En Pardal m'ho va demanar i jo, un dia després de les eleccions, penso que la meva candidata preferida hauria estat ella.
Apa, a suportar el Busts uns anys més, amb el seu gabinet de comunicació: els 3 reporters i 4 fotògrafs que el segueixen a tot arreu.
Gasta-te'ls en arreglar els barris que no et voten, Manelet, i no amb tant d'autobombo!
Jo estic, com li dic a la Petjada, pels partits petits, que encara són una promesa, o pel vot en blanc, o per escriure a la papereta: Pits enforaaa!!!
Sayaka
dilluns, de maig 28, 2007
La meva candidata
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
ES desidia o que em voleu fer gran a marxes forçades. Jo fins a nova ordre sóc en Pardalet i no en Pardal. Que encara canvio el plomall!
De totes maneres he vist que tens paraula. En Vladi ja m'ha felicitat tindrem veu a l'Ajuntament encara que sigui d'algú que es posa nerviós. Ah, per cert els recordava més grans.
Ok, capto: -dalet
:-)
Tinc paraula, això sí que sí. De vegades em quedo sense veu, però mai sense paraula.
Sí, de petits, tot ens sembla més gran, però a l'Afrodita no li calien gaire grans per acabar amb la maldat i el terror. No diu la dita que tiben més dues tetes (sense especificar talla) que dues carretes?
fa estona que hi rumio i no m'acaba de quedar clar si té els pits o els genolls més grossos...
Sayaka,
que bonic és formar part d'un partit petit, prometre que nevarà el pit de l'estiu i que de les vaques negres rajarà xocolata. Que bonic, i gracies a Déu que els voten quatre gats (ben intencionats, però gats) i no cal que compleixin mai les seves promeses. M'encanten els partits petits, per això no els he votat mai.
Ah, i per cert, el Bustos et faria un petó si sabés que votes en blanc o en escrit... Tot suma;)
Vladi,
sort que hi ha gent -la que menyprees amb el teu to burleta que no sempre resulta graciós- que té capacitat d'anar contracorrent. Sort!
Què facil, jo trobo, apuntar-se al bàndol guanyador.
Això em fa pensar en el munt de gent que recolza el tio popular de la classe, que de vegades és un matonet. Sort dels pocs i poques valents i valentes que es posen al costat del "perdedor"...
Vladi (II),
Saps quin és el problema? (avui, desgraciadament, me l'he hagut de xupar, a l'hospital)
La prepotència.
Tot allò que sona a prepotent té les de perdre per conquerir el meu respecte i el meu amor.
Lu
Jo estic en contra de la teoria de'n Vladi. Molts partits petits sòn d'allò més seriosos. Tot i que hi ha alguns que fan simplement de protesta:
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/abstenci-i-alerta-ridiculista_28.html
I no només això, avui estic veient com la decisió que vaig prendre de -no- anar a votar a cap partit ( doncs no podia dipositar la meva confiança, el meu vot a cap d'ells ) dóna els seus fruïts.
És una alegria veure que encara queda algú amb talla política en aquest país, m'ha deixat sorprès, però pena que qui té caràcter polític respectable sigui un "don nadie" al seu partit.
En fi, si afrodita i el capità Harlock es presenten a les eleccions, jo els votaria. Tenen principis.
Sí, Elrohir, sí.
Jo no puc confiar en un partit que es diu socialista (en faré un post, sobre el tema) on el president du els fills a l'escola privada.
Hi ha qui intenta treure-li importància a aquest fet, sense aconseguir-ho: és com si intentessin convèncer-te que fossis catòlic i el Papa tingués amants.
Lu: Sóc catòlica i m'importa un pèsol si el papa té amants o no.
En quant a votar partits petits... Què tal si parlem dels "mitjans", els que no guanyen mai però almenys poden fer sentir la seva veu.
I per cert, una petita curiositat... Us heu fixat que les escissions de partits d'esquerra solen portar per nom el mot "unitat"? A Mataró, per Exemple, els de la CUP (Candidatura d'unitat popular) són gent que van marxar d'esquerra republicana, i els de EUA, (esquerra unida alternativa) són gent que se'n van anar d'iniciativa.
Si no hi estan bé, em sembla perfecte, però em sembla estrany que facin bandera de la unitat quan la trenquen... I aquest és el gran drama de l'esquerra. Perquè els de dretes sempre van units...
Estic d'acord amb la Maria, a Mataró és com diu. Per vuitena vegada han guanyat les esquerres, i vivim en una ciutat envejable.
Petit no és sinònim de bo, ni d'honest. Generalment sol ser el contrari, però no cal marejar més la perdiu. La majoria de gent que va a votar ja ho sap.
Vladi, es mareja la perdiu quan no se't deixa dir la darrera paraula?
Ah...
El mot esquerres queda gran en segons quines boques.
És el que passa quan certes coses se les apropien certes persones: es perverteixen.
Maria, no comparteixo la teva postura. No formaria part d'un grup on els seus màxims representants no sols no practiquen el missatge, sinó que fan el contrari.
Què voleu, ja sé que no està de moda, però jo estic per la coherència.
2+2=5 :(
Publica un comentari a l'entrada