi va viure un home penjat del sostre. Era un home ben normal, però es pensava que era una làmpara i la seva família el feia servir sobretot al vespre. Llavors, l’home es concentrava i, de mica en mica, el seu cap pelat es feia brillant i després lluent, fins que era impossible mirar-lo de la claror que feia. Així, cada vespre, la família sopava amb llum natural… I quan tothom anava a dormir l’home-làmpara s’apagava, es despenjava del sostre i menjava a les fosques tot sol. Ben mirat, la vida del home-làmpara era trista, però ell se sentia útil. I, de fet, no trobeu que tots i totes som homes-làmpara? De cent vint watts, de quaranta watts, de watt i mig; tots i totes tenim un temps per brillar intensament, justament abans d’apagar-nos i…

Aquest conte em sembla entranyable, fa temps que el tinc fotocopiat a sobre la meva taula. La gent de l’ofici em comenta que és una poco-soltada, però a mi m’agrada i el vespre era oportú per compartir-lo.

Vladimir

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Així m'agrada vladi, que de tant en tant et posis la corbata. Aquesta que has triat, però, és horrorosa. Que te l'ha regalat en Montilla?

M'ha agradat la història.

Anònim ha dit...

Vladimir,
a mi també em fan servir al vespre. Sóc una bona cuca de llum.

Alls cuits mai couen ha dit...

a mi també m'agrada. M'agraden paràboles, metàfores, moltes vegades serveixen per explicar de forma sencilla coses més complicades.
El problema és quan portes temps fent d'home no-lámpara, tots necessitem tenir períodes intermitents..

Anònim ha dit...

anna,
és una corbata vermell-rànci, com aquell vinet que ens preníem el dia que et vaig explicar aquesta història.

Bernat,
les cuques de llum són un dels meus animalons predilectes. Ja les trobo a faltar, aquest hivern se m'està fent massa llarg.

e,
els intermitents els fem servir bàsicament per a canviar de direcció. Estic d'acord, tots necessitem períodes intermitents. Sort.