dijous, de març 06, 2008

Vota

Bé, perdoneu-me aquests post però avui em pesen els collons com un parell de boles de formigó. Aquests dies he agut de sentir tantes cabronades... Excepcionalment redactaré en castellà, sóc fill de l’escola pública i la immersió lingüística i crec que puc expressar-me perfectament en els dos idiomes. Vamos allá pues, con alguna conversación que he tenido a raíz de las elecciones:

Me cuenta Lola, una amiga lesbiana que se casó hace unos meses, que el domingo no piensa ir a votar, que para ella los del PP y los del PSOE son la misma cosa: putos políticos. Me callo, como os he dicho, es una amiga y tampoco va a querer escucharme, los histéricos suelen ser personas duras de mollera, buena gente, pero ni con cornetilla... Prefiero seguir dándole vueltas a lo que le diría: “mira tía, quizás sean la misma mierda, pero con el de la americana prieta ni te hubieras podido casar, ni tendrías la custodia de tus hijos, ni te hubiera salido gratis la operación. Sabes, yo votaré porque no me apetece volver a gritar en las manifestaciones de tus amiguitas como un perro sin amo.”

Mi sobrino de 19 años, un hijo puta la mar de simpático, me dice que los políticos se la sudan. Él es auténtico, un enamorado de la música radioactiva y follar con condón de burbujas, uno de esos que va pegándole patadas a las paredes y meándose sobre los coches de lujo los sábados de luna llena. Me confiesa que a él, el domingo, le gustaría cagarse de canto en la raja de la urna… Es mi sobrino y lo aguanto, aunque anteayer le diera unos euros para que fuera a comprarse un bote de champú Zincation Plus, no soporto ver nevar cuando me habla. ¡Ay! Supongo que el domingo debo ir a votar, aunque sólo sea para que no exploten en un chiringuito de playa a esta juventud tan entrañable, como le pasó a los camareros de antes que por cuatro chavos les hacían pelar las patatas hasta con las uñas.

Martina, una argentina que me ha descubierto la grandeza del mate, me cuenta que ya tiene un contrato de trabajo y que pronto, después de mucho sufrimiento, va a poder legalizar su situación. Me dice que le encantaría votar y que escriba en mi bloc si al yerno de Aznar, un tal Tarik Agag, árabe hasta el agujero del prepucio, también le van a hacer el famoso examen. Me dice que ese tal Mariano no tiene vergüenza, que en los buenos tiempos su patria, Argentina, puso un plato de papas a todos aquellos compadres gallegos que hasta se les caían los dientes del hambre que llevaban. Me dice que apunte porque se siente herida: casposo, purria, rencoroso, revanchista… vete a disecar a los gatos capaos antes que sus pudran.

Bien, acabo porque me saldría de madre. Creo que la gente de izquierdas el domingo debemos ir a votar. No solo tenemos la oportunidad de ganar, eso ya está hecho, sino de enterrar a esa gente rancia, mal educada, belicosa y cavernícola EJPAÑA.

Izquierdas, porqué no es lo mismo (yo PSC, pero cada uno con la suya)… todos juntos contra la derecha. Los vamos a mandar a tomar por culo, y como dijo mi querida Chacón, ¡Guapa!, quien tenga dudas que escuche la COPE.


vladimir

21 comentaris:

Anònim ha dit...

vladi,
em sembla que t'has fumat alguna cosa. Però molt bé, sense cap mena de dubte, l'esquerra no és el mateix que la dreta.

Ara, no et perdono que hagis fet servir la foto que et vaig enviar, i a la Carme ni tocar-la, que ha de parir.

Anònim ha dit...

Tots perdeu les formes. Les campanyes em fan mal. La mala llet de la gent aflora i tot fa pudor a claveguera. Definitivament sóc un idealista

Elrohir ha dit...

Apologia de l'esquerra més rància, que ens ha dut a la bancarrota? a aquests lladres que ens enfonsen les ciutats?

No, tots els polítics no són el mateix, uns es queden el 3% i les coses funcionen, i uns altres ... quant s'han de quedar per que s'enfonsin barris sencers?

Cal anar a votar aquella esquerra que està a favor del lliure assassinat, tant de nens encara no nats, com d'adults que necessiten atenció i l'egoisme els hi nega?

Vladi, jo no opto per votar ni esquerra ni dreta. No per que siguin el mateix (certament, no ho son), però si per que ambdues poden fer coses meravelloses, però opten per destacar aquelles que fan autèntic fàstic.

I en aquests moments, la que més fàstic em fa, la que més m'indigna, és la que governa, que és tant democràtica que si no estic d'acord amb ella m'acusa de fascista, ultra o antisistema ... per que no és capaç d'acceptar que no pensi exactament igual que ella. L'esquerra de demòcrates convençuts com Lenin o Stalin.

Si no saps a qui votar, jo no et recomano cada matí la COPE, però si que contrastis i miris fredament les informacions d'El Periódico, El país i Público. M'escalfen igual la sang.

Anònim ha dit...

ja us ho fareu amb això de la política, allà cadascú amb el seu temps lliure;
vladimir, m'encanta quan escrius així, trobo que el castellà et queda molt bé.

Anònim ha dit...

És broma, no? Aquest post és broma, oi que sí? Oi que t'he pillat la broma?

És que si no, JOJOJO!

ÀnimaAlada ha dit...

ai vladi...
els apolítics també hem d'anar a votar?

Anònim ha dit...

Perdedor... no és broma.
Si necessites anar a prendre uns gintònics, ho comprendré. Jo ja me'ls he pres.

Anònim ha dit...

Una client em deia ahir que si no anéssim a votar, el joc polític quedaria com el que és: un joc. I un joc força rudimentari.

És simptomàtic que cada cop més gent aposti menys per aquest sistema de presa de decisions.

La pega, de moment, és que les decisions es prenen, i no és el mateix que ho facin uns o altres.

M'ho estic rumiant, encara.

Elrohir ha dit...

Doctora, jo preferiria la fórmula de certs països, on votar és un dret i un deure: Anar a votar és obligatori i si no ho fas et posen multa.

El que fan coses "extraordinàries": El vot en blanc no és equivalent al vot nul! I no et marejen en "vota'm a mi per que no vinguin els altres ... que són demoníacs" ... que és el que resumeix la campanya dels tant estimats polítics de'n Vladi.

Pensa-t'ho, però jo et recomano que, si vas a votar, busca algun partit petit .. sense ambició de poltrona, però si de canviar les coses!

Anònim ha dit...

Ho sento, crec en la democràcia com el sistema més bo per organitzar la societat. Ho sento, crec que és bo que les decisions, que s'han de prendre, les prenguin uns i no uns altres.

També estic d'acord que hauríem de ser angelets que es distreuen ballant sardanes despullats, però la realitat és que som petits essers humans, gent normal, amb grandeses i misèries.

Crec que s'ha de participar en el sistema democràtic. Votar és la mínima participació, però una participació molt més important que passar-se el dia queixant-se amb cara de restret o menjant formatge de cabra.

Ja sé que no queda bé aquests discurset, avui està de moda una altra cosa. Però amb tots els seus defectes, m'agrada la societat democràtica en la que m'ha tocat viure, l'Estat espanyol i el meu país Catalunya, sense boina l'un i sense barretina l'altre.

Votaré amb l'ÀNIMA contenta i optimista (conscient dels problemes i dificultats que espero anar resolent.)

Anònim ha dit...

Elrohir,

Efectivament, votaré un partit petit, com he fet sempre. Però em vénen temptacions de guixar la papereta amb un El dolor más doloroso, el dolor más inhumano es pillarse los dallonsis amb la tapa del piano, scubidú, bidú, bidubidubidú (bis).

Anònim ha dit...

Em sembla genial, Vladi, en sèrio. El discurs el trobo molt bé, cap problema. Fins i tot hi estaria d'acord. El JOJOJO era per l'spot electoral en sí.

Per altra banda, flipo que faci falta dir-ho, però en fi, l'abstenció no és necessàriament una postura antidemocràtica. És més, calla que no sigui una postura tan democràtica com votar qualsevol partit.

És que no ho tinc clar, però veig tants raonaments de teoria política en molts amics que s'abstenen com en alguns que voten, per no dir que més. Per mi, a nivell personal, és més difícil justificar segons quin vot que l'abstenció.

I votar o no no té absolutament res a veure amb poder exercir després el dret a queixar-se o a passar-se el diumenge menjant formatge de cabra, és que només faltaria. Em sap greu, però l'argument "si no votes no et queixis" està bastant superadet.

I l'abstenció no només és una postura tan vàlida o democràtica com qualsevol altra, sinó que té la mateixa tradició històrica. Ho sento, però em sembla greu haver-ho d'explicar.

Per altra banda trobo normal, lògic i coherent que els psoecialistes facin el que puguin per mantenir les coses tal i com estan ara.

No sé, mil coses més. Però JOJOJO.

Anònim ha dit...

Lu,
els partits petits solen semblar més purs que els grans perquè generalment són quatre gats de la mateixa corda a posar-se d'acord. Els partits grans tenen la gràcia de la diversitat i el contrast d'idees, enriquidors perquè mai ningú té mai tota la raó. No sé en quin partit penses, però pel que jo conec, petit sol ser sinònim de radicalisme, discurs pla i puresa messiànica. Ai!, jo sóc massa normalet i fujo com una guineu dels que pixen beneït.

Perdedor,
respeto profundament l'abstenció, només faltaria. A més, en els paisos europeus de llarga tadició democràtica sol ser molt alta, quan les coses van raonablament bé, no cal perdre el temps.

Repeteixo, respecto l'abstenció i també respecto els que només es queixen. Però demano el mateix respecte pels governants quan no els fan ni cas o es pixen de riure davant les seves propostes.

Anònim ha dit...

Els partits grans tenen la gràcia de la diversitat...

M'uneixo a cor amb en Perdedor:

JOJOJO!!!

Anònim ha dit...

Bé Lu,
com més grans més gent, més opinions... més diversitat. Això és objectivament així (tu creus que jo, en Maragall, en Montilla o la Núria Aguilar, per exemple, pensem igual? és evident que no, però podem compartir partit, projecte comú. Però vaja, si t'ha de fer feliç pensar que no és així, doncs no és així.

I evidentment en un partit petit, de quatre gats convençuts, les veus particulars sempre són més escoltades (pels quatre gats convençuts).

Per cert, recomano molt un article del Salvador Giner al Periódico, parla de l'abstenció i m'ha semblat interessant;)

Et deixo que tinc molta feina, l'abstenció serà baixa i molts, que bé, anirem a dormir tard.

Elrohir ha dit...

Ostres Vladi, no ho puc evitar, però no puc estar totalment en contra teu. Normalment en un partit "gran" hi acostuma a haver una cúpula ( "varons", en diuen al teu partit ) que obliga, força, tria i escull trepitjant a la base si cal ... una base que si no està d'acord, es veu absorvida per una maquinària que li anul·la la capacitat de pensar ... "si no estàs a favor d'aquesta proposta és que ets dels altres" ... "si no creus això és que ets un traïdor" ...

Mira si més no el medi que cites, que és capaç de donar "la noticia contraria" a la resta de premsa del país, o bé dedicar "exclusives" a alavar i justificar coses que el Govern creu que cal fer d'una forma, i la resta de la societat d'una altra, criticat fins i tot per alguns del teu propi partit ... per que ni s'esforçen a dissimular-ho.

Com a paradigma del "teu partit", hi posaria el PRI de Mèxic.

D'altra banda, ja he comentat que jo seria dels que obligaria a la gent anar a votar, però que alhora hi hagués una papereta a la taula que posés "EN BLANC" .. i aquest vot no fos comptat juntament amb el VOT NUL.

Que l'abstenció sigui alta no és simptoma de que les coses funcionin ... jo diria que és més simptoma que les alternatives que deixa veure "el sistema establert" no convençen a la gent, no la motiven, i no la veuen com a possible solució dels seus problemes.

Anònim ha dit...

elro,
aquests que trepitgen la base tenen els dies comptats. La força d'això que anomenes "varons" ve precisament de la base.

Ets massa radical, elro, la gràcia del partit socialista és aquests model plural que li fa possible aglutinar vots de tots els electors progressistes i d'esquerres. És un partit obert als optimistes i tancat als pessimistes i reaccionaris (els purs).

Anònim ha dit...

Vladi, ho sento, però això és brutal! Genial! Boníssim! Que els barons del PSC que passin de les bases tenen els dies comptats!!! Que la gràcia del PSC és...?!!?? JOJOJO! Boníssim! Ho sento, però un idealisme vehiculat a través d'una gran empresa com aquesta, doncs patina. I no una mica. És que no pots respondre amb un discurs més o menys idealista i blablabla, demanant el vot pel psc, que representa com ningú el... Bueno, és igual.

En tot cas, felicitats. S'han aturat les forces del feixisme. El món està salvat. Cantem la internacional. Mapuches, balenes i castristes poden respirar tranquils.

JOJOJO.

Anònim ha dit...

Vladi,

si et rellegeixes veuràs que els missatges més radicals i menys respectuosos amb els que no opinem com tu, els estàs escrivint tu.

Rellegeix-te.

Anònim ha dit...

Bé, de moment, com diu el perdedor, s'han aturat les forces del feixisme, si més no a l'Estat espanyol.

El sistema democràtic espanyol, amb tots els seus defectes funciona i, fins que aquests que el critiquen tant no s'inventin una altra manera de funcionar, més alternativa, original, respectuosa i ecològica, anirem tirant amb el que tenim (perquè així o vol la majoria).

Lu,
em rellegiré. Més que radical, tinc la sensació d'estar poc fluïd.

Anònim ha dit...

Que va!, estàs fluïdíssim!

Però tens raó en això: ens hem d'inventar formes més originals de funcionar.

Vèncer inèrcies, mandres, ignoràncies autoconsentides... jo he començat per mi. Si me'n surto, ho extrapolaré en format col·lectiu.