dimarts, de juny 17, 2008

Jo, miembra

Hi havia de dir la meva, scusa.

L'Espanya carpetovetònica està nerviosíssima i ho demostra la quantitat de fulles (de bits) que ha generat el lapsus d'Aído.

Jo, la veritat, els entenc:

Primer, els casquen una Ministra de Defensa (i embarassada).
Segon, creen un Ministeri d'Igualtat.
Tercer, es troben que una Ministra jove fa un ús excessiu del llenguatge no sexista.

Quart, la familia se desmiembra.
Cinquè, la penya surt dels armaris diversos.

Sisè, el Losantos a pagar.

Estan molt neguitejats i necessiten desfogar-se. Ho comprenc. El seu és un model de societat que ja ha caducat i del qual veiem desfilar les fileres del cotxe-escombra, rabiüts per no poder mantenir gaire més els seus privilegis basats en el por mis cojones o perquè és així, per natura, per la ciència, per... eh, no sé, mira, perquè déu m'ho ha dit, a mi, que sóc el seu elegit, i tu, tu no ets jo, tu fes el que et toca fer, que per això has vingut al món, per servir-me a mi i als que són com jo, que som els guais.


Mireu, no es tracta de la RAE (que, que voleu que us digui: una institució on només hi ha un migrat 6% de dones, no em suscita cap confiança quant a les decisions que pren respecte al que cal i el que no cal considerar normatiu); no es tracta dels lapus linguae (el Clos en feia a cabassos i màxim rèiem); no es tracta del encara no estrenat i ja famós telèfon ni d'un Ministeri que abans de néixer ja tenia detractors... Es tracta de resistència al canvi, de cangueli, de caverna.

Però la gent està sortint d'aquesta caverna. I tot i que no hem d’engrescar-nos gaire (la majoria ha sortit d’una per entrar en una altra: la dels DIR i la Dermoestètica –ara toca depilar-se el perineu- la dels concessionaris, la pantalla i els viatges exòtics), s’està sortint d’aquella foscúria. Alguns per convicció i amb ganes, altres empesos i a contracor, passen de creure en els gurús de les representacions. I, clar, aquests gurús i els seus acòlits han de ploriquejar una mica, fer el burleta, en fi, què els queda, sinó?


Els que no hem tingut mai gaire privilegis, ens costa de posar-nos en la pell d'unes cúpules que senten com els trontolla el suport del faristol.
La visió hegemònica del món s'està difuminant. I això comporta reaccions viscerals.

Encara hi haurà molts bits de ceguesa irada, de posts sorneguers, de ridículs intents de tirar per terra la feina dificultosa de les dones i d'un govern que no vaig votar, però que té el meu suport en alguns àmbits.


Ara toca veure'ls extingir-se, ja han caducat i no ho saben.

O sí ho saben.
Per això borden d'aquesta manera.


Lu, miembra de ple dret

12 comentaris:

vladimir ha dit...

Amiga Sancha,
"ladran, luego cabalgamos"

I certament, arran de la polèmica sobre el miembro y la miembra, tot pixant l'altre dia pensava: i vés a saber si el que tinc entre les mans és un pollo o una polla.

Anònim ha dit...

Em pregunto a quina caverna estic jo... segons tu, Lu, hi ha manera de no estar en cap caverna?

Xevi

Britney Spears ha dit...

Quines bestieses que dius, Xevi!
Ja ho veus, Lu, era evident que aquest post fes supurar am-polles (oi, Vladi?)

Tota vostra, molt miembra,

Britney

Elrohir ha dit...

Ui! i cal veure fins a quin nivell de ridícul arriben alguns per a intentar arribar a la "igualtat" de sexes.

Si poses com a cap de l'exèrcit una dona que quan li dius "kalashnikov" et diu "jesús" i et dóna un mocador. I que després s'agafa 4 mesos de baixa quan, a totes les dones militars, se'ls hi denega per "manca de personal".

Després es gasten molts diners/molta pasta en aconseguir un programari/una aplicació que corregeixi el llenguatge/l' expressió escrita per fer-lo/la políticament correcte/a i no sexista/e. Per que és cert, que el malai, llengua/idioma que no distingeix entre masculí/femení és primitiva/primitiu i cal trobar a tot arreu la doble accepció/el doble terme per a representar els dos gèneres/les dues sexualitats. (Encara que això impliqui convertir textos/lectures en il·legibles)

En fi, Lu, no pretenc ofendre. Els homes i les dones SOM diferents (mai em quedaré embarassat, malauradament), i moltes coses no tenen tant a veure amb el fet de ser dona, com amb la capacitat. Un exemple? "Sara Mago? Una excelente pintora" (Ministra de cultura - 1997, referintse al premi Nóbel de Literatura José Saramago).

Lu ha dit...

Elrohir, i les dones i les dones també SOM diferents; i els homes i els homes també SOU diferents.

El tema del llenguatge no el podem bandejar en un plis plas; qui determina què pot i què no pot entrar al diccionari? Ni tu ni jo, sinó 41 senyors (i 3 senyores) concrets que, d'acord, s'ho estudient MOLT, però al capdavall, no és un procés democràtic.

(per cert, no deixa de ser estrany que essent filologia una carrera amb moltes més dones, a la cúpula manin ells)

Elrohir ha dit...

Aquí està l'error ... les llengües d'avui han nascut sense que ningú les controlés, i això és el que ha dut la riquesa als idiomes. Que es pot inventar paraules? Si. Que es pot fer que tota paraula tingui masculí i femení, també, aviat veurem futbolistos, tenistos, modistos i periodistos, com en occità (on pràcticament tota paraula té masculí i femení).

L'error és obligar a usar el llenguatge antinatural d'haver d'emprar els dos termes cada vegada que surten. Per això, en molts idiomes, o ha aparegut un gènere "neutre" (com l'alemany) o s'ha assimilat el "neutre" al masculí o al femení (com el català i el castellà).

I personalment no trobo estrany que en una carrera on la majoria de gent son noies "manin" homes. Ben mirat, no pots pretendre que una cosa que ha estat establerta durant centenars d'anys d'una forma, canvii en 5 dies de cap a peus.

Si, sé que moltes feministes volen que en dos mesos canviïn més les coses que en els últims 750 anys, però això és una falta de visió, prespectiva i realitat. El que lluitis avui, ho gaudiran les teves filles (si algun dia t'animes). Temps, paciència, bon fer i ningú en sortirà traumatitzat.

vladimir ha dit...

Lu,
però tu no eres antipoder? Així m'agrada, que valoris l'accés als llocs de poder per "poder" canviar algunes coses. Mica a mica anem aprenent;)

britney,
això de les am-polles m'ha fet gràcia. Tot teu.

Lu ha dit...

Deunidó, el dulce geek i el tendre vladi. Ahí, ahí, mostrando esa masculinidad, clar que sí!

Os veo turbados, chicos. Más y más turbados.

Vladi, professor, em dónes més lliçons? És que em trepitjo la ignorància, no com tu, que ja has superat aquest estadi i fregues el nirvana. Necessito de la teva saviesa, sisplau, més, més.

Elro, si t'ho mires històricament, cap canvi ha vingut solet, progressiu i amb germanor i foc de campament. Cantant el kumbaià no es demoleixen les estructures corcades... ara que, si estan ben corcades, amb una bufada...

Petonets, m'ensenyeu moltes coses.

David Madueño ha dit...

Re, home, re, això és la ranera, el crit agònic d'una espècie d'homínid que s'extingeix... Només els queda això, la protesta, la "pataleta". Jo no em preocuparia gaire. Els canvis socials estan arrelant en aquest país amb força, no sembla que les coses hagin de retrocedir de cop i volta. Com deia al llunÀtic, ja toca desfer-nos del patriarcat i que les dones estigueu en igualtat d'oportunitats, i per tant siguin els mèrits personals que ens facin a tots arribar a un lloc. Això ja passa amb l'àmbit de professions públiques (professors, metges, jutges...). Llàstima que encara el primitivisme prevaleixi en el privat. Però com deia al llunÀtic, tampoc em sembla correcta l'opció del paritarisme: la discriminació positivia pot ser negativa a la llarga per al grup discriminat als ulls de l'opinió pública. Buf, com m'enrotllo! No sé si m'explico...

Lu ha dit...

Madox!

Se't trobava a faltar.
Nem a treure el nas pel Llunàtic...

Dra. Marols ha dit...

Apreciada Lu, vigilem de no caure en la creença que "la nostra" és la nova visió hegemònica del món...

Ells o nosaltres, no m'identifico amb aquesta dicotomia. Tots tenim la nostra caverna i el que costa és ser-ne conscients. Ja no dic sortir-ne.

Mantinguem-nos en la complexitat, per incòmoda que sigui aquesta postura.

El que a vostè, Lu, li sembla evident pot ser una simple representació més. S'ho havia plantejat?

El mateix és vàlid per a Vladimir, Elrohir, jo mateixa, etc.

Elrohir ha dit...

Ui estimada lu :P cantant el cumbaià? jajaja ... no, però el cert és que els canvis no s'han produit mai d'un dia per l'altra.

Potser quan el 1909 reclamaven la jornada de 40 hores a sang i foc la van tenir d'un dia per l'altre? No! L'única cosa que s'ha acabat d'un dia per l'altra és la guerra i la pau, però sempre tot ha durat anys.

Mai hi ha hagut una guerra curta i sempre ha durat molt més la reconstrucció. Ara s'ha guanyat la guerra (tothom sap que la mentalitat ha de canviar), ara la reconstrucció és lenta ...