dilluns, de març 17, 2008

Ommm

Fa temps que no parlo de ioga i de les coses que abans em feien risa. Això vol dir que ja les he interioritzades i les dono per normals? Oh, Goddess, no!

Avui he fet l’exercici d'observar amb objectivitat les coses que fem a classe i, sobretot, allò que diuen els profes, pare i fill.

Com a tast:

--No me dejo llevar por una respiración banal.
(quan fem postures compromeses i la gent comença a posar-se de tots colors)

--Quietuud, quietuud... relajaciónn, relajaciónn... bienestarr, bienestarr...
(durant la relaxació final)

--Ponemos la espalda totalmente recta en esta postura de “fuelle-muelle”...
(no tractis d’imaginar-te la postura, t’ho prego)

--¡Exhalo! ¡Exhalo! ¡Exhalo! ¡Exhalo! ¡Exhalo! ¡Exhalo!
(durant la respiració kapalabati, no tractis d’imaginar-te de què va)

--Estiramos el cuerpo, haciendo una “mandra” corporal.
(jo crec que la gent fa veure que entén "mantra", calla i no diu res)

--Inhalo, exhalo, suuuspiro...
(si em preguntes en públic si la gent sospira, faré veure que no sé de què em parles)


Ah!, però surts com nova. I pots fardar davant d'amics incrèduls: "tu no et toques el genoll amb la barbeta..."

El genoll i el que faci falta.

Lu

8 comentaris:

ÀnimaAlada ha dit...

jeje fuelle muelle? nosaltres no en diem així... :) a mi em toquen els dits del peu a la barbeta ;)

Anònim ha dit...

Quina risa! Però vols dir que cal fer coses tan estranyes per relaxar-se... a mi, ja ho saps prou, fer-ho fàcil: un whisky dels cars, sofà amb vistes, l'aire de mar i un puret fins els genolls... i ja poden anar caient bombes.

Anònim ha dit...

Ànimaalada, miqueta xula, eh! Doncs jo, quan faig sarvangasana, no em veig els peus! (de debò)

Vladi, m'apunto al sofà amb vistes i l'aire de mar. I que les bombes siguin picants.

Anònim ha dit...

"Una respiración banal"??

Ostres, és molt bo, això. A on dius que hi vas, a classes de ioga?

N'hi ha més? Me pixat de riure!

Anònim ha dit...

Fortasec (osti, m'encanta el nick!),

abans anava a fer ioga al Cos Especial de Marines Ultrafexibles, però em va cansar el nivell d'exigència i em vaig passar al fuelle-muelle, que és més relaxat, un cop superes l'argot.

Anònim ha dit...

Feia dies que no reia tant!

Lu, de debó, gràcies per aquests posts tant magnífics.
Insisteixo, perquè no fas un recull de posts i els publiques?
No crec que li faltèssin editors.

En moments com el que visc, d'una certa decaiguda moral i física, (ja no estic per gires) els teus comentaris em relaxen i diverteixen.

Britney

Anònim ha dit...

"Cos especial de Marines Ultraflexibles"??

Però bueno, en quin món visc jo, que no m'assabento d'aquestes coses?!

ÀnimaAlada ha dit...

tu sí que ets xula! ;)