diumenge, de juny 08, 2008

No em miris així

No hi ha res que pugui atabalar-me tant que la teva mirada no sigui capaç d'esvair.

Em dono permís un moment per deixar de ser una esclava de les meves ànsies i et miro fer el trapezista per l'ametller, a punt de vinclar-se; pujar fins la branca del capdamunt del cirerer.

Ets el rei dels registres! De dolç i falaguer a perdut qui sap on; manyac, esquerp, esverat, zzzzziuuuu, vist i no vist.

Em relaxes.

Ara ja puc tornar al neguit de les obligacions que m'autoimposo i que em roben tants diumenges.


Mirar-te, i mai sé si et trobaré amb les pupil·les com un esglai o com un eclipsi, em retorna l'equilibri entre vida i ambició.

Lu

12 comentaris:

el company dels diumenges ha dit...

Recordo que el vàrem trobar entre escombraries, pobret, i ara és el rei de les teulades del Poble Sec, esvelt i juganer.
Gràcies per aquest post tan deliciós.

Elrohir ha dit...

M'encanta com miren els gats.

Jordi-la memòria ha dit...

Però tu no eres anti-gats?
Des que la Perla et va marcar la cara quan tenies quatre o cinc anys...

Té mèrit, després del que vau passar amb el Panda, el Jerry ha estat un bàlsam, i realment és un bonjan.

Clara ha dit...

No sé si auqest post és metafòric o literal. en tot cas, subscric que observar els gats és un bon metode de relaxació.

Lu ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lu ha dit...

Elrohir, tu tens una certa mirada de gat, t'ho han dit, oi?

compi, gràcies per rescatar-lo; no m'ho hauria imaginat mai, que un gat negre em robaria el cor.

(Memòria, sàpigues que el vaig alliçonar. Bebè que era, li vaig dir amb veu amenaçadora:

--Tu esgarrapa'm ni que sigui un sol cop i te'n vas de pet a la protectora.

I s'ho va ben aplicar.)

Clara, tots els posts de can Vladi són ambdues coses. Sempre.

Elrohir ha dit...

Lu, el que m'han dit moltes vegades és que semblo un gat, que els que tenim un gat tenim un caràcter apte per a ells. I a casa els meus pares he conviscut durant anys amb gats, fins amb 5 a la vegada. M'encanten. M'agrada com miren, el seu punt de "sóc un gat dur" ... però a la primera "vinc al teu costat", i de forma dissimulada, no sigui que es posi en entredit la meva duresa. Sobretot també m'agrada la seva sinceritat. Si no els agrades, queda ben clar des del primer moment.

vladimir ha dit...

Lu,
Espero que el perdut sigui un bon gat de teulada. El rebenta bassures i pixa cantonades més important de la ciutat, el terror de la rata podrida, un gat amb classe, Fritz.

Afortunadament fa temps que he digerit la mort de la mare de Bambi. Ho sento per tots aquells babaus dels animals que tracten a les besties com si fossin persones, no ho són i per això m’agraden tant (lliures, i no pas llepant-me els peus dins el llit... quin fàstic). Em fan pena els gats capats o les gates estèrils, per sort un bon negoci per al meu germà veterinari. Si el més divertit de l’espècia gatuna és filar-se a les gates bledes de casa bona (Gato Pérez, gran, gran, díxit). Em fan pena els gats de pinso i llet Ato, els gatets de pis petit, pentinats, desparàsitats, d’urpes retallades i samarreta de quadres “Són tan bufons, estimen tant al nen que li estira la cua, oi! Quina llengua més divertida...” (serà puta la porca, pagaria perquè li fotés una bona esgarrapada a la galta i s’orinés damunt el fillet).

Ja sé que no sortiré a la tele, ni em farà un monument la protectora. Ja sé que em titllareu d’insensible o coses per l’estil... què hi farem. Però SÍ, digueu el que digueu m’agraden els gats i les gates, sobretot els que gemeguen per les teulades de cinc certes nits de lluna plena (quins crits més salvatges i bonics). I les panteres, xD, sóc home de panteres (sempre teu, Simone Simon).

Lu ha dit...

Vladi... què faríem sense tu!
:-)

El Jerry surt a diversos llibres. El que no viu en la realitat, ho fa a la ficció. El Niebla (Tiniebla, li diem) ja és tota una altra cosa: grassonet, aviciat, salta al nostre pati amb el seu picarol, és com un peluix animat.

El Jerry no du ni collar, està escarransit perquè no para, coneix tot el veïnat i ha tingut amors amb una fera ratllada que el va deixar exhaust i abaltit.

vladimir ha dit...

Visca el Jerry, patada a la Tiniebla i que soni el picarol.

Guapíssima, ahir vaig enviar-te un mail amb una imatge que li vaig xorissar a l'"e", una mena de vampir empalmat. Confirma'm que l'has rebut, m'acaba d'informar l'informàtic (maleïda redundància)que tots els mails d'ahir van quedar retinguts, com una mena d'interruptus cibernètic, vaja.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Vladimir:
Doncs a mi si que m'agrada que em llepin els peus al llit...
Ah! i també m'agraden els gats.
Tot i que això dels peus... millor que no m'ho faci un gat. Ni un gos.

vladimir ha dit...

maria,
als teus peus.