dijous, de febrer 15, 2007

Per a la "e"


M’agraden els posts breus. Poques coses i al gra. El text eròtic requereix un temps lent, espai generós per a fer córrer la llengua amb gràcia i malícia. Un servidor se’n declara incapaç, no hi té la neurona trencada en aquestes subtileses. Esbosso per a la e, que m’ho va demanar, unes fantasies mal lligades però sentides. I si aconsegueixo que l’all us piqui una mica, no us preocupeu: ben cuit el seu suc és dolç.

...Enfilo el carreró de l’escullera amb la intenció de retrobar-la... El meu cos reclama els petons de la darrera vegada, un darrera l’altre passen com en aquella cinta del Cinema Paradisso: els petits i tímids que transmeten bon rotllo i en produeixen més, els lents i humits que s’encanten als indrets tous, els que amb la llengua busquen fer-se un lloc, molt a poc a poc, en la carn més deliciosa... els inesperats al coll, els sensuals als mugrons o els profunds a les cuixes i engonals... els que fan pessigolles, els que mosseguen sense fer mal...

...El vent és suau i la llum de la lluna cau com les branques del ploraner... Sento com m’acaricia els cabells, la panxa, la ratlla del culet amb el dit del cor... Calor... Em treu la samarreta i em demana que l’ajudi a treure’s els pirates; li descordo els sostenidors i li deixo ben endreçats damunt les altres peces de roba... M’agrada admirar la seva bellesa, la taca fosca amagada sota les calcetes de punta i fil blanc (la toco per davant i crema, per darrera també crema)... Reggg... Em descorda la bragueta i amb la mà fa córrer delicadament la pelleta del penis amunt i avall a ritme de jazz... El meu cap reposa en els seus pits, en respiro el perfum i tanco els ulls... M’agradaria adormir-me enmig d’aquella aroma tan bonica i aquelles formes i aquella pell agradable... La seva boca i una denteta esmolada juguen amb el moixó que massa aviat plorarà d’alegria...

...El cel és una vànova d’estels, però jo no veig res més que la seva panxeta de nacre; recordo la felicitat de sentir la seva respiració entretallada quan jugo amb el seu melic...Riem... Abans de baixar més avall i obrir-li les cames, pujo al cau de la seva orella per xiuxillejar-li un desig: “m’agradaria entapissar-te el ventre amb flors: peònies, roses, clavells, campanetes... tot de pètals multicolors al voltant del turonet de rínxols negres”... Fem l’amor amb llengua boja... Ens prenem amb les boques i ens bevem fins a l’última gota... Vodka... Potser acabarem follant (i si no follem, tant se val)...


Vladimir

14 comentaris:

Anònim ha dit...

De la caspa a la llet d'ametlla...
Deunidó, Vladimir, deunidó, qui ens ho havia de dir que trigaríem tants mesos i tants posts per arribar on volíem arribar:

al SEXE pur i dur!!!

vinga, unes pàgines més i ho presentem al premi de la Vall d'Albaida.

Lúbricament,

Lulú

vladimir ha dit...

Lulú,
no és sexe pur i dur. És una fantasia, sexe fantàstic per dir-ho d'alguna manera.

M'ho van demanar, em vaig comprometre a fer-ho, m'ha costat Déu i ajuda, i ara és un regal. I els regals no van a cap premi.

A "Ca les senyoretes" de la Vall d'Albaida podríem anar un dia a fer uns bons bolets (i dinant-dinant, m'expliques aquests nous projectes que sé que t'engresquen).

anna ha dit...

Vladimir, no trobes que és dolorós somiar quan l'altra no somia ni gota? Segur que m'entens.
M'ha agradat el post.

LL. ha dit...

Sr.Vladimir,
ben cuinat, però pel meu gust has estat tímid amb la sal.

Anònim ha dit...

Vla,

t'accepto la proposta. Quan?

lulú

j.ri ha dit...

Vladimir,
estàs fet un poeta (en aquest cas en prosa). Està molt bé, de veritat! Ho he trobat molt fi, molt tendre, molt torbador... i alhora molt creatiu, amb aquell punt mordaç i gamberro que et caracteritza.

Al principi te'n declares "incapaç" i et defineixes com algú "que no hi té la neurona trencada, en aquestes subtileses", però permete'm que et digui que això és pura modèstia: HI TENS LA NEURONA I LA MÀ BEN TRENCADÍSSIMA!!!

Enhorabona i ja en pots fer molts més!

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

Estimat Vladimir,
frases com hem follat, a més de ser d’un mal gust considerable, són completament errades, incorrectes, no descriuen de cap manera el que sol passar en realitat. Hauries d’haver escrit, em follarà (però amb aquella vaselina que tan bé queda). En definitiva, jo crec sempre són elles les que decideixen; nosaltres només ens posem la colònia i posem pólvora al trabuc.

Ai Vladimir, que si els homes no estem tot el dia cardant és perquè les dones tenen coses més importants a fer.

Bon Carnaval.

Anònim ha dit...

Arrivo a casa, no són més de les sis, engego l'ordinador, avui tinc feina. Vinc de dret cap al mar, fa dies que no s'actualitza... i sorpresa. T'esperava, l'esperava, i m'he quedat amb la boca oberta. D'una qualitat literaria excepcional, m'és retornat finalment quelcom que hi havia pendent.

Potser has tancat allò pendent, o potser has obert un cercle viciós de escrits fantasiosos. Això només ho sap el vent, aquell de l'escullera que a la nit bufa més intensament.

"e".

vladimir ha dit...

Només ho sap el vent que ara bufa fort i humit, plou a bots i barrals i acaba de fer un tro...

Bon carnaval "e". I si trobes algú disfressat d'ampolla de vodka no dubtis a fer-li un xarrupet ;)

els estels ha dit...

Hi ha nits que conviden a mirar, que divertit.

Vladimir, quan vens sol a pensar en les teves coses i a badar mirant-nos ets molt avorrit.

Pardalet ha dit...

Ai! Nosaltres els ocells només podem fer veure que ens expulsem les ales i pam elles ja posen l'ou. Com a molt algún "piquito". Quina enveja. No em puc ni acostar a l'escullera que hi ha gavines i s'ho mengen tot.

Anònim ha dit...

UF !!! Vladi...... que ara estic treballant.....aviat ens coneixerem !!!

Ècrem

vladimir ha dit...

Si Déu vol i l'ocellet ens presenta.

Quina vergonya...

Anònim ha dit...

...... no cal ni que ho diguis, només pensar-hi em poso vermella.

Ècrem