La meva opinió és que la relació d'amistad entre un home i una dona és sempre complicada. La cosa és més fàcil en els casos següents: Que tant l'home com la dona sexualment no s'atreguin gens ni mica.
Que tant l'home com la dona s'atreguin mútuament. En aquests casos, si les condicions són favorables poden acabar convertint-se en parella, i si les condicions no ho són tant, en amants.
Quan la relació d'atracció entre un home i una dona és desigual, ja us dic jo que malo per l'amistad. En el fons sempre hi haurà aquella pulsió bàsica de l'un respecte de l'altre, aquella mena de mar de fons que te per objectiu la satisfacció eròtica. I per molt que es vulgui disimular aquesta tensió, per molt que la vulguem ignorar, a la llarga petarà en els típics problemes d'inferioritat i manca d'estiman de la part més vulnerable, la part incapaç d'atreure l'altre.
Ei! hi ha excepcions, gràcies a Déu. Les persones que de tant madures han sabut domesticar el cuquet (i en el pitjor dels casos, matat de gana).
vladimir
