No m’agrada l’expressió «donar el cor». Dona’m la mà, el braç i l’abraçada, paraules... i si cal, el cul. Però no em donis mai el cor.Tic-tac, tic-tac, feia el petit rellotge mal greixat quan passava el meu braç per la teva esquena, recolzava el cap a la teva espatlla i posava la cara a tocar del teu coll.
No, no vull el cor. Aquest múscul miserable perd valor quan s’entrega. El cor és sagrat només quan té un sol propietari, quan és únic i sap acollir l’amic obrint-se de bat a bat com un paraigua contra la pluja (i tancar-se també, per gaudir del sol quan la tempesta ha passat).
No donis el cor a ningú, cap mà com la teva sabrà cuidar-lo com cal. La vida s’ha de viure com un solo de violí sense flauta. En mans estranyes, el cor tard o d’hora s’asseca, ja ho saps, i no serveix ni per llançar-lo al llac i veure com salta.
Per a la meva amiga Cherry, amb afecte.
vladimir
6 comentaris:
Vladimir, coi, que ens fas patir amb tanta melancolia!
MeryCherry
Tampoc es aixo...un cor assecat serveix per moltes coses. Per embutits o de decoracio a l'escritori.
Dona el cor, no tinguis por.
Si te'l tornen com si fos una merdeta seca, sempre et servira per fotre-li d'osties a qui te l'ha tornat aixi.
No sé què fer-ne del cor. Si tu em dius que no el doni, no el donaré. Però totes les coses que es queden a dins es podreixen, d’això sí que n’estic segura. Tant les coses bones, com les dolentes, si es queden a dins tard o d’hora s’acaben podrint. Potser no el donaré, el cor, però permet-me compartir-lo... ni que sigui una estoneta... ni que sigui per a què no es podreixi...
La teva amiga
cherry,
és la tardor, no pateixis. Una certa melancolia també és agradable, si no caiem en la histèria i els sabem controlar tots els sentiments tenen el seu què.
alícia,
no hi estic d'acord. Els que ens assequen el cor sovint no són gens culpables. Ei! però m'has fet risa, m'ha encantat el teu comentari.
amiga,
no en faci's res del cor, només deixa que bategui (aquesta és la seva funció natural).
No donis mai el cor, però obre'l de tant en tant, això si que és sa i d'això depenen els moments d'amistat que em fan sentir viu.
vladimir
kar sem iskal, hvala
Vostè té certament algunes de les opinions i punts de vista agradables. El teu bloc ofereix una mirada fresca a la matèria.
Publica un comentari a l'entrada