dimecres, d’octubre 18, 2006

Un suís a les set


Demà anirem amb la Matrioixka al Museu de la xocolata.



Greix, cafeïna i espècies picantones que poc ens convenen.
Però, aleshores, què ens reserven, els qui dicten què és convenient?
Treball i spinning?
No m'hi apunto.
Estrés i èxit?
Incerta batalla.
Correccions i galerades?
Una estoneta.

Au, que farem un suís i berenarem com una colla heterogènia de burgesets i rebels moderns.
Tu entre nosaltres dues, i la nata als llavis i el sucre volàtil de l'ensiamada voleiant com talc.

7 comentaris:

Pardalet ha dit...

Va Vladimir. Ves-hi i embrut els teus llavis. Jo si pugués hi afegiria algún melindro, tot i que fa poc burgès.

vladimir ha dit...

Ai,

visita al Museu de la xocolata, molt mal. Justificació, sempre cal en proposicions dolces: a les sis de la tarda, reunió amb una autora que s’autoproclama el trampolí de la humanitat, ja t’ho pots imaginar, caldrà temps i paciència per a rebaixar-la a tamboret de banyera (quina mandra).

Si voleu, cap a quarts de vuit, ens trobem al Sampaka (Consell decent-Rambla Catalunya): magnífiques xocolates per vosaltres i una de Grapa florentina per a mi.

Pardalet: la gran felicitat del burgès és que és burgès sense adonar-se'n.

Mery Cherry ha dit...

incerta batalla i "incerta glòria"

Genets de la Poca Elipsi ha dit...

Pardalet, pots venir amb el melindro, la festa és oberta i la xocolata, dolça.

Petjada ha dit...

NYAMIIIIIIIII, he sentit "xocolata"?

pARDALET ha dit...

pIU,PIU,PIU

Genets de la Poca Elipsi ha dit...

Vladi, organitza una xocolatada de disfresses!!