dilluns, de maig 12, 2008

Terribas power

Segur que humana com deu ser, no caga marbre.

Segur que en alguns aspectes, com a tots, li fan figa les cames.

Segur que en alguna ocasió les deu cometre de l'alçada d'un campanar.

Però jo, què voleu que us digui, hi aposto.

Perquè tot i que no hi ha qui se'n lliuri, de fer-ne de molt grosses, no tothom és igual.

Hi ha els qui s'ensumen el tuf de la caca al propi cul i necessiten pensar i proclamar allò que "tots fem farum de quisca", però no és així. N'hi ha que es rebolquen en la merda i encara s'hi congratulen i n'hi ha que miren de minimitzar l'impacte dels seus residus i fins i tot netegen per on caguen o per on la caguen. Tothom NO és igual, per fortuna! N'hi ha de mesquins i de nobles; de mediocres i de destacats; n'hi ha que ballen al so que toca i fan de pinxo d'un sistema roí mentre que d'altres resisteixen els embats del senyor fosc (sí, aquell que fuma puros i du un maletí, i sempre està mig en penombra, on a les ninetes li titil·len dues esses trencades per una doble barra vertical).

Quan la Mònica Terribas diu que si no pot fer una gestió basada en els seus valors plegarà, que si l'exercici del càrrec la du a transgredir allò en què creu, deixarà la direcció, me la crec.
I li dedico aquest vals.


Lu

28 comentaris:

Elrohir ha dit...

Perdoneu, vostra reial majestat "Lu", però no puc estar més en contra de vos.

Quan el nomenament ve d'una direcció política acostumada a manipular i tergiversar la informació ( => mentir ), i a promocionar fins a la fi els seus millors seqüaços (fins a posar a analfabets com a ministres o prezidents) ... cal pensar malament.

I cal patir per que quan el vent que guia la vela duu una bona ferum, és que de merda va i a merda porta (i perdó per la expressió)

Aquesta dona, que desperta passions i odis per igual, arriba per dirigir una tele que ha perdut tota la seva credibilitat, amb les quotes més baixes d'audiència de la història, amb les notícies-manipulades completament desacreditades. En molts sectors ja l'anomenen "la seva", la tvpsoe-3, la "espanyola". Té molta feina per endavant i caldrà, més que fer el que ella cregui, en recuperar a uns ciutadans que l'han abandonat fastiguejats de tanta manipulació política.

Potser hagués calgut que el nomenament fos com a algunes teles d'estats desenvolupats: Els polítics no hi tenen ni veu ni vot.

Lu ha dit...

Cavaller Elrohir,

el dia que vós coincidiu amb mi farem festa major.

De totes formes, pel que dieu, no teniu cap queixa de la Terribas sinó del govern de Catalunya, i això ja seria un altre post, o dos.

Així, doncs, li feu confiança? ;-)

Jordim ha dit...

Visca la Terribas! I un post magnífic, xata, jo brindo amb tu.

Jordim ha dit...

Visca la Terribas! I un post magnífic, xata, jo brindo amb tu.

Xavier Salomó ha dit...

Benvolguda lu,

no puc estar més d'acord amb tu.
Elrohir, crec que apuntes malament les teves crítiques.
Amb tot, jo no he deixat de veure tv3. De fet, si miro la televisió, tan sols miro tv3. Quan intento mirar algun altre canal, no l'entenc. Així de senzill: No els entenc. Potser és que es mouen en una altra longitud d'ona, potser.

I un brindis per la terri.

vladimir ha dit...

No és un prodigi de neurones, però per qui vol entrar a formar part dels engranatges del poder això pot ser més una virtut que un defecte. Pel que m’han comentat és prou dòcil i domina l’art de quedar bé amb qui sap que ha de quedar bé. Va de domadora independent, però en el fons és una fava que s’estova quan li toquen la fleuma Convergent. Memorable l’entrevista que li va fer a mestre Puyal, m’han explicat que van haver de passar la mopa a mitja entrevista de com li rajava... XD.

Ara, i en la línia de l’admirat Manel Mas(http://manelmas.blogspot.com), si per arribar on ha arribat ha de pagar la menjadora en forma d’insult al President Montilla, amb una brometa parida en el laboratori del Madí i l’Oriolet (el fill més curt d’en Pujol), apaga i vámonos.

Reprodueixo fragment del text de Manel Mas, totalment d’acord:

«La Terribas entrevista al President Montilla. Els temes, d’actualitat: l’abastament d’aigua a la Regió de Barcelona, la revisió de la financiació de la Generalitat, el traspàs de Rodalies,... Però mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules. Si la Terribas i el seu equip pensaven que qui té la clau de les respostes a aquestes preguntes és el President del Govern espanyol –que està en el seu dret pensar-ho- podia fer-ho directament sense fer aquestes subreptícies insinuacions… Bé, deixem-ho»

I la rectificació, al cap d’uns dies:

«Veig que m’he tornat a ficar en un esbarzer del que en sortiré ben esgarrinxat pel meu mal cap. Sembla que hi ha coses sobre les que no es pot opinar, amb dret a equivocar-se, sense aixecar moltes i vehements consideracions, encara que sigui mig clandestinament en un poc conegut blog com aquest, però que és d’un càrrec públic. Ràpidament es munta un ciri de consideració més enllà de les pretensions que són ben escasses.

No os hi molesteu més. Jo també ho faré de no tornar a parlar-ne d’aquests temes. No hem vingut a aquest món a patir. Que cadascú s’ho agafi, i se l’agafi, com vulgui.»

Bé, bé... No m’agrada la Terribas, però m’alegra saber que en el seu nomenament no hi ha hagut la mà política que durant tant de temps ha controlat la televisió dels catalans purs.

Lu ha dit...

Gràcies per la teva opinió, Vladimir.

Que tu i l'Elrohir us poseu d'acord...

Meritxell Martí ha dit...

Per cert, ja que ho esmentes: el Mas aquest primer tira la pedra i després diu que "ai, no, no, que jo no sabia que seria dire, ai, ai, ho retiro!".

Fa una mica de tuf, no creus?

Mira, jo del que diuen els polítics passo un tou. Empírie, episteme, passant de doxa!

Emma ha dit...

m'encanta akesta dona

Elrohir ha dit...

Ui! Lu, tot i que l'últim comentari me l'ha deixat al meu bloc, li contesto aquí.

Personalment aquesta dona té un estil que no m'agrada. Un pèl xulesc, un pèl "jo ho sé tot", talment de l'escola de'n Cuní.

Però tingui ben present que ningú posa l'enemic a casa seu ... potser és una titella per recuperar la imatge perduda, potser per tenir un caràcter "diferent" al progre-socialista ...

Miri, m'hi jugo una birra que amb ella l'audiència baixarà, i les crítiques a "la seva" augmentaran a mitjà termini.

Benvolgut Xavier: Tot està relacionat. En certes esferes les coses ja no es mouen per mèrits professioals ... si no per amistats i conveniències. Els temps ens dirà qui té raó.

ramon ha dit...

Meritxell,
tu que et dediques a la literatura hauries de saber llegir entre línies. En Mas ha estat el millor alcalde de Mataró, un personatge una mica esbojarrat però efectiu. Certament que parlar no és lo seu, però de treballar i contribuir a fer una ciutat encantadora, no ho dubtis, pregunta-li al vladi.

La Terribas és una nena maca que pot fer bé el que la gent de la cultura li demani, n'estic segur.

Intel·lectuals al poder;)

olguetion ha dit...

La Terribas no és cap nena, per començar.

Què fàcil us resulta als homes mirar de deslegitimar les dones! Fa una mica de pena, la veritat.

Elrohir ha dit...

Ja està ... ja tenim la ultra-feminista que es pensa que tot això ho diem per que és dona.

Per que si és dona és bona, i qui no hi estigui d'acord és un masclista opressor.

Diria que cap dels comentaris aquí s'ha referit a la seva condició femenina. I ramon ha usat la expressió "nena maca" .. que té equivalent en gènere masculí "titella", "ninot", "joguina", "espelma", "flureru" o més directament "pringat".

Exigeixo igualtat: Jo també vull ser un "nen macu" :)

(Lu, t'estic caient als peus, no? :P en persona em sé explicar millor)

ramon ha dit...

Olguetion,
no he volgut fer servir el terma "nena maca" en el sentit caspós i masclista. M'ha sortit així, sense pensar-hi massa, i amb voluntat despectiva. Com qui vol dir la tia, la trepa, la xavala o coses per l'estil que solc fer servir indistintament per a dirigir-me a mascles i femelles.

En tot cas disculpa.

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

A mi de la Terribas m'agrada la seva boca, grossa i molsuda com la del meu canó. Una dona perillosa, de les que escup foc quan li graten la pera.

Sor Ginesa ha dit...

¡Ay, si que vamos bien! Esta periodista que siempre viste con tanta discreción y lleva las entrevistas tan bien preparadas... Ni siquiera ha empezado su gestión y ya se le tiran pedradas...

(Sobrino Vladimir, la rima es pura coincidencia, no te creas que me la he preparado. ¿Vendrás hoy a pasar el rosario?)

perdedor ha dit...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=509408&idseccio_PK=1006

Clar que, suposo, pel "rodillo" tope guai l'Espinàs deu ser un burgès catalanet curt de mires. Segur que els de Prisa, o el mateix Nadal-no-conseller, són prou universalites per veure-ho més correctament.

Ni dona ni res, no se li perdona ser nacionalista i bona periodista.

Guanyaran, segur.

vladimir ha dit...

Perdedor,
interessant l'article de l'Espinàs. Molt ben redactat, és un mestre. Però està mal informat, encara no ha plegat: avui vol entrevistar a l'Artur Mas.

Una mooooopa, si us plau!!!!!

Lu ha dit...

I dues mopes per al Vladi cada cop que les lletres C, P i S es combinen d'una determinada manera i li activen en el cervell vés a saber quins estranys simbolismes.

Jo el deixaria en P (partit), ni socialista ni català.

turisme-mental ha dit...

Però Lu, no marxem del tema. Fixa't que et fan anar a un terreny pantanós, i tu els segueixes. Parlem de la Terribas amb objectivitat: ha conduït durant un llarg temps un dels millors i més seriosos programes de la tele, no només de TV3. Quan cal fugir d'estudi per carregar-se algú s'està jugant brut, irracionalment.

Les dades existents em fan apostar per aquesta periodista i les crítiques banals sense suport de la intel·ligència ens l'han de repampinflar.

ÀnimaAlada ha dit...

És una bona periodista, i al cap i a la fi, d'això es tracta no? Per què sempre hi ha d'haver la política a tot arreu?

vladimir ha dit...

Lu,
des d'un punt de vista polític potser sí que va fer malament això que tu anomenes partit no traient suc de l'immigració espanyola que va arribar a Catalunya cap els anys 60. Com al País Basc que tant idealitzeu, vaja. Potser electoralment hagués estat rendible apostar per l'enfrontament catalans de pura sang contra xarnegos nouvinguts. Aquesta no va ser l'opció d'això que tu anomenes partit no català, i n'estic content de la decició.

Ja sé que alguns us dol que democràticament s'hagi aconseguit un pais normal, integrat socialment entorn d'un concepte catalanista ampli, on es viu moderadament bé.

És veritat, el nostre president no parla un català regalat, com no el parlen molts dels pares d'aquests catalanets de quatre dies que ni tenen vergonya ni memòria. Aquest partit que per a tu no és català representa molta gent d'aquest pais ric i divers.

Bé, parlem de la Terribas power, com diu el "turisme-mental" ara no estic per portar-te a l'hort. He dit i ningú m'ha contradit: NO M’AGRADA LA TERRIBAS, però m’alegra saber que EN EL SEU NOMENAMENT NO HI HA HAGUT LA MÀ POLÍTICA QUE DURANT TANT TEMPS HA CONTROLAT LA TELEVISIÓ dels catalans purs.

Dit això, me la porta fluixa que em titllin de botifler, espanyolista, faxa o "quinqui del Baix Llobregat" (com fa el Convergent Madí quan es refereix als socialistes). Me la porta fluixa perquè els que ho poden dir, i no censuraré, són quatre rates dissecades que a l'hora d'anar a votar prefereixen quedar-se a casa a fer-se una palla(mental).

Ja m'he desfogat, avui perdoneu-me.

perdedor ha dit...

No era això, Vladi. I ho saps. Però això és casa teva, només faltaria. Tu guanyes.

Pardalet ha dit...

Anima alada. Quanta raó. Em fa una mica de vergonya aquesta mala llet que gasten d'un costat i de l'altre. Jo l'he sentit aquest matí, a la Terribes, i em dona bon rotllo (potser és massa progre aquesta expressió?). Em molesta la xuleria dels que es creuen amb la raó absoluta per tenir 25 diputats i la ràbia dels que no paeixen no manar. Però bé. Llegiu l'Espinosa i relexació.

Lu ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lu ha dit...

Vladi,

Que curiós: jo, sóc filla dels xarnegos nouvinguts, i he fet meva la llengua i la mantinc. I això que el primer dictat que vaig escriure en català, a primer de BUP, el vaig suspendre amb un quatre.

La gent de les barriades no vam tenir grans problemes en incorporar el català en la mida que ens ho van facilitar.

En canvi, seu als FGC i escolta en què parlen els uniformats que pugen a Sant Joan: els nens de papà de l'escola privada de Catalunya... Si el català se'n va a prendre pel sac no serà pels xarnegos, sinó per la classe empresarial catalana que s'ha venut i es ven per mitja llonganissa de més. (Votin a qui votin.)

Ara et faré plorar, Vladi: tu, que véns de bona família, que t'hauria tocat ser convergent, com a mi m'hauria tocat ser sociata, tens uns valors i un fer molt més social que molta gent que ha mamat la consciència de classe. Ets un idealista, i això t'honora, i tan de bo el que tu creus fos l'emblema del partit que votes. Pel que jo veig, no és així.

Però jo no crec en la lògica dels partits. Crec en un altre tipus d'organització per a la qual, també ho admeto, estem força lluny d'estar preparats. Ara bé, si no anem fent passetes, no hi arribarem ni demà passat.

Comparteixo amb en "turisme-mental" que el PSC és ben poc socialista. On és la socialització dels recursos? Si cada dia es privatitza tot més! (Ah, aviat un post sobre el Quart Cinturó de merda que acabarà de destrossar el Vallès però, això sí, deixarà sòl que és de tots disponible per a la especulació privada.) On és l'escola pública on els dirigents socialistes porten els seus fills? On és la consciència de bé públic?

Alain Touraine ho diu: per als homes, la política és un joc, un joc que els manté allunyats de certes obligacions familiars, on senten que són protagonistes de la història, etc. Ho diu aquest sociòleg francès, que als seus vuitanta anys s'adona que hi ha altres maneres de provocar canvis importants: en la vida privada.

Com fas tu.

vladimir ha dit...

Lu,
crec en la política perquè és la única manera civilitzada de fer coses. La política en minúscula, la dels partits, i en majúscula, la d'això que sol anomenar-se "societat civil". Crec en el poder com a possibilitat de fer coses, i per tant, en la lluita civilitzada, pacífica i ordenada per assolir-lo. Cada vegada em cansa més els que només es queixen, els que pixen beneït, els que ho arreglarien tot, i tot ho faríen bé, i tot el que fan els altres no està prou bé, i són incapaços de no fotre ni l'ou on tothom sap que s'ha de fotre l'ou. Els polítics que conec, especialment els d'esquerra, són persones ben normals, honrades, imperfectes com tu i jo, i sense una vareta màgica per arreglar-ho tot.

Lu,
al socialisme m'hi ha portat l'estima pel pais real. L'aposta per sumar llengües, costums, gent diversa. El centre esquerra, t'asseguro que és un bon lloc per a seguir construint un pais on es viu bé... El cansament del miratge nacionalista, el pais inventat només per al petit negoci d'una burgesia molt mediocre(en lo cultural). Hi he passat, és cert, els conec, i ja saps del que parlo.

Perdedor,
casa nostre és també casa teva. I de tothom que hi participa encara que ens digui cul d'olla (hi ho faci amb certa gràcia). Eh, Lu?

pardalet ha dit...

luc allo'd