Entrada la nit ens comuniques que Viena i Salzburg t’esperen aquest cap de setmana.
Pensem, cal que dediquem al nostra pardal un post volant amb les coses que ens agraden d’aquestes dues ciutats:
Viena: la matinada al Cafè Central, la tarda al Frauenhuber. Passejades pels voltants de la catedral de Sant Esteve i l’Opera, carícies a Schönbrunn i el Belvedere; molts petons al gran palau imperial de Hofburg.
Trepitjar fulles i fulles pels grans jardins centrals i foto Strauss. Descobrir la nostàlgia del crepuscle a la Gran Roda i passeig nocturn amb el tramvia que circula pel Ringstrasse (el tric-trac ajuda a preparar la nit i totes les promeses de felicitat).
Salzburg: la ciutat, tota. Pura, bella i freda com els pits d’una verge.
I a la tornada, sàpigues que t’espera un petit Mozart dedicat per la Salomònica i en Salomó. A canvi del teu melindro, és clar.
VLADIMIR
Pardalet melindrós,
jo et recomano agafar una barca amb motor pel Donau, encara que faci fred, si en lloguessin.
Et recomano, no te'l perdis, el jardí botànic, al costat del Belvedere.
Sobretot, fes-me cas, puja amb l'autobús que hi du, al Grinzing, a sopar. Puja-hi amb llum crepuscular i baixa'n tot alegre, com un bocoi que rodola carrer avall.
Si et cal airejar-te després d'una warme Schokolade, fes cap al Pratter i agafa una bicicleta. Ves enllà de les demarcacions civilitzades i que tot et sigui igual durant unes hores.
I quan tornis, si estàs content, ens deus una xocolata -no pateixis, sense acompanyament.
SALOMÒNICA
dimecres, d’octubre 25, 2006
Pardalet vola, vola (duet)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
"Estimats Vladimir i Salomònica,
Malauradament jo no he estat mai ni a Viena ni a Salzburg i, per tant,
no puc aconsellar al Pardalet sobre els llocs imprescindibles per
visitar ni puc compartir amb tots vosaltres les meves impressions sobre
aquestes dues ciutats que, de ben segur, paguen molt la pena.
El que sí puc explicar-vos són les sensacions que m'embolcallen el cos i
la ment cada vegada que viatjo. Segur que vosaltres també n'haureu
experimentat de molt semblants:
Viatjar és fabulós perquè et sents especial durant uns dies. Surts de la
teva rutina diària, que sovint està carregada d'automatismes, i et
transformes en una persona activa, receptiva, que absorbeix to el que
observa, escolta, olora, toca, tasta. Tens la sensació que el món està
més fet a la teva vida que de costum i sents uns lligams més forts amb
les persones que en formen part. Viatjar vol dir descobrir nous
paisatges, noves cultures, noves persones, noves formes d'entendre
aquest coi de món que ens esforcem tan sovint a comprendre... i ens fa
adonar de la nostra petitesa i, alhora, de la nostra grandesa. Viatjar
vol dir descobriments, emoció, sorpreses, anècdotes... Crec que és una
de les millors coses que hom pot fer en aquesta vida i que ens enriqueix
com a persones.
Apa, doncs, a fer bossa i a recórrer el món!
Matrioixka"
Publica un comentari a l'entrada