diumenge, de juny 29, 2008

Gols letals

Avís: aquest post pot ferir la sensibilitat d'alguns lectors.
A Vladimir no ens fem responsables de les aportacions dels col·laboradors esporàdics.



No ho he pogut evitar. Ni ho volia. Sé que aquesta vella escrupolosa de la Jeckyll s'horroritzarà i tindrà motius per seguir anant a sessions psicoanalítiques, perquè aquell divan és l'únic lloc on gosa admetre el lligam que la uneix amb mi.

Però no vull estalviar-li a la moralista, estreta i rígida Dra. Jeckyll la notícia dels meus crims. Sense més dil·lació diré que, aprofitant la solitud dels carrers, he sortit a airejar el rau-rau que mai no m'abandona, coberta amb una capa verda que mig es confonia amb la massa arbòria del Parc dels Til·lers. No hi havia ningú. Tots seguien el partit a les tavernes mentre buidaven gerres i gerres de cervesa. A fora, la llum del vespre dibuixava veladures en un cel destenyit i l'aire serpentejava com un corriol, després d'un dia calorós. La bellesa del moment encara feia més sagnant el contrast amb aquell desert humà.
Tot d'una s'ha sentit una cridòria eixordadora acompanyada de sons similars a la parla que no acabaven de reixir. El món podia acabar-se perquè la pilota havia travessat la porteria... La sang em bullia i aquella veu més forta que cap raó em deia: fes-ho.
M'he amagat rere uns contenidors esperant que el partit acabés i se'm presentés una oportunitat. No ha fet falta esperar-la gaire estona. Dos humanoides han emergit d'un portal articulant alguna cosa semblant al llenguatge humà: "tio, jjjaa, sssseaaa, quekabron, pppptaaa, ffjjjjjo, qqffort, ssstttia", en un to de veu prou alt perquè, és clar, se sentien amos de la selva. Ah, quina repulsió em provocaven! Txac, txac, fora.
No he sentit cap remordiment, car allò que arrossegaven no es podia dir vida. Sé que el que faig està malament segons les normes socials, però no m'afecta. Segueixo els dictàmens de l'instint.
La frígida de la Jeckyll diu a les seves reunions d'intel·lectuals que els canvis són lents, que cal col·laborar en la transformació de la societat, que està emergint una nova consciència i blablablà.
Però en el fons sap que hi ha algú que fa el que ella voldria fer si no fos que està lligada per una educació repressora.

Apa, respectable doctora, ja pot anar a una altra sessió de teràpia. Al seu Londres hi ha un parell d'energúmens menys. No faci veure que ho lamenta, a mi no em pot enganyar. Tants com vostè fan fer la feina bruta... I demà posi's elegant, pentini's, els guants ben nets, el vestit emmidonat... Només recordi's de fer netejar la capa abans de sortir de casa. Sé que ho farà.

Mrs. Jaid

11 comentaris:

vladimir ha dit...

No fotis que n'has pelat un parell? Quina nit, inoblidable, el futbol d'aquesta Eurocopa ha estat alegria a la vena.

Visca la passió de la massa! Visca l'emoció de certes nits insegures! Que bonic tot plegat des de la meva terrassa.

Ahhhhhh, Jaid! vull morir als seus braços; que seria la vida sense bons orgasmes... palla avorrida, quatre intel·lectuals amb diarrea mental i ulleretes rodones... a cagar!

Elrohir ha dit...

Jaid, t'entenc.

No m'agrada el futbol, però ahir vaig tenir convidats a casa, que xisclaven, saltaven, brameven ... no vaig poder evitar "viure" el partit, des de la indiferència que comporta viure les coses des de fora.

Si, en alguns moments em venien ganes de llançar tanta irracionalitat per la finestra.

Per sort, a tu et van proporcionar d'altres bons moments: Una bona estona de sol·litud i calma. Cal valorar-ho tot!

Lu ha dit...

Colló, com està el pati!

Jo també vaig ser una mica hooligan, empesa per la suor feromònica dels adolescents que poblaven ca meva i l'omplien de Pepsi i Doritos els dissabtes a la tarda.

Bàsquet, però, a casa, bàsquet.

olguetion ha dit...

I on ta dius que se la pot contractar, aquesta Mrs. Jaid??!! :-)

Xavier Salomó ha dit...

Valga'm déu, el què fa esgarrifar de debò és que Mrs Jaid pugui narrar tan bé les seves peripècies nocturnes... on ha après a esciure d'aquesta manera? Si volguès, podria arribar a convertir-se en una best seller...
El què em fa por de debò és que no puc deixar de sentir una certa fascinació...
La pell de gallina, cregui'm.

Elrohir ha dit...

Pensant-ho bé, si necessita més experiències per aconseguir nous arguments ... per a noves històries ... digui-m'ho, li podria donar un parell d'encàrrecs més, Mrs Jaid.

XS tots a dins duem un animal salvatge i cruel. Deixi's anar, si tant arran de pell el sent, estic convençut que li agradarà. Podrien formar un club amb Mrs Jaid.

Gemma Lienas, escriptora i feminista ha dit...

Més val que no es curi, Mrs. Jaid, m'encanten els seus comentaris

Deric ha dit...

jajajaja
molt bo!!!!

Mrs. Jaid ha dit...

Gràcies a tots el que compreneu que el meu Allò és més fort que la resta. Marxo corrents, que ja sento les sirenes...

Anònim ha dit...

PErò a veure si ho entenc: la Dra. Jeckyll li encarrega els treballs bruts o la Jaid actua pel seu compte? No m'ha quedat clar.

Zimbawe

Sor Ginesa ha dit...

Vladimir, pensava que deseabas morir en brazos del buen Dios, pero veo que el calor y la cerveza te están aflojando la voluntad.

Me obligas a tenerte en mis oraciones nocturnas, las de los éxtasis sagrados. ¡Jesús, que sofocos!