dissabte, de març 15, 2008

Tanga


13 comentaris:

Anònim ha dit...

La Lu, la Cherry o l'ànima? potser la grego? Tot i que una cosa així només s'atreviria l'Escalas o la petita "e"... L'alícia també la veig capaç, ens la solem imaginar amb molt glamour, no? Ara, que sap si és un regal que li has fet a la de la branca, com es deia... marina?

Va vladi, cuenta, que s'acosta la primavera, és la deltaica? la marols? la britney, la britney, ah! pajaru!

No m'ho puc creure, en Trabucaire?!

Anònim ha dit...

Vladi,

No et talles un pèl, eh?
Doncs t'ha anat d'un pèl que no et censuri el post. Però aleshores em criticaries que a la Marols no li censuro les seves fotos de divan.

Ella té una excusa professional. Quina és la teva?

(es nota que ja quasi és primavera)

Anònim ha dit...

Niño,
si necesitas un jarrón en el convento te arreglo uno. Madre de Dios, bonita flor pero poco musgo.

Anònim ha dit...

ramon, te n'enfots per ignorància. Si vols que t'aplaudeixin, tira't la trompa cap a dintre, mira de subjectar-te-la amb els maluc i posa-t'hi una floreta... Irresistible, ni tres segons i el paradís vindrà a fregar-te la punta del nas.

Anònim ha dit...

Quina manera més poca-solta de fer malbé una flor. Quan he vist el crim m'han vingut ganes d'estornudar.

Anònim ha dit...

Sor Ginesa,

nuestro Vladimir necesita más arreglos que los florales, aunque en su convento me temo que no tienen el Ikebana que le conviene...

Anònim ha dit...

La Chacón, vladi, aquesta és la Carme fa un parell d'anys... m'hi jugo un pèsol.

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs jo la trobo una imatge la mar de natural... :)

Anònim ha dit...

ramon,
no em faci's entrar en detalls. Però sí, és veritat, a vegades, quan estic enfeinat i em trobo amb fotos com aquesta solc pensar en les noies que no acabo de conèixer (del tot).

Lu,
la natura, la primavera... vés a saber...

Ginesa,
no se preocupe, humedad no le va a faltar.

Bernat,
bon consell. Per cert, en Roger Mas va estar tocant a Mataró i em va donar records per a tu.

*,
un estornut ben dirigit pot ser una pràctica refrescant. Com tirar aigua a l'oli bullent, vaja.

anna,
a l'Hispània un dia d'aquests, sí?

ànima,
tot el que et diria ja ho saps, ets llesta i maca. Molt sovint penso en una flor entre els dits;)

Maria Escalas Bernat ha dit...

Ramon... l'Escalas sóc jo????? Tu creus que m'atreviria?????
Em sobrevalores... Les monges van fer molt bé la seva feina!

Anònim ha dit...

maria,
d'una al·lota mallorquina es pot esperar tot (o no?)... i sobre les monges, anem a veure, una floreta ben posada tampoc és la cua del dimoni... vaja, em sembla...

Anònim ha dit...

jo impossible, a mi m'agraden més els lliris d'aigua

Anònim ha dit...

cherry,
perquè encara no has provat la papallona groga.