dilluns, de novembre 24, 2008

Madama Butterfly

Amic vladi,
gronxa'm la flor. El que les altres troben massa salvatge o gran, a mi em sembla perfecte. Allò que espanta les ànimes dèbils i covards que tant t’agraden, a mi m’atrau màgicament.

Amic vladi,
gronxa'm la flor.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

igual que a Nabokov... a tu també t'agrada clavar l'agulla a les papallones eh!

Cherry

Anònim ha dit...

Ah! l'encantador, mai ens entendràs Cherry... som russos... i no em crec als que no els agrada clavar-les.

vladimir

Dra. Marols ha dit...

M'amoïna la seva evolució, Vladimir.

Des que he deixat el bloc, veig que vosté ha iniciat un descens als aspectes més bàsics i edípics de la seva fase oral.

Jo no li puc donar hora, però una amiga meva, gran professional (la professional que vostè necessita en aquests moments), sí.

I vagi en compte, que de l'enveja del fal·lus a l'exhibicionisme de gavardina hi ha un pas...

Alicia ha dit...

M'he pixat de tant riure quan he vist la flor y la papallona.
No molt, nomes una miqueta...

Anònim ha dit...

Marols,
sempre he estat simple, ja ho sap. Amb vosté em feia el sofisticat, però quan començava a rascar una mica l'instint bàsic es desmadrava. Som el que mengem, els meus botifarra, els seus bleda bullida.

L'estimo.

alícia,
m'encanta que riguis, és sa. Quina imatge més bèstia, m'encanta.

vladimir

Anònim ha dit...

Vladi, Vladi, ves a veure l'amiga de la Dra, que veig que estàs necessitat. I potser descarregues una miqueta....

ai, Vladi, que no se't pot deixar sol


Pepitogrillo

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs sincerament, senyor Vladimir, li cal una Dra Marols amb assistència a domicili! ;)

menxu ha dit...

Molt sutil la imatge!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

pepito,
és clar que estic necessitat, seria estupit si ho negués. Necessitat de companyia, de paraules boniques, de bellesa... i què? Miri, les coses són com són, valoro molt les persones que em donen totes aquestes coses que em falten, les persones que m'ajuden a no sentirme un pobre desgraciat amb motius per a plorar, però no ho tinc tot, la majoria de persones no ho tenen tot, i trobo normal desitjar, sentir-me relativament necessitat.

Benvolgut Pepito,
em sento molt normal entre una gran massa de relativament necessitats. Però celebro que vostè visqui tan bé amb totes les necessitats cobertes. De veritat, ho celebro, però... i perdoni, no l'envejo.

ànima,
l'assistència a domicili és molt cara, la seva amistat ja m'ajuda.

mexu,
m'encanta el teu esperit sensible.

vladimir

Anònim ha dit...

Vladi, Vladi, no t'han explicat que qui més té, és el que menys necessita? no el que "acumula" més.

No desitgis res i ho tindràs tot.


Pepitogrillo