Demà anirem amb la Matrioixka al Museu de la xocolata.
Greix, cafeïna i espècies picantones que poc ens convenen.
Però, aleshores, què ens reserven, els qui dicten què és convenient?
Treball i spinning?
No m'hi apunto.
Estrés i èxit?
Incerta batalla.
Correccions i galerades?
Una estoneta.
Au, que farem un suís i berenarem com una colla heterogènia de burgesets i rebels moderns.
Tu entre nosaltres dues, i la nata als llavis i el sucre volàtil de l'ensiamada voleiant com talc.
dimecres, d’octubre 18, 2006
Un suís a les set
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Va Vladimir. Ves-hi i embrut els teus llavis. Jo si pugués hi afegiria algún melindro, tot i que fa poc burgès.
Ai,
visita al Museu de la xocolata, molt mal. Justificació, sempre cal en proposicions dolces: a les sis de la tarda, reunió amb una autora que s’autoproclama el trampolí de la humanitat, ja t’ho pots imaginar, caldrà temps i paciència per a rebaixar-la a tamboret de banyera (quina mandra).
Si voleu, cap a quarts de vuit, ens trobem al Sampaka (Consell decent-Rambla Catalunya): magnífiques xocolates per vosaltres i una de Grapa florentina per a mi.
Pardalet: la gran felicitat del burgès és que és burgès sense adonar-se'n.
incerta batalla i "incerta glòria"
Pardalet, pots venir amb el melindro, la festa és oberta i la xocolata, dolça.
NYAMIIIIIIIII, he sentit "xocolata"?
pIU,PIU,PIU
Vladi, organitza una xocolatada de disfresses!!
Publica un comentari a l'entrada