Què no perdonaries?
El primer maltractament, verbal o simbòlic.
Què no pots dir de tu?
...
De què et solen acusar?
D'excés d'intensitat.
Per on no passes?
Per la manca de penediment.
Què no t'empasses?
Les notícies. La publicitat.
Què enyores?
La llibertat d'abans amb l'autocontrol d'ara.
Què estaries disposat/ada a cedir?
El meu regne per una major consciència social.
Qui t'ha ferit més i on?
M'està sortint car esbrinar-ho.
Cap a on et dirigeixes?
Ommm...
Extracte de les Entrevistes de la Dra. Marols
18 comentaris:
No puc no perdonar (ni tampoc perdonar) ja que no crec en la culpa sinó en la responsabilitat. Si sóc el que faig per canviar el que sóc, l’únic que no puc dir és que sóc
Uns m’acusen d’allò que uns altres m’exalcen (i viceversa)
No passo pel forat d’una agulla i, per tant, aniré a l’infern (passo del cel). O el camell del qual parla l’evangeli era un traficant de porros?
No m’empasso res que no pugui desconstruir
Enyoro tenir algú cada vespre a qui donar la mà
Cediré el meu cos a la ciència; és l’única que me’l desitja
Ningú m’ha ferit conscientment; més aviat sóc jo qui ha construït inconscientment la ferida
De jove volia anar cap on neix el vent; ara m’adreço cap on neixen les preguntes
De fet tan sols llençaria
L'ombra de Poe, una mena de best-seller que no fa més que embrutar el cognom d'Ell.
També he avorrit molt "La quinta mujer", de Mankell, però no el llençaria, pobret... tants cigarrets, tants cafès i tanta pluja em van cansar...
Volia trobar-me amb la novel•la negra, però no ha estat possible... i això que vam ritualitzar l'acte: vam anar a passar el matí a la Barceloneta, i tot passejant, vam entrar a la "Negra y criminal", on la dra. Marols es va endur la Nothomb (jo ja li ho vaig dir: no és ni de bon tros el millor) i jo en Mankell (el llibreter em van dir: és el millor).
He rellegit:
Toooots els contes i poesia de Poe (varies i infinites vegades)
L'iLla del tresor (idem)
Un món feliç, d'Huxley
1984, d'Orwell
El dia dels Trífids (i aquest estiu hi tornaré)
L'antologia de Galaxia d'en Brossa. ( L'altre dia vaig voler rellegir-lo, i per tal d'agafar-lo, vaig pujar al tamboret per arribar-hi. Un cop el vaig tenir a les mans, em vaig quedar dalt del tamboret. Vaig pensar que era el millor lloc on llegi-lo)
Què no perdonaries?
L'oblit de la tendresa.
Què no pots dir de tu?
he descobert que tan sols respirant puc arribar ben endins
De què et solen acusar?
D'excés obsessió, de submergir-me tant en les imatges que trigo en sortir-ne
Per on no passes?
per la dissidència, per la mandra, per la manca d'il·lusió
Què no t'empasses?
Que ser madur signifiqui esperar fins que caiguis de l'arbre, i cap cistell t'esperi.
Què enyores?
El treball en equip
la bona salut d'alguns amics
Què estaries disposat/ada a cedir?
l'orgull i l'ego per mirar arran de terra.
Qui t'ha ferit més i on?
els pares et donen ales,però cal comprovar que ells mateixos no te les hagin foradat.
Cap a on et dirigeixes?
cap a l'illa del tresor.
Què no perdonaries?
Que em faci’n obrir la maleta quan ja tinc tot l’equipatge tancat.
Què no pots dir de tu?
El nom de la persona que em fa vulnerable.
De què et solen acusar?
De no esforçar-me. L’esforç és el càstig que Déu reserva als mediocres.
Per on no passes?
Per als parcs on hi ha gent menjant als bancs de qualsevol manera. És una mania, vale, però m’agrada que es mengi en una bona taula, en una bona roca o a terra, però mai en el banc d’un parc.
Què no t'empasses?
Els pèls. Ni per amor a l’art es poden fer segons quines coses.
Què enyores?
Rússia. I aquella època en que érem capaços de no anar a la feina per quedar-nos abraçats dins el llit mirant com nevava. L’amor.
Què estaries disposat/ada a cedir?
El meu barret de llana. Al captaire de la cantonada que tan bé sap que el fred no comença pels peus.
Qui t'ha ferit més i on?
Una marquesa experimentada, el meu roser preferit. Al dit.
Cap a on et dirigeixes?
No tinc destí concret. Cap algun lloc on no calgui buscar a les coses utilitat. Potser al país de l’ambrosia, on es viu dels dons del cel i a les farmàcies regalen l’antídot de l’alegria.
al país de l'ambrosia, amb els dits es toca el cel i amb els peus, a terra. Com els arbres.
nao sampac, si en arribar el vespre enyoro tenir algú a qui donar la mà, pensaré en el teu comentari i rebré la carícia.
Expressava el filòsof Vergilio Ferreira que el mal dels nostres dies no és no tenir respostes, sinó que hem deixat de fer-nos preguntes. És ben bé que no ha llegit aquest blog...
Què no perdonaries?
La traïció d’una persona a qui estimo.
Què no pots dir de tu?
Tosts tenim algun secret inconfessable i trobo que està bé que sigui així.
De què et solen acusar?
De voler acontentar sempre tothom.
Per on no passes?
Per l’abús de poder.
Què no t'empasses?
La falta de respecte i la manca d’educació.
Què enyores?
La despreocupació de la infantesa.
Què estaries disposat/ada a cedir?
El que calgués si d’això depengués la felicitat d’algú a qui estimo.
Qui t'ha ferit més i on?
Un antic amor que em va trencar el cor.
Cap a on et dirigeixes?
Cap a l’intent de triomfar, abans que res, com a persona.
Matrioshka
Amb blocaires com vosaltres, com és que el món està tan trasbalsat?!
Sr. Sampac, ser desitjat per la ciència crec que és, en el fons, el seu desig ocult.
Dr. Cantó: és vostè un indiscret adorable.
Vladi: sí, per no esforçar-te, o perquè veus esforç on jo veig plaer.
Qui ets, petita anònima? Em sona la teva cara...
Matri: cedir és la pedra angular de la resolució de conflictes, però, hi ha un límit? Quin és?
Què no perdonaries?
L’abús dels dèbils
Què no pots dir de tu?
Amb el temps i la confiança tot va sortint.
De què et solen acusar?
De persona seca i “borde”… això és que no em coneixen…
Per on no passes?
Per la falta de respecte.
Què no t'empasses?
A la gent mentidera per sistema.
Què enyores?
La vida sense responsabilitats.
Què estaries disposat/ada a cedir?
Els meus minsos coneixements de qualsevol cosa.
Qui t'ha ferit més i on?
Un familiar… i ell no ho sap. M’ha ferit la vida en general, però ja l’he perdonat.
Cap a on et dirigeixes?
El futur és incert… qui sap…
Per cert, dr. cantó, m'ha de recomanar obres d'aquest gènere (novel·la negra) he llegit alguna cosa que m'ha agradat molt, però crec que no era, ni de bon tros, el millor.
Què no perdonaries? Que em prenguin per idiota.
Què no pots dir de tu? Qui tingui mala fe (com a mínim durant més d’un minut, després ja em ve el mal de panxa).
De què et solen acusar? De molt ferma, de segura. Animetes, sóc una bleda assoleiada.
Per on no passes? Pels pantalons de l’any passat.
Què no t'empasses? La veritat. Hi ha gent que es pensa que la té; com si existís...
Què enyores? La santa innocència.
Què estaries disposat/ada a cedir? El pensament. De vegades em fa nosa.
Qui t'ha ferit més i on?
Un inconscient, a la consciència.
Cap a on et dirigeixes? Ara mateix, cap al llit.
Què no perdonaries?
Una traïció
Què no pots dir de tu?
mmm ... qui tingui paciència i s'esforci ho sabrà tot de mi ... o gairebé.
De què et solen acusar?
Sec, inexpresiu, tímid, orgullós, freaky, que vaig a la meva bola ... . Algunes coses són veritat, d'altres, no del tot.
Per on no passes?
Per la traïció. Per anar contra els meus principis.
Què no t'empasses?
El diari. Les notícies. De qualsevol tendència. Sóc més feliç desde que visc aïllat del món.
Què enyores?
Puc considerar que en aquest moment sóc en un cim. Recordo entranyablement moltes coses, però no les enyoro com per voler-les recuperar. Sé que en un futur enyoraré aquests moments, però espero que trigui.
Què estaries disposat/ada a cedir?
A qui i per què? De tot a res.
Qui t'ha ferit més i on?
Qui menys esperava que ho faria. A cada cèl·lula del cor i de per vida.
Cap a on et dirigeixes?
Cap a la meva familia, que centra el que faig. Pel camí que sigui millor per nosaltres.
Seguidors del blog,
En Ramon Bassas, un blocaire amic que valoro molt, em va demanar un comentari per a un article que publica avui al seu blog. La cosa va de política, concretament és un comentari breu a la situació de la socialdemocràcia a Europa. Doncs això és tot, si hi ha algú que li interessi aquest tema, i el que jo en penso, ja sap on ha d’anar.
Deltaica, Fahula (benvinguda i t'esperem sempre que vulguis), Elrohir:
les vostres respostes m'han connectat amb l'essència del ser humà.
De debò us felicito, perquè en expressar-les, feu possible la renovació de l'aire, de les cèl·lules socials i interpersonals.
Què no perdonaries?
A mi mateixa contra mi mateixa.
Què no pots dir de tu?
Però hi ha alguna cosa que encara no hagi dit? ;-)
De què et solen acusar?
De pràcticament tot; de fer blanc i de fer negre; sovint persones diferents, però de vegades, la mateixa persona.
Per on no passes?
de nit, per pocs llocs; de dia, per llocs solitaris. Sempre miro enrere.
Què no t'empasses?
Que l'autoritarisme sigui pel meu bé.
Què enyores?
Fins als 14 anys, quan no hi havia pressió perquè em depilés.
Què estaries disposat/ada a cedir?
Quan veig que la bel·ligerància de l'altre/a indica frustració, por, desconeixement... no insisteixo en els meus arguments.
Qui t'ha ferit més i on?
Jo deixava als nois, i em vaig prendre fatal quan un em va dir que amants vale, nòvios no.
Cap a on et dirigeixes?
cap a la noche oscura del alma. Per veure'ls els ulls a certs personatges sinistres.
La Dra. Marols m'hi ajuda molt.
Lu,
tampoc cal que proclamis als quatre vents el nostre secret. I s'agafen de les mans, els vells amants... do-re-mi-do-re-do-re-do-re-do-re...
Avui, mentre escrivia l'adreça del bloc m'he confós i he escrit: vladimiralbar...
Ha ha, quin lapsus.
Què no perdonaries?
Depèn de a qui li perdono tot
Què no pots dir de tu?
Vols saber massa coses...
De què et solen acusar?
D'ndolent
Per on no passes?
Pels mentiders dolents
Què no t'empasses?
Els pollastres
Què enyores?
Anar a estudiar
Què estaries disposat/ada a cedir?
La cadira
Qui t'ha ferit més i on?
Al cor
Cap a on et dirigeixes?
Al cel. Piu, piu
Òndia, Pardalet, que no t'empasses els pollastres m'ha arribat al cor!
I sí, vull saber, no masses coses, no, ho vull saber tot!!
;-)
Publica un comentari a l'entrada