dilluns, d’octubre 09, 2006

Alfonsitos


L’altre dia, en Vladimir, un amic i jo vam anar a fer una copeta. En Vladi, que és un home de món, ens va portar a Casa Alfonso, un restaurant de Barcelona amb molta solera.

Mentre preníem una copeta de vi i una tapeta de formatge, vam xerrar molt a gust i vam riure de valent. Aquell dia, a més, tots tres estàvem de molt bon humor i en Vladi estava especialment animat i intens. A més, cinc minuts abans de marxar, ens tenia reservada una sorpresa: va fer un senyal al cambrer i va dir-li: Tres "alfonsitos", si us plau! El meu amic i jo ens vam quedar expectants i neguitosos fins que els alfonsitos van arribar: uns deliciosos xarropets de whisky, cafè i nata. Boníssims!

I si ja estàvem animats, allò encara ens va alegrar més. Les neurones se’ns van revolucionar, especialment a mi! (Vaig proposar als meus acompanyants que féssim un trio. Llàstima que no s’hi animessin!)

Ai, tant de bo totes les tardes fossin com aquella, tot i que les
tardes especials ho són precisament perquè no sovintegen.
Les coses bones s’han de dosificar per poder valorar-les.

Salut!


Matrioixka



4 comentaris:

vladimir ha dit...

Matrioixka,

com tantes vegades m'has sentit dir (en veu molt baixa): la vida no és només treballar de 9-18 o 19 o ... Una tarda així te la devia. El detall de regalar-me "La joia de viure", una pintura que em meravella i anima, no té preu.

Sobre el trio, Matri, segur que estaràs amb mi: un "momentazo" tan escandalosament bonic no el podíem malmetre amb un incert concert d'harmònica i flautes. Ni borratxo, vaja.

Recomanacions:

Casa Alfonso, Roger de Llúria 6, Barcelona (per regar l'amistat amb un alcohol entranyable)

Exposició "Els Picassos d'Antibes", al Museu Picasso, concretament el quadre "La joia de viure" (per malgrat tot, somriure)

salomónica ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Genets de la Poca Elipsi ha dit...

Vaja, vaja, veig que he d'exercir de braç censor.

M'encanta que feu "planillos" barcelonescos, sou tal per qual, arians, fogots, picantons...

No dic res, però s'accepten invitacions a trio dona-home-dona o bé animal-cosa-planta o el que sigui.

Un museu de la xocotala a tres bandes el proper divendres sense ponts?

Anònim ha dit...

Alfonsitos, alfonsitos... quina xarrupada!
Em recorda aquella tarda novedosa explicativa d'experiències tàstiques i somriures. Formatge + copa + la gran sorpresa. Qui s'ho podia imaginar? Tot i no estimar aquest regust que ens deixa, l'Alfonsito, si ben bé pogués me'l prendria a casa.
Trio dius?, jo si que el faria una altra tarda amb un gran acompanyament, trio d'Alfonsitos. Quina jugada de pòker! Matrioxka, Salomònica, Vladi, anem a superar la partida?
Som-hi!!
Justine