Considero que les paraules del Dr. Sampac són massa valuoses perquè es perdin entre comentaris. Heus ací, editades, les seves principals idees. Per cert, ens ha amenaçat d'enviar-nos-en més.
La idea de parella ha esdevingut problemàtica i el matrimoni dels pares representa, sovint, la desil·lusió. Però, quasi tothom segueix somniant amb una relació amorosa que duri per sempre.
En els anys seixanta, la llibertat esdevingué la consigna.
Sembla que s’han canviat les prioritats: abans es posava l’accent en el sexe, ara en la seguretat.Només cal que una revista publiqui un article sobre la freqüència amb la que la parella “ho fa”, per crear tot tipus de conflictes.
Una conclusió: els homes són monòtons, les dones no. Però aquests resultats es varen treure de context i s’utilitzaren com a normes.
L’etapa d’alliberament sexual ha comportat el naixement de tòpics, com la reducció del sexe a una qüestió tècnica: el mite de les zones erògenes, la recerca del punt G...
Helen Kaplan va introduir el concepte de desig, que és més una condició que una fase: sense desig, les zones erògenes no tenen cap valor. Quan hi ha desig, tot esdevé erogen.
6 comentaris:
La idea de parella ha esdevingut problemàtica. Pel qui no la té, molt problemàtica.
El matrimoni dels pares representa, sovint, la desil•lusió. Doncs jo els envejo (veure parelles on el sentiment amorós ha deixat pas a sentiments tant importants com la tendresa, la solidaritat, la companyia... m’emociona. No només de desig amorós viu la parella).
Tothom segueix somniant amb una relació amorosa que duri per sempre. No. Jo somnio amb amorets ben curts, que voleu que us digui, sóc simple. L’AMOR etern, quina por, quin calvari.
Sembla que s’han canviat les prioritats: abans es posava l’accent en el sexe, ara en la seguretat. No hi estic gens de cor. A no ser que estigeu pensant en el sexe segur.
Només cal que una revista publiqui un article sobre la freqüència amb la que la parella “ho fa”, per crear tot tipus de conflictes. Voleu dir? Però si això del sexe és com la picor de nas, hi ha persones que els hi pica un cop a l’any i d’altres que es passen el dia gratant. Ara, potser sí que els homes solen tenir-ne més necessitat, i si no estan tot el dia remenant l’olla és perquè les dones tenen coses més importants a fer.
Una conclusió: els homes són monòtons. Mentida, la variació de xisclets que fa el meu veí podòleg quan s’ho fa amb la cabra desmenteix aquesta conclusió.
El sexe és una qüestió tècnica. Sí, jo crec que bàsicament és una qüestió tècnica per a passar una estona divertida. Ho sento per al meu amic Trabucaire, per a qui el sexe és una qüestió de força bruta, ficar-la i empènyer fort.
El Sampac deu tenir els ulls fora de les conques, Vladi.
Els homes tenen més "necessitat".
Tòpic entre tòpics.
Senzillament, teniu un desig diferent. Us posen unes coses i a naltros unes altres. Senzillament que el que a valtros us posa és més a l'abast.
Si t'agraden les braves, sempre estaràs salivant: les tens als aparadors de tots els baretos.
Si m'agraden les crudités hauré de: o fer-me fotre i resignar-me amb les braves, o fer règim, o buscar-me la vida per trobar els llocs on en fan, o preparar-me-les jo mateixa.
El que està clar és que no estaré
tot el dia salivant, com tu, perquè els meus estímuls no estaran tan a la vista.
Ho entens: si m'ofereixen braves a cada àpat, potser acabaré avorrint-les. Ara, si tinc a taula les meves menges preferides, t'asseguro que a desig no em guanyes!!
Resum: les dones no tenim menys desig ni menys ganes, tenim ganes de coses diferents, que no sempre són a l'abast.
Un pensament simple conclourà que tenim menys desig, perquè és més fàcil pensar això i a més pot justificar les "canitas al aire" dels homes: si elles no tenen tant desig, nosaltres ens haurem de buscar la vida... error!, elles també se la buscaran, ja no són temps de viure amb frustració.
Solució: i si escoltem els desitjos d'elles? Els vostres ja sabem quins són. Sabeu quins són els nostres? Sabries traduir crudités a l'idioma sexual?
la veritat és que fa difícil de creure que sigueu germans...
Vaig a la recerca del desig màxim, en què tot és erògen.
En la que set permet sobreviure de carícies durant dies, perquè cadascuna d'elles pot ser degustada com el millor sexe i és tant o més plaent que aquest.
Cherry, germans de ploma, no d'ADN. Demà t'explico la trobada a Mataró.
Emma, ja t'enyoràvem! Tens tanta afluència al teu bloc que no deus tenir temps de treure el nas...
M'agrada el que dius i ho comparteixo. "Sobreviure de carícies durant dies", una bona dieta!
aaaaaaaaaara començo a entendre-ho tot!!!
Publica un comentari a l'entrada