Aquest és un post que invita a l'acció. (No faltarà qui el critiqui, que si això perpetua el sistema, que si fem cosetes així per estar tranquils amb la consciència... sí, és veritat en part, però entre no fotre re i fer alguna cosa, trio la segona... o és que els crítics teniu una idea millor, una idea que penseu dur a terme avui o demà? Us escolto...)
L'altre dia vaig comprar un regal a una botiga d'Intermon Oxfam i vaig agafar un fulletó que es diu: Més que un regal.
Consisteix a comprar alguna cosa que en un altre cap del món pot transformar una realitat difícil. Una cabra, gallines, un kit de primers auxilis, el sou d'un professor/a, etc. Cada regal té un preu que, segur que un de nosaltres o en grup, podem assumir.
Us convido enguany a fer l'amic invisible a uns quants quilòmetres de distància.
Aquesta és la minuta:
- Material didàctic.........................................12 €
- Vuit gallines...............................................16 €
- Una cabra..................................................21 €
- Tres garrins................................................30 €
- Una bicicleta...............................................36 €
- Treure un arma del carrer............................60 €
- Un ase.......................................................72 €
- Microcrèdit per a 15 dones...........................93 €
- Llavors i fertilitzants orgànics família/any.......150 €
- Sou d'un/a professor/a................................273 €
- Una vaca...................................................452 €
Feliç desembre.
Lu
12 comentaris:
Doncs sí, per tenir la consciència una mica més tranquila (perquè la consciència és una cosa important, i en un pais benestant pocs són els que pixen beneït). Una vaca potser no, però amb el sou d'un professor ja hi pots comptar.
Lu, subscric la frase: entre no fotre res i fer alguna cosa, trio la segona (ja saps que és una de les meves frases preferides).
Estimada Lu,
Compta amb mi per a la cabra, les gallines, el sou del professor i t'envio un petó.
La idea és bonica. Tant de bó tots poguèssim tenir-ne per a causes tant fèrtils.
Tota teva,
Britney
Val la pena llegir la guia del consumidor responsable, l'utilitzaré a tutoria.
Animalada, em sona la teva cara... :-)
Una trànsfuga de blocs, potser?
Sóc una veu crítica: i quan la cabra la palmi, què? O anireu comprant una cabra o dos l'any?
La meva cara, els meus peus o les meves ales? ;)
me opongo,
no entenc la crítica. Si es mor en la mengem a la brasa, o en podem fer una altra... no comprarem pas una cabra inmortal, o mecànica... vaja, em sembla;)
M'agrada la mobilització. Estic segur que tú has anat pel microcrèdit.
Pardalet meu, encara no he fet el regal; estic esperant que sigui el meu aniversari (el 27) per recollir diners, que aquest any, en comptes d'un bolso de l'Antoni Miró, seran un amic invisible a Mauritània, Somàlia, Txad...
Si em vols fer un regal, fes-los un regal.
muà!
una formiga compro jo, ho sento lu no m'arriba per més... :(
Les formigues ja sabem tots la fama que tenen.
Tothom fes com tu, Emma, de formiguer en formiguer ens carregàvem el sistema.
Hola, Lu!
L'altre dia ja et vaig comentar que em semblava una iniciativa bonica. Així doncs, compta amb mi per a comprar un lot de 8 gallines.
Petons,
Matri
Publica un comentari a l'entrada