dimecres, de desembre 17, 2008

Gent

Perquè a l’àvia li agradava molt i l’havíem llegit moltes vegades a prop de la finestra. D’Evgeni Evtushenko, GENT

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
no hi ha cap altre que s’hi assembli.
I si algú ha viscut en silenci,
feliç en el seu racó,
la seva mateixa insignificança
l’ha fet interessant.
Cadascú te un món secret, ben seu,
on s’amaga el millor instant,
on s’amaga l’hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.
I si un home mor,
mor també la seva primera nevada,
i el primer petó, i el primer combat…
Tot s’ho emporta.
Sí, queden llibres i ponts,
màquines i teles de pintors,
sí, moltes coses ha de restar,
però alguna cosa fuig!...

Se’n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renàixer els seus móns secrets.

I així ha de ser, i així és, i tota la impotència davant la mort ha de ser dolça.

8 comentaris:

Meritxell Martí ha dit...

Vladimir,

fa uns anys, no hauria entès aquest poema. Gràcies per la part que tens en aquesta nova comprensió meva.

Mira quin cel, avui, de foc...

Anònim ha dit...

Veus? Ja t´ho dic jo que tothom es interessant.
I les iaies mes que ningu.
A mes de caramelets, dins la bossa sempre porten trossets de moltes vides.

Anònim ha dit...

aquest poema fa pupa...

i les papallones?

(aquelles que se'ns escapen a les dones quan...)

també se'n van, les papallones, quan ja no hi som?

ÀnimaAlada ha dit...

Un petonàs!

sergei ha dit...

Quantes coses nostres s'emporten les avies quan se'n van... No ho pairé mai. Gràcies pel poema Vladimir.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Avui estava tova, recordant precisament la meva àvia, i això ho ha acabat de rematar.
Serà veritat que no existeixen casualitats, això m'ha vingut com anell al dit.

Maria Escalas Bernat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

meritxell,
jo tampoc ho hagués entès. Entendre la mort és un procés gradual; acceptar-la amb naturalitat, també.

Avui, arran del mar on hem passejat alguna vegada, el cel és net amb algun núvol despentinat.

ali,
tothom és únic i important; això de l'interès va com va, tampoc cal fer-ne un gra massa.

Vagi molt bé per Barcelona, abraçada.

Cherry,
aquest tema de les papallones s'ha d'experimentar en vida. Un cop morts, algunes papallones queden a dintre per tornar a convertir-se en cuquets (si el foc no trenca l'encant de la cosa)

animeta,
smuagh! smuagh!

jordi,
de res. S'emporten coses, però això no està mal; nosaltres també ens en quedem moltes.

maria,
que bé. De tant en tant passa, i està bé que passi; després vindran els nens, l'home, quatre torrons i tot activat. Una abraçada.

vladimir