“Qui t'ho impedeix? Ven la casa, els teus són lluny i ja no t'hi queda res aquí. Fes-ho, has de volar i marxar d'aquest niu de records. Vola! deixa el passat enrera, vine amb mi, per casa aquesta nit passaran uns Reis nous per a tu. Somrius perquè tinc raó, ja no ets un nen i saps que els Reis no passaran. Aquesta nit aquells Reis no passaran per més cartes que hagis escrit.”
El deixo sol al seu sillon llegint Babette, diu que li encanta i m'agraeix que li hagi regalat. Em comenta que anirà a dormir d'hora, l'endemà cal estar ben despert per desenbolicar tots els somnis d'un Reis que mai li han fallat, molt especials.
14 comentaris:
que no ens falti la il.lusió que reparteixen cada any els Reis
Jesús M.,
ets el ràpid. Bons Reis!
No sabia que El festí de Babette era d'Isak Dinesen/Karen Blixen. La pel·lícula em va agradar, tot i que era massa jove per no trobar-la un pèl insulsa.
Amic, no sé els reis, però una anarca et deixarà una capseta de fusta pintada amb una nota a dins: "aviat, arran de mar..."
només nosaltres mateixos ens impedim de fer volar la imaginació
videta,
gràcies (renyaré les onades si se me l'emporten gaire endins)
Bons Reis!
deric,
cuida molt la imaginació, no et cansis de nodrir-la, és una estora màgica massa delicada.
Bons Reis!
vladimir
Babette, aquella lliçó impossible... fins i tot per a tu, encara que dissimulis!
cherry,
admiro Babette, m'agrada, però ni sóc ni vull ser Babette. El que dona sentit a la meva vida és una cosa més prosaica, més normal, més senzilla. No sóc un artista com ella, ni aspiro a ser-ho.
vladimir
nono, si tu ets un general Loewenhielm obtús!
Ara t'escolto.
vladimir
qui t'ho impedeix? endavant amb aquest 9!
Ai! mitall,
a vegades és més comode viure dels bons records, més fàcil i segur. a vegades el 9 no te prou força per arrencar-nos del vell. i també ens anem fent grans, i és més bonic fer volar molts coloms que enpresonar-ne un al palmell de la mà. no crec haver sabut explicar-me prou bé, i potser millor.
content de la visita.
vladimir
Així m'agrada, aquest nivell intel·lectual, a la fi! Cherry, Vladi, companyia, el món és vostre (el meu món, almenys). Em feu posar tendra, vés per on.
meritxell, meritxell,
a mi el que em posa tendre és parlar d'aquells cigrons...
que de tant en tant estronquen les nostres reflexions...
Espero que Betty Boop no llegeixi aquest comentari;)
vladimir
Vladi, a tu t'agraden els cigrons i a mi l'aviram menut.
Espero que l'islandès errant no llegeixi aquest comentari ;-)
Publica un comentari a l'entrada