tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post4418884815129373605..comments2008-12-20T13:22:45.208ZVladimirhttp://www.blogger.com/profile/15896046717565561121noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-70299469803390440752008-12-20T13:22:00.000Z2008-12-20T13:22:00.000Zmeritxell,<BR/>jo tampoc ho hagués entès. Entendre la mort és un procés gradual; acceptar-la amb naturalitat, també.<BR/><BR/>Avui, arran del mar on hem passejat alguna vegada, el cel és net amb algun núvol despentinat.<BR/><BR/>ali,<BR/>tothom és únic i important; això de l'interès va com va, tampoc cal fer-ne un gra massa.<BR/><BR/>Vagi molt bé per Barcelona, abraçada.<BR/><BR/>Cherry,<BR/>aquest tema de les papallones s'ha d'experimentar en vida. Un cop morts, algunes papallones queden a dintre per tornar a convertir-se en cuquets (si el foc no trenca l'encant de la cosa)<BR/><BR/>animeta,<BR/>smuagh! smuagh!<BR/><BR/>jordi,<BR/>de res. S'emporten coses, però això no està mal; nosaltres també ens en quedem moltes.<BR/><BR/>maria,<BR/>que bé. De tant en tant passa, i està bé que passi; després vindran els nens, l'home, quatre torrons i tot activat. Una abraçada.<BR/><BR/>vladimirAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-61265134334343817362008-12-19T20:54:00.000Z2008-12-19T20:54:00.000ZAvui estava tova, recordant precisament la meva àvia, i això ho ha acabat de rematar.<BR/>Serà veritat que no existeixen casualitats, això m'ha vingut com anell al dit.Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-69035926048443406022008-12-18T23:29:00.000Z2008-12-18T23:29:00.000ZQuantes coses nostres s'emporten les avies quan se'n van... No ho pairé mai. Gràcies pel poema Vladimir.jordihttp://www.blogger.com/profile/15535892320936853765noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-33323463899067619432008-12-18T22:54:00.000Z2008-12-18T22:54:00.000ZUn petonàs!ÀnimaAladahttp://www.blogger.com/profile/05448376935672757466noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-90541498297439790222008-12-18T10:20:00.000Z2008-12-18T10:20:00.000Zaquest poema fa pupa...<BR/><BR/>i les papallones?<BR/><BR/>(aquelles que se'ns escapen a les dones quan...)<BR/><BR/>també se'n van, les papallones, quan ja no hi som?Mery Cherrynoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-82658574505146913292008-12-17T18:29:00.000Z2008-12-17T18:29:00.000ZVeus? Ja t´ho dic jo que tothom es interessant.<BR/>I les iaies mes que ningu. <BR/>A mes de caramelets, dins la bossa sempre porten trossets de moltes vides.Aliciahttp://www.slightlylively.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31292592.post-26042815966082774802008-12-17T16:32:00.000Z2008-12-17T16:32:00.000ZVladimir, <BR/><BR/>fa uns anys, no hauria entès aquest poema. Gràcies per la part que tens en aquesta nova comprensió meva.<BR/><BR/>Mira quin cel, avui, de foc...<b>Meritxell Martí</b>http://www.blogger.com/profile/14313681406129466490noreply@blogger.com